Militar

Assolí el grau de tinent d'artilleria, grau amb el que es va retirar del servei actiu acollint-se a la llei Azaña, anys abans de la Guerra Civil i fou reactivat en esclatar el conflicte.

Durant la República milità al blasquista Partido de Unión Republicana Autonomista, del qual en fou expulsat junt amb Vicent Marco Miranda i Vicent Alfaro, amb els quals decidiren crear el partit Esquerra Valenciana, fundat el juliol del 1934. Adherits al Front Popular per a les eleccions del 1936, Esquerra Valenciana assolí un diputat per la circumscripció de València-ciutat, Vicent Marco Miranda.

Amb el colp d'estat del 18 de juliol que inicià la Guerra Civil i el posterior fracàs de l'aixecament a València, les forces obreristes imposaren per la força dels fets un nou ordre polític. Així el 22 de juliol es va constituir el Comitè Executiu Popular de València, que actuava amb quasi total independència del Govern Central, integrat pels partits que conformaven el Front Popular i els sindicats UGT i CNT.

Fou nomenat responsable de la Delegació de Guerra, en nom d'Esquerra Valenciana. Les seues atribucions eren exclusivament militars, aprovisionament dels combatents, indústries d'armament i direcció de les accions al front, entre altres. Des d'aquest càrrec organitzà les brigades, així com les Columnes de Guerra, que sortien cap al front de Terol, una de les quals portaria el seu nom, la Columna Torres-Benedito.

Fou empresonat després de la Guerra. No obstant això no va ser condemnat a mort sorprenentment, doncs va exercir un important paper durant la Guerra i aquest era el veredicte habitual en els jutjats amb trajectòries similars.

A la fi del franquisme va ser restituït en l'escalafó militar amb el grau de coronel.

Autoria: Josep Antoni Boix i Molins