Mestre i pedagog

Cercador incansable en la seva idea de portar la llengua materna a les escoles, no sentia aversió cap al castellà. Diu Boix: "El defensar l'ús del llenguatge matern no inclou despreci per al castellà. Lo que sí es ben ridícul i no diu gens a favor d'un carácter sencer i seriós és despreciar la nostra, menysprear la parla de nostra mare, l'únic llenguatge expressiu de les nostres impresions més sentides". [i]

A instàncies de Carles Salvador, Boix és becat al costat de Enric Soler i Godes, perquè assisteixi l'Escola d´Estiu de 1932 celebrada a Barcelona, on es van realitzar diversos col·loquis sobre la situació del català en l'ensenyament. Des d'allà, mana una crònica al número 25 del setmanari El Camí, on assenyalava la necessitat que en les escoles s'instal·lin tallers que permetin el descobriment de les capacitats professionals de cada xiquet. 

Aquest mateix any, de nou a les pàgines d'El Camí, els mestres Boix, Serafí Salort, Carles Salvador i Enric Soler i Godes, fan una crida demanant un ensenyament total en la llengua materna de l'estudiant, instant a què s'abandoni l'ensenyament parcial que es donava en l'àrea de la llengua. Deien així "¡Atenció, Mestres valencians! Nosatres, mestres nacionals valencians, convençuts de que és imprescindible ja un constant contacte espiritual entre els companys valencianistes en servici actiu (oficial o particular), fem una crida a tots els companys que tenen consciència de la personalitat política del País Valencià, per a qué vullguen unir-se i constituir un Grup els objectius del qual seran, almenys: 1r. Propagar i defensar dins i fora de l'escola la necesitat pedagògica i patriòtica de fer tot l'ensenyament escolar en la llengua materna de l'infant. 2n. Experimentar objectivament mètodes, procediments, plans i materials escolars concebuts segons el dret que té l'infant de rebre tot l'ensenyament en la seua llengua materna. 3r. Redactar, editar i utilisar el material d'ensenyament adient (llibres, quaderns, cartografia, etc.) a la millor escola valenciana de llengua materna. 4t. Cursar i professar cursos de nostra llengua. 5è Ingressar en bloc, i al seu dia, en l'entitat "Foment de la Parla Valenciana" que sembla de pròxima creació, sense perdre mai el caracter de Grup Assessor del "F. de la P. V" en tot quant se referixca a ordre pedagogic. 6è. Col·laborar assíduament a les revistes pedagogiques o culturals editades en la nostra llengua dins o fora del País Valencià. 7è. Col·laborar amb treballs en valencià a les planes castellanes dels periòdics valencians. A l'efecte, obrir una oficina de repartiment de col·laboració a tots els diaris, setmanaris i revistes valencians, o no, que vullguen admetre col·laboració pedagògica valenciana. 8è Mantindre's neutrals, dins del Grup, davant tota qüestió religiosa, social i política de partit o banderia. Preguem a tots els companys en actiu que vullguen adherir-se envien el seu nom i domicili a la redacció de El Camí, o a qualsevol dels mestres baix firmats". [ii]

Setmanes més tard, apareix una nova nota al setmanari El Camí on un grup de professors autodenominats Grup de Mestres valencianistes, dels quals Boix formava part, es queixen de la falta de repercussió que ha tingut la seva crida anterior, ja que són molt pocs els mestres que s'han adherit a la causa. També s'anima als mestres a que entrin en contacte amb el Butlletí dels Mestres, publicació pedagògica escrita en català que informava sobre la situació de l'educació.

El 1933, amb Carles Salvador treballa en la posada en marxa de la primera Colònia Escolar Valencianista, instal·lada a Sant Pau d'Albocàsser. Al setmanari castellonenc s'amplia informació, explicant el tipus de vida que es portava a terme en aquesta colònia: "La primera tasca que es fa a la Colònia pel matí és hissar la Senyera, mentre els infants canten amb ver entusiasme l'himne Vent de Ponent, [...]. Els ensenyen a escriure en valencià, es donen lliçons (explicacions) de història valenciana; es fa llegir en valencià; els mestres narren contes i els infants en conten, així mateix; es lligen poesies líriques; els parlen d'art, d'Història natural, i cada punt les lliçons ocasionals són als llavis dels professors. Es repleguen fòssils, vegetals i animalons, amb els quals es vol augmentar el material a exposar en moment oportú. Es dibuixa, es canta i es juga. La vida que es fa a la Colònia és sana. Cada dia es practica l'excursionisme. L'alimentació és abundosa" [iii]. De les classes de llengua s'encarregava Carles Salvador, mentre que Francesc Boix explicava història natural.

Malauradament, la realització d'aquesta colònia escolar a Sant Pau d'Albocàsser el 1933, amb la col·laboració de la Societat Castellonenca de Cultura i altres entitats excursionistes o polítiques, va ser l'única mostra real dels plantejaments valencianistes empleats en educació.

Francesc Boix formà part de la generació del 1930, composta gairebé majoritàriament per mestres com Carles Salvador, Maximilià Thous i Llorens, Bernat Ortín i Enric Soler. Defensaven un pensament valencianista centrat en la lluita per la llengua pròpia. Feien servir, com a mitjà de transmissió de les seves idees, les revistes Taula de Lletres Valencianes o El Camí. Francesc Boix seria també membre de l'Associació de Mestres Valencians, on coincideix amb Antoni Porcar i Candel.

Morí molt jove, per una caiguda a la casa on vivia a Alcalà de Xivert el 1933. L'associació Maestrat Viu va rendir un homenatge a la seva figura i a la de tots els mestres que van participar en estes pioneres Escoles Valencianes a Albocàsser. A més, l'estiu de 2019 va ser retolada la seua casa natal de Benassal. a càrrec de Maestrat Viu i l'Ajuntament de Benassal.

La seua vida i obra ha estat recuperada recentment en un llibre d'Òscar Pérez, publicat per la Fundació Soler i Godes i la Universitat Jaume I de Castelló.

[i] Las Provincias, 25 d'octubre de 1932.

[ii] El Camí, núm. 31 d'1 d'octubre de 1931.

[iii] El Camí, núm. 77 de 26 d'agost de 1933.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Llibres

---

PÉREZ I SILVESTRE, Òscar. Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2020 [Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, 12].

Articles en publicacions periòdiques

---

PÉREZ I SILVESTRE, Òscar. «Josep Francesc Boix Senmartí torna a Benassal» a: Aiguaclara, núm. 47, 2019, p. 20-22.

---

PÉREZ I SILVESTRE, Òscar. «La recuperació de Josep Francesc Boix Senmartí (1901-1933): mestre, valencianista i escriptor» a: Empelt, núm. 3, Benassal, p. 59-93.

---

Josep Francesc Boix Senmartí_Saó
El dia que Josep Francesc Boix Senmartí va tornar a Benassal
revistasao.cat/el-dia-que-francesc-boix-senmarti-va-tornar-a-benassal/