Prevere i poeta

Fill de Josep Boira i Mercé Sidro, de família humil dedicada a l’elaboració de cabassos de llata, va ingressar al Seminari de Tortosa ben jove. Va rebre el diaconat el 2 de novembre de 1931 i fou ordenat en 1932, amb destinació a la parròquia de Culla en qualitat de vicari. Va ser l’única destinació pastoral que va tindre entre l’ordenació i l’arribada de la guerra. Allà va promoure el cultiu de la música i va poder reflotar la banda, que fins aleshores estava en decaïment.

Els seus poemes comencen a fer-se públics a partir d’octubre de 1934 en la revista creada per Josep Maria Bayarri a València, El Vers Valencià (1934-1936), en la qual publicaven poetes ja consagrats i altres de nous i més joves. Les derives ortogràfiques del polifacètic i erràtic Bayarri es deixen notar en els textos de tots els autors.

Recentment ha estat recollida i publicada la seua curta obra poètica, a càrrec del cabanenc  Carles Mulet. Abans s’havia aproximat a la seua figura i obra Antoni López, que caracteritza la poesia que fa d’aquesta manera: «una lectura atenta dels seus poemes permet albirar una interessant evolució de formes i de continguts; fins i tot de progrés en l’adhesió a la normativa gramatical de Castelló». Els temes que tracta són bucòlics, religiosos, sobre l’estima familiar i el paisatge, paràfrasi de la vida sovint tempestuosa.

En esclatar la guerra, li van recomanar que es quedara al poble, concretament al mas del Forat Negre, on feia escola als xiquets. Quan van ordenar el reclutament de la seua quinta, es va presentar a la Caixa de Reclutes de Castelló i va estar realitzant tasques d’oficina i de transmissions. Sembla que va ser descoberta la seua condició de capellà i fou assassinat a la carretera de la Pobla Tornesa.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Mulet Garcia, Carles. Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat (1909-1937). Benicarló: Onada Edicions, 2017.