Ricard Blasco i Laguna
València,
30 d'abril de 1921
Madrid,
8 de febrer de 1994
Escriptor, historiador i cineasta
Visqué a València fins al final de la Guerra Civil. Durant aquesta etapa de joventut tingué una destacada activitat política i cultural en el valencianísme d'esquerres: el 1937 va fundar la col·lecció Espiga amb la publicació del seu llibre de poesia Elegia a un mort. Va col·laborar a la revista Nueva Cultura i a Cultura Popular, organisme que s'encarregava de facilitar llibres als soldats del front.
El 1937, també, fou membre de la delegació del País Valencià al 2n Congrés d'Intel·lectuals Antifeixistes celebrat a la ciutat de València. S'afilià al Partit Valencianista d'Esquerres.
Durant la Guerra Civil es va trasladar a Madrid per a dirigir un rotatiu de l'Exèrcit del Centre. Al produir-se la derrota republicana va continuar a Madrid on establí definitivament la seva residència sense perdre mai el contacte amb la seua cultura pròpia, a la recuperació de la qual va contribuir decisivament des de les pàgines de multitud de publicacions, com ara: Serra d'Or, L'Avenç, L'Espill, Estudis Romànics, La Rella, Cairell, Lletres de Canvi, Diario de Valencia, El Temps, Qué y Dónde...
El 1942 començà a treballar com a lector de guions de la productora valenciana Cifesa. Posteriorment, desenvolupà tasques com a ajundant de direcció i guionista, principalment amb Lluís Lucia, per al qual va realizar adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries: Alma triunfante, de Jacinto Benavente i La Duquesa de Benamejí, de Manuel i Antonio Machado (1949). Altres guions cinematogràfics seus són: El sueño de Andalucía (1950), Gloria Mairena (1952) i Suspiros de Triana (1955).
Blasco tingué dues vocacions: la cinematogràfica i la literària. Publicà dos poemaris en castellà: Silencio de unos labios (1944) i Nocturnas (1952), alhora que fundà la revista Corcel amb els poetes José Hierro, José Luís Hidalgo i Jorge Campos.
A primeries de la dècada de 1960 s'inicià com a realitzador cinematogràfic, dirigint películes de diversos gèneres com: Amor bajo cero (1960), Armas contra la ley (1961), Autopsia de un criminal (1962), Destino: Barajas (1962), Las tres espadas del Zorro (1962), Gringo (1963) o El Zorro cabalga otra vez (1964). Del cinema passà a Televisió Espanyola on va treballar com a guionista i realitzador, dirigint sèries històriques com España siglo XX (1971), Sombras de Ayer (1979) i Memoria de España (1983).
La gran activitat desenvolupada per Blasco en tots aquests camps de la cultura era el resultat d'un compromís social i de la seua capacitat intel·lectual. Blasco va dur a terme una investigació en arxius i hemeroteques i va produïr una interessant bibliografía, fonamental per al coneixement de la història cultural i política dels valencians.
Va tractar diversos temes com la història de la premsa i el periodisme polític valencià en llengua autòctona, especialment la figura de Josep Maria Bonilla a: La premsa del País Valencià: 1790-1983 (1983). Literatura valenciana a: Estudis sobre la Literatura del País Valencià: 1859-1936 (1984). Teatre a: Col·loquis i raonaments (1983), El teatre al País Valencià durant la Guerra Civil: 1936-1939 (1986). Poesia a: Alteo: Un diálogo sobre poesía (1958), Goigs valencians (1974). Poesia política valenciana. 1802-1938 (1979), La insolent sàtira antiga (1985). Novel·la a: La novel·la romàntica al País Valencià (1993). Història cultural a: Homenatge a la impremta valenciana 1474-1974 (1974), Art i cultura del País Valencià (1979), Revoltats i famolencs (1980), Societat i comunicació al País Valencià: segles XIII al XVIII (1983), La política cultural al País Valencià: 1927-1939 (1985, amb Manuel Aznar), Constantí Llombart i Lo Rat Penat (1985), Els valencians de la Restauració (1986). Cinema a: Introducció a la història del cine valencià (1981). Pensament polític a: El pensament valencianista, 1868-1939. Antologia (1992, amb Alfons Cucó). I història general a: Los albores de la España fernandina (1969), Història del País Valencià (1979) i Història del País Valencià contada per al xiquets (1979). Fou membre del consell asessor de la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana (1972-1977).
Al llarg de la seva vida obtingué nombrosos reconeixements, entre ells el premi de l'Institut d'Estudis Catalans Ramon d'Alós-Moner (1971) el Constantí Llombart (1976), el de l'associació suïssa Casa Nostra (1983), el Vicent Boix (1983) de l'Ajuntament de Xàtiva, el d'Assaig (1984) de l'Alcúdia o el Manuel Sanchis Guarner (1986) de la Diputació de València.
Autoria: Maria Àngels Alcolea i Campos
Ricard Blasco i Laguna
Obra pròpia
Llibres
BLASCO LAGUNA, Ricard. Elegia a un mort : senyal de Carles Salvador. València: Tip. Moderna, 1937.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Eva . Madrid: Escorial, 1944.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Lo inexpresable. Madrid: Gráficas Uguina, 1944.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Silencio de unos labios . València: Impresos Cosmos, 1944.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Nocturnas : poesía. Madrid: Jaime Villegas, 1952.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Alteo . Santander: Tall. Graf. Hnos. Bedía, 1953.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Escritos sobre José Luis Hidalgo . Santander: Hermanos Bedia, 1956.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Goigs valencians. València: Gorg, 1974.
BLASCO LAGUNA, Ricard. La premsa del Pais Valencia : 1790-1983 : catàleg bibliogràfic de les publicacions periòdiques aparegudes al País Valencià des de 1790 fins els nostres dies. València: Diputació Provincial. Institució Alfons El Magnàmin, 1983.
BLASCO LAGUNA, Ricard. Estudis sobre la literatura del País València. València: Ed. de l'Ajuntament de L'Alcúdia, 1984.