Auxiliar administratiu, periodista i escriptor

Nascut al carrer del Comte de Ripalda. Era casat amb Elvira Romero Gordillo i vivien al carrer del Governador Vell, 10. L’estiu de 1902 se’ls va morir l’única filla que tenien, amb sis dies de vida. En 1907 fou nomenat auxiliar municipal de l’Ajuntament de València per oposició, i en 1912 passà a auxiliar de secretaria.

Ramon Andrés Cabrelles, cinc anys més jove que ell, escrivia en 1917 en la revista il·lustrada La Esfera: «No puedo recordar sin emoción aquella época en que Pedro Bonet Alcantarilla, Vicente Blasco Ibáñez, Barber y Bas, Gadea Mira y algunos otros, éramos aún casi niños y nos agrupábamos alrededor del hombre de las gafas, como llamábamos á Llombart, para leerle nuestros trabajos, que él corregía y se encargaba de publicar. Muchas veces, en los días de sol, organizábamos excursiones al campo con Llombart, y allí, en plena Naturaleza, entre los árboles que crecen á la orilla de las acequias, mientras devorábamos la frugal merienda y bebíamos, al gallet, el bravo vino de Pedralba, aquel hombre que, además de gran valenciano, era un excelente poeta, que lo mismo escribía en lengua del país que en el más correcto castellano, nos repetía las palabras con que Vinatea obligó al rey aragonés á guardar nuestros fueros, aquellos fueros que eran el cuerpo jurídico en que radicaban todas las libertades y la fuerza de este país».

Eren els seus inicis en les lletres, que desplegà en castellà i valencià, en prosa i en vers, en concursos literaris i en moltes revistes de València, Barcelona i Madrid. Va ser col·laborador de La Ilustración Ibérica (1886-1888, amb poemes en castellà), Diario de Tortosa (1893), Los Debates (1897), El Mercantil Valenciano (1898), Diario de Villanueva y Geltrú (1900), La Renaixença, La Veu de Montserrat, Iris (Barcelona, 1900-1904, amb narracions en castellà), Sóller (1905, un poema en castellà), La Correspondencia Alicantina (1897), La Correspondencia de Alicante (1903), corresponsal de València en el Diario Universal (1903, Madrid) o La Época (1903). En reconeixement dels mèrits, la revista satírica L’Esquella de la Torratxa li dedicà en 1893 la portada i la secció «Caps de brot», amb gravat inclòs.

Si concentrem la seua obra en valencià, trobarem col·laboracions seues en el Calendari Llemosí (1874-1883) i El Turia de Constantí Llombart; en el setmanari festiu, literari i il·lustrat La Degolla (1890), dirigit per Francesc Barber i Bas; el l’Almanaque de Las Provincias (anys 1889, 1890, 1895, 1897, 1898, 1911, 1912 i 1914), en El Cuento del Dumenche (1909, 1914), Lo Rat Penat (1911), Anunciador Valencià (1912-1915) i El Cuento Valencià (1930), dirigit per Lluís Guarner.

La seua obra poètica es troba esparsa en la premsa, llevat de les recollides en el llibre A orillas del Turia (1894), en les publicacions recopilatòries que feia Lo Rat Penat dels poemes guanyadors dels Jocs Florals Flors d’enguany (1897) i Capolls de rosa (1898), o en altres de circumstancials fetes amb motiu d’homenatges, com ara el plec col·lectiu de 1891 en honor a la col·locació de l’estàtua eqüestre del rei Jaume I a l’actual plaça d’Alfons el Magnànim; el Cant a la pàtria valenciana (Castelló, 1892); l’homenatge en la mort de Llombart (Castelló, 1893); l’Homenatge de Lo Rat Penat (...) a la Srta. Dª Josefina Llorente y Falcó (1898), o l’opuscle Lo 9 de Març de 1810, una oda a la resistència de la ciutat de Castelló davant a l’exèrcit napoleònic (1911).

Pel que fa a la narrativa en la llengua del país, va publicar un parell de novel·les breus en el setmanari El Cuento del Dumenche: són Lo roder (1909, segon premi del concurs d’ECD) i Les alfabegueres (1914), i una ja tardanament en El Cuento Valencià que dirigia el poeta Lluís Guarner en 1930: La Verche Maria (sic).

També va provar sort en l’art dramàtic a València, sobretot en castellà: Pleito ganado (publicada i estrenada el 14 de gener de 1898 al Russafa, amb bona crítica); la comèdia en tres actes Els ullals (1912), traduïda al castellà com Los Fontanares i estrenada en 1916 al Teatre Eslava; el joguet còmic en un acte Las primeras partes, fet amb José María López (1913), o la peça Un viatge aprofitat, escrita també amb el periodista José María López (1919).

Per la seua gran amistat i relació amb Constantí Llombart, va formar part de Lo Rat Penat en diverses etapes i exercí càrrecs en la Junta Directiva: en fou secretari general en 1887-1888, arxiver de la Societat Excursionista L’Oronella en 1888, vocal en 1891-1892, vocal en 1895-1897, vocal en 1910-1912, vicepresident de la Secció de Publicacions (1915) i vocal de la de Literatura (1919). La nòmina de premis obtinguts en els Jocs Florals és extensíssima: 24 guardons, dèsset dels quals són absoluts i la resta accèssits. Té un doble nomenament de Mestre en Gai Saber en 1896 i 1919, un fet poc habitual.

Com a periodista de relleu, fou president de l’Associació Valenciana de Premsa entre 1917-1926 i vicepresident en 1926, a més de vocal de l’Associació d’Autors Valencians en 1922.

Va morir poc després de finalitzar la guerra, a 78 anys, i reposa amb tota la família en un panteó al Cementeri General de València.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre