Professor i poeta

Professor de la Universitat d’Alacant, adscrit a l’Escola Universitària de Magisteri, des del 1969 fins al 2001. S’hi va doctorar el 1983 amb la tesi Alcoy y su fiesta de moros y cristianos, dirigida pel Dr. Jesús Rodríguez Marín, en la qual, després de l’estudi etnogràfic de la festa, abordava l’anàlisi de la participació popular en cadascun dels actes amb un intent d’aproximació sociològica.

Del seu interés com a antropòleg derivaren una plèiade d’estudis de camp sobre la cultura valenciana, per als quals va rebre ajuts a la investigació del Ministeri de Cultura i d’altres institucions. Entre els més recordats destaquem Significados sociales de las fiestas de moros y cristianos (1981); Una comunidad, un país para todos (1982); Los límites simbólicos: hombres de la Foia de Castalla y el Vall de Xixona (1984) i la monografia feta amb Manuel Tejeda Caballero Moros y cristianos (1989), a més d’altres articles sobre la mateixa qüestió publicats en actes de congressos com “La fiesta de moros y cristianos en tierras valencianas”, comunicació llegida a Itàlia en el I Congrés Mediterrani de Sociologia Rural (1983).

Per la seua concepció d’antropòleg, la comprensió dels símbols culturals ho és des dels significats que proporcionen el medi geogràfic, la tecnoeconomia i l’organització internes, valors, aspiracions i últimes realitats dels diferents grups humans del locus comarcal. Tocà altres aspectes etnològics en “La transformació de l’espart en el Camp d’Alacant” i “Algunes característiques del Camp d’Alacant” per als Materials del Congrés d’Estudis del Camp d’Alacant (1986).

Com a fruit de la recerca pedagògica per a l’àmbit professional universitari preparà Per a ser contemporani: teories i institucions contemporànies d’educació (1996). Aquest llibre, publicat pel Secretariat de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant, desplega els ideals i les estratègies tecnoeconòmiques amb què transformem el medi en el nostre món, que configuren la biodiversitat cultural. Aquest material evidencia la importància que en la socialització cultural tenen la família i l’educació corresponents en el moment de cada societat. Uns anys més tard, el 2005, l’editorial Ariel feu públic el volum col·lectiu Teorías e instituciones contemporáneas de la educación, obra escrita amb Emilia Domínguez Rodríguez i Antonio J. Colom Cañellas, de la qual és autor de la primera part, titulada “Educación y dimensiones de la educación”.

Va participar en diversos congressos d’antropologia i d’educació i va escriure en les revistes Cuadernos de Pedagogía (1977), en l’alacantina Canelobre (amb treballs sobre Enrique Cerdán Tato, Enric Valor i el medi ambient de les comarques del sud valencià) i en Tossal. Revista Interdepartamental d’Investigació Educativa de la Universitat d’Alacant. Precisament, Cerdán Tato li prologà el llibre assagístic sobre historiografia Camino de Liorna y otras sendas (2000 i 2024), centrat en diversos relats i fets històrics locals.

La seua obra poètica en català es manifesta en algunes col·laboracions en reculls com Homenatge a Joan Brossa. Passat festes (1993, La Forest d’Arana) i en els poemaris Ragil (1999, 7 i Mig) i el pòstum Solari (2002, Institut Alacantí de Cultura), amb una introducció d’Emili Rodríguez-Bernabeu.

Va morir quan tenia 51 anys.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. «Josep-Lluís Bernabeu Rico», a: Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 2001, p. 88.