Escriptor

D’entre tots els poetes de la rutilant Generació dels 70, Josep Bonet n’és potser un dels més importants per la influència que va tenir en alguns dels seus membres i, tanmateix, un dels més injustament desconeguts.

Bonet nasqué a Almoines el 1951, però de ben menut es traslladà amb la família a Callosa d’en Sarrià, a la Marina Baixa, on el seu pare, mestre d’obres, havia trobat faena per mediació d’un amic. L’any 1970 es va traslladar a València per cursar estudis superiors en la Facultat de Filosofia i Lletres. Uns estudis, val a dir, que no va acabar per no voler dependre econòmicament del seu pare, així com a conseqüència d’una profunda crisi personal. El 1979 mor el pare. En l’origen d’aquests dos fets de joventut és on potser cal situar el naixement de Getsemaní, poemari publicat parcialment el 1977 a la revista Reduccions i sencer dos anys després a L’Espill, revista fundada per Joan Fuster. Aquest únic llibre del poeta saforenc es reeditarà encara el 1987 a Edicions de la Guerra, una de les iniciatives editorials més agosarades del país que va impulsar el també poeta Vicent Berenguer. Sobre Getsemaní, Joan Navarro recorda en un article en el setmanari El Temps escrit per Xavier Aliaga que es tracta d’un llibre sobre el patiment que mostrava una profunda assimilació de la lectura de poetes com T.S. Eliot o Pere Gimferrer.

Bonet havia estat guardonat el 1971 amb el premi Ateneu Marítim. Alguns dels seus poemes s’inclogueren tres anys després en la mítica antologia d’Amadeu Fabregat impulsada per Manuel Sanchis Guarner, Carn fresca, juntament amb poemes també dels seus amics Salvador Jàfer i Joan Navarro, màxims exponents de la Generació dels 70. A més, va publicar també en les antologies Gespa-Price de 1975, Price-Congrés de 1977 i Les darreres tendències de la poesia catalana 1968-1979 (1979).

Amb Josep Piera va formar part del consell de redacció de Cairell, publicació literària editada a València entre 1981 i 1989. La revista, dirigida per Eduard J. Verger, va jugar un paper important, si més no simbòlic, en la batalla per la recuperació cultural i lingüística de la capital del país. Cairell, com ha escrit Marc Granell, naixia per una necessitat de crear una estructura editorial al país. Altres poetes i escriptors que van formar part d’aquesta aventura amb Bonet van ser Granell, Adolf Beltran, Josep Lluís Seguí i Joan Pellicer.

Val a dir que els anys setanta i vuitanta foren al país –i molt particularment a la ciutat de València– d’una gran efervescència cultural. València comptava amb diverses tertúlies literàries vives, publicacions i premis com els Octubre impulsats per l’editor i activista Eliseu Climent. Això no obstant, just en el moment potser més àlgid, Bonet decideix no participar en la vida literària i es bolca totalment en la vida familiar. Casat amb Dolors Palop a finals dels setanta, el 1983 la parella tindrà dos fills bessons, Lola Bonet i Palop i Miquel Bonet i Palop.

Després de Getsemaní, a penes publicarà. Segons Aliaga, els seus últims poemes apareixeran en el volum II de Gandia, capital literària (2018), una iniciativa dels editors Juli Capilla i Mercè Climent. En el calaix va quedar un llibre de haikus amb il·lustracions de la seua filla Lola. En la revista digital nicaragüenca Carátula, país on viatja en alguna ocasió, es poden llegir alguns poemes seus en castellà, els quals formen part del llibre inèdit El Gancho.

Professionalment, de jove es va dedicar a la ràdio i la publicitat. També va ser lletrista de cançons. A l’abril de 1981 va entrar per oposició de traductor a la Diputació de València, on fou company del periodista Vicent Sanchis i del poeta Enric Sòria, entre d’altres. Posteriorment, i durant 23 anys, va treballar en el Consell Valencià de Cultura.

Cal dir que el seu silenci, així com les seues reaparicions puntuals en actes com el del trenta aniversari de la publicació de Carn fresca, no deixaven a ningú indiferent tal com recorda en un magnífic article el crític Pere Císcar. Val a dir que Císcar serà l’única persona que entrevistarà Bonet durant la realització de la seua tesi doctoral sobre la Generació dels 70.

L’any 2000, l’escriptor recupera el contacte de qui havia estat la seua parella durant els anys d’estudiant, Pura Peiró, i a qui no havia pogut oblidar mai de la vida. La busca podríem dir que per acabar amb ella la vida després d’un llarg parèntesi. Tots dos reprenen una relació sentimental, es casen i al cap de tres anys s’instal·len a Oliva. Hi seran junts vint anys. Bonet mor víctima d’un càncer el 14 de gener de 2020 a l’Hospital de Gandia, al cap de set dies d’ingressar.

Políticament, va militar a Germania Socialista, grup fundat el 1970 per Josep Vicent Marqués, el qual es definia com a partit comunista no autoritari i amb tendències ecologistes i anarquistes. Posteriorment, i fins al seu decés, va militar en les files del Bloc-Compromís d’Oliva.

Bonet és recordat per la seua companya, Pura Peiró, com una persona amb un sentit de l’humor punyent, savi i tolerant. D’altra banda, en la peça que li dedica Aliaga es recullen també els records d’altres amics que el testimonien com el de la també poeta Fina Cardona: “Bonet tenia un somriure preciós, (...) entremaliat, com de Nouvelle Vague passada per la Safor”.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

---

Xavier Aliaga: “Josep Bonet: la mort del poeta perfeccionista i sorneguer”
Xavier Aliaga: “Josep Bonet: la mort del poeta perfeccionista i sorneguer”
https://www.eltemps.cat/article/9154/josep-bonet-la-mort-del-poeta-perfeccionista-i-sorneguer

---

Pere Císcar. “A Josep Bonet, poeta secret, in memoriam”
Pere Císcar. “A Josep Bonet, poeta secret, in memoriam”
https://www.nuvol.com/llibres/a-josep-bonet-poeta-secret-in-memoriam-83216

---

2019. Actes de la VIII Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals (AVL)
2019. Actes de la VIII Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals (AVL)
https://www.avl.gva.es/?col_leccio=actes-de-la-viii-jornada-sobre-els-escriptors-valencians-actuals-en-homenatge-a-emili-rodriguez-bernabeu-i-a-gaspar-jaen-urban-i-en-memoria-de-lluis-alpera-alacant-2019