Promotor cultural i musical

El treball d’Oswaldo Blanco com a productor musical va ser tan discret com decisiu en l’articulació d’una indústria cultural al País Valencià sense la qual hauria estat impossible el boom musical dels grups en valencià dels anys posteriors a la Batalla de València amb bandes com Obrint Pas, Zoom o Auxili. Blanco va estar el productor del mític grup Al Tall, però també de moltes altres iniciatives professionals que van tenir un impacte directe en la vertebració del valencianisme.

El seu pare, un emigrant del Paraguai, va arribar a València de molt jove i va entrar a treballar de grum al Banc de València, on acabà ocupant el càrrec de subdirector. Oswaldo va viure a la Gran Via de Ramon y Cajal i va créixer en un ambient acomodat. Va començar estudiant Econòmiques, però en tercer curs ho va deixar i va entrar a treballar en el Centre de Càlcul del Banc de València, un lloc que de ben segur no li degué semblar gens estimulant.

Antic membre de l’Equip València-folk, Blanco va impulsar la fundació d’Al Tall, que formalment es va constituir a casa del músic Tonipep Rodríguez al gener de 1975 amb tres integrants: Miquel Gil, Manuel Miralles i Vicent Torrent (val a dir que les mullers de tots dos són germanes).

El grup ràpidament va fer-se molt conegut i Blanco va deixar l’ocupació al banc per assumir de forma plena el management del grup i la producció dels discos. A les seues ordres treballaren fins al final Marc Muñoz i Soledad Desfilis. Blanco està darrere de quasi tots els discos com Cançó popular del País Valencià (1975), Deixeu que rode la roda (1976) o el mític Quan el mal ve d’Almansa (1979), així com de concerts històrics com el del 8 de maig de 1976 al Casino de l’Aliança del Poblenou, on el grup va actuar en la primera Mostra de Cançó Popular del País Valencià.

A més, es va ocupar de l’organització de la Trobada de Música del Mediterrani durant les primeres edicions. El festival l’organitzava l’Ajuntament de València, es va celebrar des del 1981 fins al 1991 i desaparegué amb l’arribada al cap i casal de la dreta. També va ser responsable de l’organització de les primeres Trobades d’Escoles en Valencià, les quals començaren a celebrar-se en 1986 a la Xara i Benifaió.

Dos anys abans havia fundat el segell discogràfic Difusió Mediterrània, que va editar alguns enregistraments de la Fonoteca de Materials, una iniciativa de la Generalitat Valenciana per salvar la música popular del país.

Blanco també va ser productor d’altres grups, com ara del guitarrista de jazz, Ximo Tebar. En 2016, el músic li va dedicar el seu concert dins del cicle de jazz valencià al teatre Zircó de Moscou. D’aquesta manera, Tebar li agraïa el fet que el 1999 fes possible la seua gira per Rússia. Blanco, a més, va ser també un productor molt reconegut en l’àmbit del teatre valencià.

Als anys 90 va deixar Al Tall. L’arribada de la dreta a la Generalitat va suposar, com recorden els seus fills Pau i Alba, un colp molt dur. Blanco considerava que les esquerres s’havien rendit, abandonats en els seus despatxos institucionals.[1] Com vulga que siga, Blanco es va reincorporar a poc a poc a l’activitat professional i s’integrà en Adi Produccions del músic Lluís Miquel.

Vicent Torrent recorda Oswaldo Blanco com “una persona molt divertida, molt intel·ligent, lúcida i amb una visió profunda de la vida, molt vitalista”.[2]

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Llibres

---

Diversos autors. Al Tall. 35 anys de música mediterrània des del País Valencià. Alacant: Universitat d'Alacant, 2010.

---

Josep Vicent Frechina. La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns. València: AVL, 2011 [Recerca].