Filòleg, professor i escriptor

Després dels estudis de batxillerat a l’institut Miguel Hernández d’Alacant, va passar per les universitats d’Alacant, de Salamanca i de Caen-Normandie per a especialitzar-se en Filologia Clàssica. Va desenvolupar la major part de la seua carrera acadèmica a la Universitat d’Alacant, a la qual es va incorporar en 2002 després de llicenciar-se a la Universitat de Salamanca i doctorar-se en Filologia Llatina per la UA (2005). Des de 2015 n’era professor titular i, des del 2014, coordinador de l’Àrea de Filologia Llatina. Impulsà nombrosos projectes docents, d’investigació i divulgació, amb una visió moderna i oberta dels estudis clàssics.

Marcat per una forta vocació internacional, va fer estades d’investigació i docència en institucions com el Warburg Institute de Londres i l’Officina di Studi Medievali a Palerm. El 2017 va ingressar en l’European Academy of Religion, en consonància amb les especialitats que practicava i investigava: l’edició de textos llatins medievals i la controvèrsia entre l’islam i el cristianisme. Des del 2022 era membre de la International Medieval Latin Committee, organisme vinculat a la Universitat de Harvard i el més important en matèria de Filologia Llatina medieval a escala mundial, creat l’any 1988 per posar en contacte els investigadors del llatí medieval i estar al dia de les novetats en aquest àmbit.

Era especialista en edició crítica de textos llatins medievals i va estudiar diversos autors medievals com ara Alfonso Buenhombre, Pere Marsili, Pau Rossell o la primera versió llatina de la Historia de José y Asenet (CSIC, 2012). És l’autor de diverses obres acadèmiques i literàries, moltes basades en la història i en la cultura de la seua ciutat. Una de les últimes va ser l’Obra completa de Josep Gosalbes de Cunedo (2024), el poeta alacantí més destacat del Renaixement, compilada per Biosca, el qual té un gran interés: haver sabut plasmar als versos l’ambient que va conéixer sota l’estètica clàssica de la complexa poesia neollatina. Gosalbes, autor cultíssim i de vida atzarosa, va ser estudiant a la Universitat de València, metge naval a l’Armada Invencible, nàufrag al mar del Nord, pres a Holanda, metge privat a Bèlgica i amic de l’humanista brabançó Justus Lipsius. Tot i que la seua vida va transcórrer principalment al nord d’Europa, va mantindre viu l’afectuós record de la seua ciutat, amb nombroses referències a Alacant. La publicació de les seues obres a la Universitat d’Alacant, doncs, era per a Biosca una mena de compensació per tants segles d’oblit dels versos i la recuperació d’un poeta fonamental de la poesia hispànica del segle XVI.

Antoni Biosca va escriure també sobre la seua ciutat natal en Sub facie saxea. Escrits sobre Alacant (Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2021), format per un recull d’articles de revista publicats entre els anys 2014 i 2020. La seua formació de llatinista està d’alguna manera present en aquest llibre, ja que fou la llengua llatina la que li va donar accés als textos referits a la Santa Faç, a l’exorcisme de la campana municipal o a les obres dels poetes alacantins Josep Gosalbes de Cunedo i Joan Treminyo. L’accés a la cultura clàssica i cristiana que va implícita amb la llengua llatina es pot deduir dels treballs sobre la mitologia clàssica, l’Assumpció de la Mare de Déu, el Misteri d’Elx o la festivitat de Sant Joan. Poc després va publicar en l’editorial Llibres de Frontera el recull Dissabte, un aplec de relats ambientats en la ciutat d’Alacant i inspirats en fets reals que es va convertir en l’obra més venuda de la Plaça del Llibre d’Alacant de 2025.

Antoni Biosca va ser col·laborador habitual de publicacions acadèmiques del sud com La Rella, editada a Elx, i un dels màxims coneixedors de la història clàssica al domini lingüístic. A més, entre 2019 i 2022 va escriure divulgacions en la revista Saó sobre llengua, literatura, etnologia i sobre la utilitat de mantindre l’estudi del llatí en els plans escolars.

La seua mort als 55 anys, arran d’una malaltia detectada uns mesos abans, va causar un fort impacte en la comunitat acadèmica i cultural. Per això, la Universitat d’Alacant va tributar un acte de record i homenatge a aquest humanista de vocació i de llegat perdurable el 26 de març de 2026, a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres. Una trajectòria marcada per l’excel·lència investigadora, la vocació docent i una profunda generositat personal. Juan Mesa, catedràtic del Departament de Filologia Llatina, ho expressava així: «Ha passat un any, però en l’Àrea de Filologia Llatina el temps sembla haver-se detingut en aquest buit que el catedràtic Antoni Biosca i Bas va deixar. Per això, després del reconeixement que docents i discents de la Universitat d’Alacant li tributàrem a penes un mes després que ens abandonara, recitant versos grecs i llatins en el marc de l’activitat “Segueix-nos el rotllo” [7 de maig de 2025], i després dels nombrosos homenatges i reconeixements científics que s’han succeït en aquest temps, l’Àrea de Filologia Llatina ha convocat en la seua memòria a tots els companys de la nostra Facultat de Filosofia i Lletres en un acte institucional amb el suport del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina, de la Facultat de Filosofia i Lletres i del Rectorat, amb una especial col·laboració del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària».

L’Àrea de Filologia Llatina aprofità l’acte per a anunciar l’inici dels tràmits per a sol·licitar a l’Ajuntament d’Alacant que un carrer de la ciutat porte el seu nom, iniciativa plantejada per diversos col·lectius ciutadans. A més, el 10 de maig de 2025 li havien lliurat a la Universitat d’Alacant, a títol pòstum, el Premi Unir Alacant, que celebra la trajectòria de compromís ciutadà, la defensa del patrimoni i la reflexió urbana a la ciutat.

La seua parella era Nefer Vives Frasquet, treballadora d’Acció Cultural del País Valencià i co-coordinadora d’Esquerra Unida a Alacant. Tenen dos fills.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Daniel Climent Giner i Carles Martín Cantarino. «‘Habemus papam’. Carta a Antoni Biosca Bas, allà on sigues» a: Saó, núm. 513, maig 2025, p. 14-15.

---

Obituari Antoni Biosca
Obituari Antoni Biosca
https://www.diarilaveu.cat/cultura/sha-mort-el-professor-alacanti-antoni-biosca-581387/

---

Homenatge a Antoni Biosca (2025)
Homenatge a Antoni Biosca (2025)
https://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/2025/maig2025/5-11/emocio-i-respecte-en-l-acte-d-homenatge-a-antoni-biosca-i-bas-en-la-universitat-d-alacant.html

---

Homenatge a Antoni Biosca (2026)
Homenatge a Antoni Biosca (2026)
https://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/2026/marzo2026/23-31/la-ua-ret-homenatge-al-professor-antoni-biosca-i-bas-i-demana-un-carrer-a-la-ciutat-d-alacant.html

---

Entrevista a Antoni Biosca (El Temps, 2022)
Entrevista a Antoni Biosca (El Temps, 2022)
https://www.eltemps.cat/article/17926/entrevista-antoni-biosca