Maria Beneyto i Cuñat
València,
14 de maig de 1925
València,
15 de març de 2011
Poeta i novel·lista
Va nàixer a València, però va passar la seua infància a Madrid on va marxar als tres anys, on el seu pare volia aconseguir treball com a autor teatral, encara que no va aconseguir estrenar cap obra.
A l'iniciar-se la Guerra Civil la seua família va tornar a València el 1937 i a causa de la seua ideologia van ser reprimits durament pel franquisme. La seua formació a cavall de dues cultures explica el seu bilingüisme literari. En la dècada de 1950 va començar a treballar com a escriptora, en aquesta etapa va conèixer a Alejandro Gaos, Pasqual Pla i Beltran i Ricardo Orozco, editor de El Sobre Literario, on s'estrenà com a poeta. També va conèixer a altres personatges importants d'aquell moment com Carles Salvador, Francesc Almela o Xavier Casp, els quals l'animaren a escriure en valencià a la col·lecció l'Espiga de l'editorial Torre. Els seus primers poemaris són en castellà, però als anys 1950 publica els seus primers poemaris en valencià. També va exercir la crítica de llibres de poesia des del diari Levante.
De les seues obres poètiques podem destacar Canción Olvidada (1947), Eva en el tiempo (1952), Criatura múltiple (1954), Aquí (1956), Tierra viva (1956), Matiles a l'aire (1956), Antología general (1956), Vida interior (1962), i Poesía 1947-1964 (1965). A finals de la dècada de 1950 treballaria sobretot la narrativa i els contes publicant La Invasión (1955), La Promesa (1958), El río viene creciendo (1960), La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967), una de les millors novel·les en valencià de la dècada.
Després de publicar el poemari Vidre ferit de sang (1977) continua un llarg període de silenci literari. Va reaparèixer al cap de quinze anys publicant llibres de poesia com Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001).
El 1992 va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. La seua trajectòria literària la situa en la generació poètica dels 1950, junt a Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sànchez-Cutillas o Joan Fuster.
Foto: Prats i Camps
Autoria: Josep Antoni Boix i Molins
Maria Beneyto i Cuñat
Obra pròpia
Llibres
BENEYTO CUÑAT, Maria. Canción olvidada. València: Edició d'autor, 1947.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Poesía. 1947.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Altra veu. València: Torre, 1952.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Eva en el tiempo. El sobre literario, 1952.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Criatura múltiple. València: Alfons el Magnànim : Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1954.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Antología general. 1956.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Poemas de la ciudad. Barcelona: J. Horta editor, 1956.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Ratlles a l'aire. València: Torre, 1956.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Tierra viva. Madrid: Rialp-Adonais, 1956.
BENEYTO CUÑAT, Maria. La promesa. Alcoi: Institut Alcoià de Cultura, 1958.
BENEYTO CUÑAT, Maria. El río que viene crecido. 1960.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Vida anterior. Caracas: Lírica hispana, 1962.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Poesía (1947-1964). Barcelona: Plaza & Janés, 1965.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Antigua patria. València: Prometeo, 1969.
BENEYTO CUÑAT, Maria. El agua que rodea la isla. Caracas: Arbol de fuego, 1974.
BENEYTO CUÑAT, Maria. El agua que rodea la isla. Caracas: Arbol de fuego, 1974.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Biografía breve del silencio. Alcoi: La Victoria, 1975.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Vidre ferit de sang. Gandia: Ajuntament, 1977.
BENEYTO CUÑAT, Maria. La dona forta. València: Alfons el Magnànim. Institució Valenciana dEstudis i Investigació, 1990.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Antologia poètica. València: Generalitat Valenciana, 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Archipiélago (poesía inédita 1975-1993). 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Després de soterrada la tendresa. Alzira: Bromera, 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Hojas para algún día de noviembre. València: Ajuntament, 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Nocturnidad y alevosía. València: Pre-Textos, 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Poemes de les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Para desconocer la primavera. Madrid: Torremozas S.L., 1994.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Días para soñar que hemos vivido. 1996.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Elegies de pedra trencadissa. Alzira: Bromera, 1997.
BENEYTO CUÑAT, Maria. La Gent que viu al món. Alzira: Bromera, 1997.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Poesia (1952-1993). València: IVEI Alfons el Magnànim, 1997.
BENEYTO CUÑAT, Maria. De la inconforme resignación y otras historias. Madrid: Huerga y Fierro Editores S.L., 1999.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Quasi un poc de res. València: Diputació, 2001.
BENEYTO CUÑAT, Maria. Bressoleig a l'insomni de la ira. Alzira: Bromera, 2003.
Maria Beneyto i Cuñat
Bibliografia
Capítols de llibres
ALPERA, Lluís. «El bilingüisme literari al País Valencià: el cas de Maria Beneyto», a: AADD. Essays in honor of Josep M. Solà Solé. Nova York: Peter Lang Publishing, 1996.
Articles en publicacions periòdiques
ALPERA, Lluís. «Introducció a la poesia de Maria Beneyto» a: L'Aiguadolç, núm. 22, 1996, p. 11-24.
BALLESTER, Josep. «Maria Beneyto: la dona forta» a: El Temps, núm. 1397, 2011, p. 80.
BAYARRI, Francesc. «Maria Beneyto, el reconeixement d'una dona forta» a: Serra d'Or, núm. 547-548, juliol-agost de 2005, p. 66-70.
PÉREZ MONTANER, Jaume. «Algunes puntualitzacions sobre la narrativa de Maria Beneyto» a: L'Aiguadolç, núm. 22, 1996, p. 37-48.
RODRÍGUEZ, Tere. «Adéu a Maria Beneyto» a: Avui, 16 de març de 2011, p. 42.
SÒRIA, Enric. «Maria Beneyto, "Bressoleig a l'insomni de la ira"» a: Serra d'Or, núm. 529, 2004, p. 71-72.
SÒRIA, Enric. «La dona forta» a: El País. Quadern de València, núm. 548, 24 de març de 2011, p. 4.
SÒRIA, Enric. «La dona forta» a: El País. Quadern, núm. 548, 24 de març de 2011, p. 4.
ZARAGOZÀ, Antoni. «D'oblits i silencis a la cultura i literatura valenciana» a: Levante. Posdata, núm. 740, 25 de març de 2011, p. pàg. 5.