Geògraf, impulsor de l'escoltisme i activista cívic

A la década del 1930 comencem a vore la figura d'Emili Beüt vinculada al valencianisme. Així, i mentre col·labora a Las Provincias, El Mercantil Valenciano i La Correspondencia de Valencia, comença a treballar amb Carles Salvador a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, creada el 1934 a imatge de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i amb un triple objectiu: reclamar l'ensenyament en valencià a les escoles, formar els futurs mestres, i impulsar una nova editorial.

Així mateix el trobem com a col·laborador de l'influent setmanari valencianista El Camí, que entre 1932 i 1934 dirigeix Joaquim Reig.

El 22 de gener de 1933 el trobem com a Secretari de Relacions del Centre d'Actuació Valencianista, entitat cultural que havia estat creada dos anys abans a la ciutat de València. La nova Junta triada, presidida per Joaquim Reig, representa un gir radical de l'entitat, que deixa de costat les activitats culturals per a centrar-se en temes polítics, bàsicament en l'expansió del "valencianisme totalitari" propugnat per Reig.

En efecte, un any abans s'havia publicat la influent obra de Reig, Concepte doctrinal del valencianisme. En ella Reig ens dona la seua visió del valencianisme, el qual havia de convertir-se necessàriament en una visió "totalitària", és a dir, integral. Així, aposta per l'aglutinació del País Valencià per mitjà del valencianisme, evitant qualsevol divisió política en nom de la unitat nacional. Aquesta idea, que arreplega les idees formulades a Catalunya per Enric Prat de la Riba i per Francesc Cambó, comença a expandir-se amb força gràcies a l'influent setmanari El Camí i al Centre d'Actuació Valencianista.

El 1934 exposa en una conferència pública la seua proposta de comarcalització del País Valencià, tan sols un any després d'aparéixer la primera proposta a mans de Felip Mateu i Llopis. Amb tot, la seua difusió va estar molt limitada, ja que no va ser editada fins 1961, quan publica la seua Geografia elemental del Regne de València.

El seu coneixement del País Valencià vindrà donat pels seus estudis de geografia, però també per la seua intensa activitat dins l'escoltisme valencià: el 1926 va editar la revista Escoltismo, on l'escoltisme es veu influenciat pel seu valencianisme.

Durant la Guerra Civil restà a la ciutat de València, on de la mà de Carles Salvador, va ser contractat com administratiu a l'acabat de crear Institut d'Estudis Valencians. L'Institut, creat a imatge de l'Institut d'Estudis Catalans, estava presidit per Josep Puche i tenia a Salvador com a secretari general. Poc després de ser contractat passarà a ocupar les tasques de secretari de l'entitat. Durant aquests anys comença la recopilació d'informació, junt a Carles Salvador, per a una gramàtica i un diccionari, què aquest publicarà posteriorment.

Durant els primers anys de la postguerra deixa de banda tota activitat cultural, fins que cap a 1945 comença a col·laborar de nou a l'escoltisme valencià. A més a més, es fa soci del Centre Excursionista de València. Comença també a col·laborar amb l'Editorial Torre de Xavier Casp, on publicarà algunes obres literàries, i a revistes mensuals com Sicània (de Nicolau Primitiu Gómez), València cultural o a Senyera.

Al setembre de 1951 va substituïr Enric Valor com a membre del Secretariat del Diccionari Català-Valencià-Balear que s'havia creat a València. Posteriorment va ser nomenat, al mateix temps, membre de la Comissió Patrocinadora del Diccionari, què s'havia creat amb la finalitat d'aconseguir una major representativitat del Secretariat entre la societat civil del moment. Serà un dels primers subscriptors del Diccionari al País Valencià.

La seua col·laboració amb el Diccionari s'allargarà durant anys; així, el trobem com un dels organitzadors de la Concentració que es va fer a Xàtiva el juny de 1957 junt a Joan Fuster, Enric Matalí o Albert Thous, impulsor de les Joventuts de Lo Rat Penat. Un any abans crea la Secció d'Excursions a Lo Rat Penat, continuant amb la seua relació amb el món de l'escoltisme, començada a la seua joventut.

Als anys finals de la Dictadura franquista jugà un important paper a Lo Rat Penat; era el moment en que sectors feixistes contraris a la unitat de la llengua comencen a afiliar-se en masa a l'entitat per tal de fer-se amb el control. Amb la mort de Segura de Lago va ser triat President de l'entitat, càrrec que ocupa fins 1980, quan Xavier Casp i els sectors més extremistes de l'entitat presenten una moció de censura contra ell. La seua presidència resultà contradictòria, ja que si bé va desallotjar de l'entitat als sectors més catalanistes, alhora va fer una defensa a ultrança de les Normes del 1932, fet que provocà la moció de censura contra ell i l'enfrontament amb l'Acadèmia de Cultura Valenciana.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Llibres

---

VILA MORENO, Alfonso. Emili Beüt Belenguer. València: Diputació de València, 2000 [Biografies Valencianes, 4].