Impressor i gerent editorial

Era fill de morellans emigrats a Barcelona, segurament molt a principis del segle XX com a conseqüència de l’èxode rural. Es formà en La Neotípia, un establiment tipogràfic cooperatiu i d’ensenyament de les arts gràfiques creat pel juliol del 1905 per iniciativa del tipògraf Francesc Millà i Gàcio, i els caixistes Francesc Sirvent, Ramon Larrosa i Josep Domènech, entre altres, expulsats de la societat obrera barcelonina El Arte de Imprimir. La Neotípia es va convertir de seguida en un dels referents de l’edició popular, recordada sobretot per l’anomenat «conflicte de La Neotípia» de 1908-1909.

Amb l’esclat de la Guerra Civil es va allistar en el cos de carrabiners. Sembla que no es va exiliar fins al 1950, via Cuba, amb tota la família, i el 5 de maig de 1950 arribaven amb el vapor Marqués de Comillas al port de Veracruz. Era casat amb la valenciana Rosario Belda Alandí i tenien dos fills: Núria (nascuda el 1929) i Daniel. A més, hi anava el fill de Núria (el futur pintor Jordi Boldó, nascut el 1949) i la mare de Rosario. Tots es van instal·lar en un pis de la Colonia Roma de Mèxic. Joan Boldó va obtindre el permís amb l’únic objecte de treballar com a expert en arts gràfiques i en procediment offset en l’empresa OFFSET, SA, establida a la ciutat de Mèxic. No era considerat, doncs, un exiliat a causa de la guerra, sinó un estranger o desplaçat amb permís de treball.

Hi treballà també a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avel·lí Artís, a l’editorial intercontinental La Carpeta i a Gráfica Atenea. El 1953 assessorà la tipògrafa Carolina Amor de Fournier (Carito Amor) per a la creació de l’Editorial Fournier, de la qual va ser director fins a la seua mort amb el concurs del seu fill Daniel; allà s’imprimiren diverses revistes de l’exili i una bona part dels llibres en català publicats a Mèxic. Solia subscriure amb el nom de Joan B. Climent i J.B. Climent (cal no confondre les abreviatures amb un exiliat valencià a Mèxic, l’advocat i periodista Juan Bautista Climent Beltrán [1915-2008]).

En 1944 havia nascut el Club del Llibre Català de Mèxic gràcies a l’impuls d’un grup d’exiliats catalans,  arran de diverses edicions de la Feria del Libro. La voluntat de la nova editorial –amb una producció prou irregular fins al 1963– era publicar obres rellevants de la literatura clàssica catalana i de la produïda en l’exili. De les dèsset obres publicades amb el segell del Club, les quinze darreres van ser compostes i impreses per l’Editorial Fournier a càrrec de Joan Boldó; es tracta de llibres de bona factura i qualitat ortotipogràfica, amb cura en la tipografia i l’enquadernació, il·lustrats per Tíner o Calders i venuts a un preu raonable. 

Pont Blau fou una revista cultural mensual escrita en català que es publicà a Mèxic des del 1952 fins al 1963. Feia un tiratge d’un miler d’exemplars i se subtitulava «Literatura, Arts, Informació». Entre el 15 de setembre de 1952 i el desembre de 1963 va traure 126 números. Fou fundada per Ramon Fabregat i Arrufat, que se n’encarregà de l’administració. La redacció, situada a Uruguay, 40, estava encapçalada pel seu director i ànima del projecte, Vicenç Riera Llorca, els secretaris de redacció Josep Soler i Vidal i, més tard, Marc Hurtado; Josep Maria Giménez-Botey en fou director artístic i Joan Boldó Climent en fou gerent. En foren principals col·laboradors J. Roure Torent, Artur Bladé Desumvila, Abelard Tona i Nadalmai, Pere Calders, Manuel Galés, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Xuriguera, Odó Hurtado i Martí, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Alfons Boix i Vallicrosa i Rafael Tasis, entre d’altres. La publicació pretenia crear un òrgan literari comú i de publicació regular per a tots els escriptors dels Països Catalans que escrivien lliurement en català, i fer de pont entre els autors de l’interior i els exiliats. A més de publicar contes, poemes, assaigs, noticiaris i recensions, hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt d’espai a la informació. A partir del número 5 (gener de 1953) es confeccionava a l’Editorial Fournier de Joan Boldó, amb domicili a Bolívar, 238 A, posteriorment en Arquitectura, 29, en la Colonia Copilco Universidad.

Riera Llorca va dir d’ell que era «un mestre tipògraf de l’escola de Artís, exigent i de bon gust, amb un afinat sentit de l’estètic i l’harmonia», i que el seu excel·lent treball en la Gráfica Atenea li va fer mereixedor del lloc d’encarregat dels nous tallers del doctor Fournier, creats expressament per a imprimir els seus llibres, on van contractar el català Josep Roure-Torent per a ocupar-ne l’administració. De les seues premses van eixir, a més de desenes de llibres i de Pont Blau, els darrers números de La Nostra Revista (1946-1954) i La Nova Revista (1955-1958).

El treball de Joan Boldó Climent, un dels impressors més importants del llibre català a Mèxic com hem vist, va ser seguit pels seus fills i pel nebot amb la creació en 1984 de l’empresa J. Boldó y Climent Editores i de la impremta queretana Praxis. A més, Núria Boldó era la propietària de la llibreria i fòrum cultural La Pajarita de Papel a Querétaro des del 1989. L’anomenaven la Catalana.

Joan Boldó va morir als 61 anys arran d’un atac al cor.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Albert Manent. La literatura catalana a l’exili. Barcelona: Curial, 1976.

---

Santi Cortés. El valencianisme republicà a l’exili. València: Generalitat Valenciana, 1993.

---

Vicenç Riera Llorca. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Curial, 1994.

---

Teresa Férriz Roure (1998): La edición catalana en México
Teresa Férriz Roure (1998): La edición catalana en México
https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/la-edicion-catalana-en-mexico--0/html/