Jurista i polític

Fill de l'advocat Joan Beneyto i de Magdalena Pérez. El seu avi patern va ser un home de negocis, comerciant i navilier.

Es va casar amb Elvira Sopena i Soler en 1938 amb qui tingueren quatre fills.

La seua formació de primeres lletres la va fer als Maristes i el Batxillerat als Jesuïtes. La seua formació universitària la va fer en la Universitat de València, llicenciant-se en Dret. En aquesta universitat més endavant en seria auxiliar de la càtedra d'Història i Dret.

Per ampliar la seua formació va accedir a una beca del Ministerio de Asuntos Exteriores per a realitzar cursos de doctorat en el Colegio Español de San Clemente de Bolonya al costat de Pier Silveiro Leich que li va dirigir la tesi, doctorant-se en Dret per l'Università di Bologna amb I problemi del lavoro nella storia del diritto spagnolo (1928).

Va ampliar els seus estudis a Alemanya, a la Universität Freiburg amb Heinrich Finke, Pringsheim, Schulz i Von Schwering durant el curs 1931-32, i a Berlín amb Stutz durant aquest mateix període. El 1935 fou professor convidat a la Universität München per impartir Història del Dret Espanyol. Arrel de les seues estades en Itàlia i Alemanya es convertí en un admirador dels moviments feixistes.

Inicialment es va dedicar a estudis d'història jurídica i va publicar diverses monografies sobre Dret Foral al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura com Preliminars per a l'estudi del nostre dret (1932), Il distritto in Italia (1933), o Iniciació a la història del dret valencià (1934).

Adscrit al valencianisme catòlic i conservador, col·laborà al Diario de Alicante i Las Provincias. Fou un dels signataris de les Normes de Castelló en 1932, i membre de Lo Rat-Penat, d'Acció Cultural Valenciana, i des de 1934 de l'Acadèmia de Cultura Valenciana.

Redactor de Patria Sindicalista (1933-1934), durant la Guerra Civil s'adherí al Movimiento Nacional, oblidant el seu antic valencianisme i integrant-se en el bàndol franquista com a subdirector i director de la Agencia de Noticias Dux, en Irún, dependent de la Delegación Nacional de Prensa y propaganda de FET y de las JONS i col·laborador en el Departamento de Ediciones del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS dirigit per Dionisio Ridruejo i Pedro Laín Entralgo. Durant aquest període es va establir a Sant Sebastià i va dirigir junt Teodor Llorente Falcó la revista Valencia.

La seua activitat acadèmica no es va aturar i fou catedràtic d'Història del Dret Espanyol en la Universidad de Salamanca, en 1940, i després es va doctorar en la Universitat Central de Madrid en Ciències Polítiques i Econòmiques. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Polítics, en 1941, i passà a formar part de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques, en 1950, on va organitzar un seminari de doctorat de Sociologia de la Informació durant 1952-1974. També fou catedràtic de Pensament Jurídic Clàssic en la Escuela Judicial de Ciencias de la Información en la Universidad Complutense de Madrid i de la Escuela Social i degà de la Facultad de Ciencias de la Información de Madrid.

Fou director de la Escuela Oficial de Periodismo, dels cursos de formació de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander i Las Palmas. Va impartir nombrosos cursos i conferències en Espanya i en l'estranger. Va col·laborar amb la revista alemanya de premsa, ràdio i televisió Publizistik. Fou també secretari general de la Asociación Hispano-Germana. Fou membre de la Asociación de Antiguos Alumnos del Colegio de España en Bolonya, acadèmic de la Jurisprudencia y Legislación y de la Hispano-Italiana. També fou membre de la Comisión Internacional para el Estudio de las Asambleas Parlamentarias i del bureau de la Asociación Internacional de Estudios e Investigaciones sobre la Información. Comendador de la Orden de Alfonso X el Sabio, Medalla del Mérito Civil, Orden del Reino de Italia, i degà honorari de la Facultad de Ciencias de la Información en la Universidad Complutense de Madrid.

Fou editorialista de Levante des de 1938 fins 1972 i va ostentar dos importants càrrecs polítics durant el franquisme: director general de Premsa, (1957-1958), i president del Consejo Nacional de Prensa (1964).

A la fi del franquisme i de la seua vida es va reorientar cap al catolicisme polític.

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Llibres

---

PANIAGUA, Javier i PIQUERAS, José Antonio. Diccionario biográfico de políticos valencianos: 1810-1823. Valencia: Institució Alfons el Magnànim: Fundación Instituto Historia Social : Centro Francisco Tomás y Valiente UNED Alzira-Valencia, 2003.

---

PASAMAR ALZURIA, Gonzalo i PEIRÓ MARTÍN, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Madrid: Akal, 2002.