Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josep Maria Bonilla i Martínez

València, 16 d'agost de 1808
València, 7 d'agost de 1880

Fotografia de Josep Maria Bonilla i Martínez

Escriptor i polític

Nascut a València visqué, però, gran part de la seva infància a Llíria, on el seu pare exercia de notari. En un primer moment s'ordena de tonsura com a beneficiari de la parròquia de Llíria, però abandona passat un temps. El 1820, any en què el general Riego s'alça a Sevilla, inicia els seus estudis de jurisprudència. No destaca com a estudiant, però ja està formant una ideologia liberal que li causarà problemes en el futur. Guanya el grau de batxiller i el títol d'individu honorari de mèrit de l'Acadèmia de Pràctica Forense, i el 1933 es llicencia en Dret.

El 1823, amb la fi del Trienni Liberal i l'entrada de l'exèrcit francès a Espanya, es posa fi al govern liberal per tal d'instaurar de nou al monarca absolutista Ferran VII. Tant Josep Maria Bonilla com el seu pare, són durament perseguits per la seva defensa del liberalisme. L'abril, el pare és empresonat durant tres anys a la presó de Sant Narcís. El 1825 serà excarcerat i desterrat a la vall d'Almonacid fins el 1830. Anys abans, el 1824, Bonilla és expulsat de les classes de dret espanyol per ser "fill de negre", com anomenaven els realistes als liberals. Les repressions no es queden ací, Bonilla serà acusat de conspiració sent empresonat sis mesos a l'espera del judici amb una possible condemna de sis anys de serveis de marina. A la fi, la condemna es quedarà en el pagament de dos mil reals.

Entre 1829 i 1834 comença la seva tasca periodística, artística i literària. Publica versos en el Diario de Valencia. La primera de les seves elegies va tenir un enorme reconeixement, va ser rebut amb visques a la Universitat. En pocs mesos, escriu i estrena els drames Dión triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta. Aquesta última obra serà publicada a El Català. És col·laborador actiu, junt amb Pasqual Pérez i Joan Arolas en la creació del Diario Mercantil de Valencia, on hi publica fullets, poesies, crítiques de teatre i de costums. També es destaca a la pintura, sobretot en els seus estudis a l'oli i petits retrats.

Va ser un personatge molt actiu a la guerra carlina. El 1834 es trasllada a Xèrica per ocupar el lloc d'alcalde major. Una de les seves primeres tasques va ser la d'organitzar la Guàrdia Urbana per tal de combatre el "bandolerisme". Arribà a crear dues companyies de milicians i una secció de cavalleria, de la qual va ser comandant. Com a alcalde, també va fer obligatòria la instrucció primària, així com el silenci de les campanes en dies no festius. Un any després, el 1835, exercirà el mateix càrrec a Llucena. No només serà alcalde, també ocuparà el càrrec de jutge de primera instància del partit, amb una jurisprudència de vint pobles.

A València creix com a periodista, la seva tasca més destacada és l'inici de la famosa publicació El Mole, la primera publicació periòdica escrita en valencià. Iniciada l'1 de febrer 1837 fins el 31 d'agost de 1837, es tornarà a reprendre el 1840 i, amb uns tres mil subscriptors, es clausura el juliol de 1841. Participa en altres diaris, com el progressista El Desengaño, el Suplement del Diario Mercantil de Valencia. També destaca la fundació, juntament amb Vicent Boix i Ricarte, d'El Cisne. Aquest setmanari parlava de literatura, moral, art, moda, història i costums. S'elaborava a la impremta de Lluch i en la de Marià Cabrerizo. És un clar exemple no només del romanticisme a València, sinó també del projecte de renovació social, basat en la Il·lustració, que els liberals intentaren implantar: potenciar l'educació per aconseguir una veritable transformació social, reformes socioeconòmiques, noves obres públiques, canviar l'assistència social i una reforma del sistema penitenciari. Totes aquestes idees apareixen vetllades en les pàgines d'aquesta publicació a través de poemes, fragments de novel·les o comentaris sobre la moda. Boix deixa de col·laborar a El Cisne l'1 d'octubre de 1840. Bonilla es farà càrrec durant dos números més, fins a la seva desaparició definitiva aquest mateix any.

La seva carrera periodística, amb El Mole com a ariet, així com les seves activitats literàries, no li impedixen continuar una vida política molt activa. El 6 juny 1841 és triat síndic regidor de l'Ajuntament de València. Bonilla sospita que el seu nomenament pot ser degut a causes ocultes, buscant silenciar o calmar al molest El Mole. Per tant, tres dies després del seu nomenament, publica una carta amb la seva renúncia. Abandona València i es trasllada a Barcelona, els motius es poden deure a una querella contra El Mole de la cúria eclesiàstica. Allà es manté fins el 1842.

S'allista en la milícia i participa en el moviment de la Jamància (la revolta republicana i progressista que tingué lloc a Barcelona contra el general Espartero entre l'agost i el novembre de 1843), arribant a dirigir una de les juntes. El maig de 1843, durant la seva estada a Castelló, rep una carta del general Prim sol·licitant que viatge a Madrid. Un dels seus amics més íntims, Joaquín María López, exercia el càrrec de ministre universal. Joaquín María i el general Prim li ofereixen el càrrec de cap polític de Tarragona. Bonilla rebutja aquest primer oferiment i un altre posterior molt temptador: una carta en blanc amb qualsevol càrrec, sense limitacions.

Fins a la seua tornada de nou a un càrrec públic, síndic de l'Ajuntament de València, la seva tasca com a escriptor és molt prolífica. Destaca la publicació, el 1938, del drama Don Alvaro de Luna, condestable de Castilla. Escriu Casilda i publica un volum de poesies escrites en castellà. Col·labora a El Cisne, La cantàrida i La Risa, periòdic d'Ayguals d'Izco, amb el "Cuento extravagante inaudito". Al costat de Josep Bernat i Baldoví crea La Donsayna. Tampoc abandona la pintura, a Madrid fa una notòria còpia de l'obra de Murillo Santa Isabel guarint als leprosos. En 1844 publica La Cotorra amb Villergas, Ribot i Bernat. Anys més tard, redacta el fullet Espanya i els partits al 1869 i, el febrer de 1870, intenta rellançar El Mole. La seva obra és immensa, així com les lectures en clau política que se'n poden extreure.

L'inici de la seua trista davallada es produeix entre els anys 1856 i 1868. Ha estat elegit síndic de l'Ajuntament de València el 1856. A l'abril s'exilia a Madrid, participa en la insurrecció liderada pel general Leopoldo O'Donnell. En fracassar aquesta, fuig a Castelló, on obri un despatx d'advocats. El mateix Bonilla qualifica aquests anys de fastigosos. No pública gairebé res, només breus aportacions a la premsa local. Durant un any exerceix la càtedra de Retòrica i Poètica.

En 1864 torna a València i mira de rellançar El Mole, aquesta vegada sense el seu famós caràcter polític. Es converteix en suplement del diari Los Dos Reinos. El 1970 signa la llista de suport a la nova organització Unió i Fraternitat Pública. Viu una temporada a Barcelona, buscant feina estable. Ja pobre, torna a València el 1877, els seus companys de El Mercantil Valenciano llancen una crida demanant ajuda perquè puga subsistir. Els seus últims anys de vida els passa sota la protecció de Ciril Amorós. Són els anys dels drames Premi i Càstig i Llum i Foscor.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Josep Maria Bonilla i Martínez

Obra pròpia


Llibres

BONILLA MARTÍNEZ, Josep Maria. Dion triunfante en Siracusa. 1830.
BONILLA MARTÍNEZ, Josep Maria. Los Reyes de Esparta. 1830.
BONILLA MARTÍNEZ, Josep Maria. Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla. 1838.
BONILLA MARTÍNEZ, Josep Maria. España y los partidos en 1869. 1869.

Josep Maria Bonilla i Martínez

Bibliografia


Llibres

LAGUNA, Antonio i ORTEGA, Eduardo. Un periodista romántico en la revolución burguesa: José María Bonilla. Papers de Premsa, 1989.