Prevere i escriptor

Aquest fill de Cabanes (la Plana de l’Arc) va estudiar al Seminari de Tortosa i fou ordenat prevere al desembre de 1897. De bell principi va destacar en la seua formació eclesiàstica i ocupà plaça de professor, secretari del seminari i canonge penitencier. Va exercir tota la seua vida pastoral a Tortosa, on era habitual que predicara en català.

A pesar dels aires anticatalanistes de la cúria encapçalada pel bisbe Pedro Rocamora, Mn. Bertran va participar en diverses iniciatives de reivindicació del català en la vida de l’Església diocesana.

Un dels fruits del Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 –del qual fou vocal en representació de Tortosa i vicepresident de la secció d’Estudis Històrics– va ser la publicació el 1916 de la Manera d’ajudar a missa, composta per ell. Es tracta d’un llibret de 16 pàgines destinat a donar instruccions clares als ajudants de capellà. El 1920 se’n feu una segona edició corregida i augmentada amb llicència del Bisbat de Barcelona. L’opuscle va ser ben acollit, segons les ressenyes del moment que li dedicà, entre altres, Mn. Alcover. La segona edició encara era elogiada el 1922 pel grup valencianista creat al voltant de Vicent Tomàs i Martí i el full agrarista El Crit de la Muntanya.

El 1918 es fundava a Tortosa la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, agrupació filla i adherida a la Lliga de Montserrat que responia a la necessitat de restauració patriòtica i religiosa de la ciutat i de la diòcesi, amb una oferta de formació cultural i religiosa per al jovent tortosí. El canonge Mn. Josep Maria Bertran es troba entre els membres fundadors, al costat dels ínclits Mn. Joan Baptista Manyà (consiliari), Mn. Tomàs Bellpuig (viceconsiliari), el canonge arxipreste Mn. Manuel Rius Arrufat, el canonge vinarossenc Francesc Borràs Juan i els laics Francesc Mestre i Noé (president), Joan Moreira, Joan Torné i Balagué o Rogeli Yerro.

La manera de pronunciar el llatí (a la catalana, i no a la castellana) li va costar un disgust: a la darreria de gener de 1920 esclatava al capítol de Tortosa una agra disputa per tal pronúncia, que era vista com a separatista i risible pel sector espanyolista amb enfrontaments personals que, per una banda, li costaren la suspensió a divinis per una setmana, i, per l’altra, diverses expulsions de professors i canonges relacionats amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta.

En el seu intent de fer que la diòcesi de Tortosa no es desnaturalitzara culturalment i el millorara el culte al seu poble natal, va escriure també un Resum històric sobre la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, patrona de Cabanes, publicat a Tortosa (1926), el qual inclou una versió en valencià dels gojos, aspecte devocional que havia anat castellanitzant-se fins al punt que a la primeria del segle XX n’eren ben poques les mostres en la llengua del país.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Bertran i Bojadós, Josep Maria. Manera d’ajudar a missa. Barcelona: 1916 i 1920.

---

Bertran i Bojadós, Josep Maria. Resum històric sobre la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, patrona de Cabanes. Tortosa: 1926.

Capítols de llibres

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Lletres, llengua i arrelament en l’Església de la diòcesi de Tortosa (1894-1939)», a: Diversos autors. Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes de Castelló. València: AVL, 2007, p. 123-142.