Professor i investigador

Els seus pares van instal·lar-se a Barcelona amb motiu de la Guerra Civil. Estudià l’ensenyament primari i el batxillerat a les Escoles Pies de Sant Antoni, creada el 1815 per a educar els fills de les classes treballadores que omplien el Raval, a conseqüència de la industrialització de la ciutat. D’allà va ingressar en la Facultat de Filosofia i Lletres, on va perdre el curs 1957 com a conseqüència d’una primera revolta estudiantil contra el franquisme anomenada «els Fets del Paranimf», de manera que es llicencià l’any 1958 en Filosofia i Lletres amb una tesina de crítica literària sobre Leopoldo Alas, tema també de la tesi doctoral dirigida pel Dr. José Manuel Blecua (1962), amb la qualificació de cum laude. Era un dels millors coneixedors de la literatura del segle XIX i un dels primers i més brillants especialistes de Leopoldo Alas, Clarín. El 1968, l’editorial Gredos va publicar-li Leopoldo Alas, crítico literario, estudi encara no superat. A la universitat va rebre formació de Martí de Riquer, Antoni Vilanova, Jaume Vicens Vives, Antoni M. Badia i Margarit, Josep Roca Pons, Joan Petit, Francesc Noy, Joaquim Molas i Joan Veny, entre altres.

Com a universitari, el novembre de 1953 va ser cofundador de la revista literària i filosòfica Hidra amb Salvador Giner, Jordi Solé i Tura i altres. Tot i que el primer número estava íntegrament dedicat a tractar temes de crítica i teoria literària, amb un notable protagonisme de la poesia, els següents números contenien una combinació d’assaigs sobre literatura, filosofia, belles arts, cinema i teatre, i una selecció de poemes en català i castellà.

Entre 1958 i 1959 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i encarregat de curs del 1959 al 1960. Col·laborà entre 1958-1966 en la revista Índice Histórico Español, que dirigia Jaume Vicens Vives. Fou professor de la Universitat de Barcelona i va impartir classes de literatura castellana i catalana a les universitats anglosaxones de Durham (1960-1962), Sheffield (1962-1968), Brown (1968-1969), Ohio (1975) i Harvard (1986-1987), catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i, després, emèrit. Va contribuir de manera activa al naixement de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser docent més de trenta anys.

La seua vida va girar sempre al voltant de l’ensenyament universitari i la investigació, encara que, com a home de nombroses inquietuds, ens recorda l’amic i company Joaquim Marco que va treballar també en altres àmbits. Tot i que la seua dedicació fonamental fou en l’àmbit de la literatura en castellà, visità en moltes ocasions la literatura catalana, que va entendre també com a pròpia. En aquest àmbit cal situar la influència, per ell reconeguda, de Joaquim Molas. Del 1966 és el pròleg seu a l’Obra catalana completa del rapitenc Sebastià Juan Arbó (Edicions 62), i l’any 1967 publicà a Serra d’Or un article encara esmentat: «La novel·la d’un personatge sense novel·la: el Josep Rodon de Narcís Oller».

L’objectiu fonamental de les seues aportacions serà entendre que la literatura no es pot separar de la societat de què sorgeix. Les teoritzacions de José Fernández Montesinos o de Juan López Morillas foren les seues referències, així com Martí de Riquer o Jordi Rubió i Balaguer. Conta Joaquim Marco que amb aquests dos darrers es reunien «al menjador de casa seva, amb dos o tres alumnes més, per explicar-nos en dos cursos, a la clandestinitat tolerada de l’Institut d’Estudis Catalans, la literatura catalana del segle XVIII i començaments del XIX».

S’ha dit sovint que Sergi Beser va escriure poc, fet que no és real del tot, però com explica Javier Cercas en el llibre d’homenatge del 2010, «en una época en la que la gente escribe infinitamente más de lo que sabe, Beser sabía infinitamente más de lo que escribía». El volum Verba manent (2010), concebut i disposat per ell mateix al voltant de “les passions de Sergi Beser”, agrupa i organitza textos de molt variada naturalesa amb la col·laboració d’amics i deixebles, als quals va encomanar les presentacions.

Com a lector voraç i professor lliurat a la vocació, els seus interessos anaven des del Romanticisme fins a la literatura del nostre temps. La sèrie de treballs sobre la literatura catalana ofereixen una altra perspectiva: la del valencià trasplantat a Catalunya en un temps difícil: Jordi Rubió i Balaguer, quan col·laborava en la redacció d’un Diccionari de Literatura amb Martí de Riquer, Joan Oliver i Joaquim Molas, «van aconseguir que sortís del meu analfabetisme cultural català i reconegués la literatura catalana com una literatura meva i, encara més, em portaren a estimar-la i estudiar-la. Gràcies a ells vaig superar l’amputació de la meva identitat que m’havia imposat la situació política coneguda com el franquisme». Les seues aportacions fonamentals sobre la literatura catalana són sobre Narcís Oller, Bonaventura Carles Aribau (el primer treball que va publicar sobre la literatura catalana), Joan Maragall, Pere Quart, Joan Salvat-Papasseit o Vicenç Riera Llorca.

Sempre va ser un morellà militant, una mena d’ambaixador del seu poble i regirador d’arxius locals, amb treballs de petita erudició sobre la poesia de Gaspar de la Figuera al voltant d’un miracle de sant Vicent Ferrer, sobre esclavisme, Julián Prats, etc. Joaquim Marco rebla el clau i ens parla de «les seves substancioses converses plenes d’informacions i també d’ironia. Fou sempre cordial amb els seus estudiants, fidel en l’amistat, tendre amb la família. Ens ha deixat el ric fruit de tota una vida i se n’ha endut una altra de paral·lela, entre tants de llibres que el van acompanyar». A més, va ser president de l’Associació d’Amics de Morella i Comarca.

Possiblement per tot això, l’Ajuntament de Morella li va atorgar l’agost de 2007 la Creu de Santa Llúcia per la tasca realitzada . Des del 2013, l’associació cultural El Club dels Amics de la Ràdio i l’empresa Comunicacions dels Ports, SA convoquen el Concurs de Microrelats “Sergi Beser” en memòria del professor morellà, que en 2026 ha assolit la dotzena edició. Aquest projecte ha aconseguit implicar, any rere any, autors i autores de totes les edats, reforçant el vincle entre cultura, educació i territori. El concurs s’ha convertit en una de les activitats literàries destacades dins el calendari cultural de Morella, especialment en el marc del FLIM, que aposta per acostar la literatura contemporània al públic general i fomentar la participació ciutadana.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Diversos autors. Verba manent. Estudios y ensayos literarios. Vigo: Montserrat Amores, 2010.

Articles en publicacions periòdiques

---

Joaquim Marco. «Necrològiques: Sergi Beser Ortí» a: Estudis Romànics, núm. 33, 2011, p. 591-594.

---

Isabel María Castro Zapata (2011): ressenya de Sergio Beser. Verba manent
Isabel María Castro Zapata (2011): ressenya de Sergio Beser. Verba manent
https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0340390

---

Necrològica Sergi Beser (UAB)
Necrològica Sergi Beser (UAB)
https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/mor-el-professor-sergio-beser-1345667174054.html?noticiaid=1264490758656

---

Josefa Bauló Doménech (2010): “Sergio Beser Ortí, in memoriam”
Josefa Bauló Doménech (2010): “Sergio Beser Ortí, in memoriam”
https://www.elpasajero.com/Noticias/sergiobeserinmem.html