Santiago Bru i Vidal
Sagunt,
29 de juliol de 1921
Sagunt,
11 de novembre de 2000
Historiador, escriptor i poeta
Va nàixer al carrer de Sant Diego de Sagunt, a casa dels seus avis i li deien «el fill de Santiago el de les màquines», perque el seu pare li deien Santiago i era cap de la casa Singer.
El 1950 es va casar amb Maria dels Àngels Ripollés amb qui tingueren dos fills.
L'esclat de la Guerra Civil ell mateix el recordava en aquestes paraules: «En iniciar-se la guerra jo tenia catorze anys. A la barbería del costat de ma casa hi havia revistes gràfiques nacionals, em va passar pel cap des de ben menut ser militar de major, coses de xiquets. Però en arribar la guerra aquesta idealització del món militar es va convertir en una realitat molt dura i difícil que no desitge a ningú, fou una experiència angoixosa».
Acabada la guerra el seu pare, al qual havien fet afiliar a la UGT, va perdre el càrrec de cap de la zona de la casa Singer. Malgrat les dificultats acabà el batxillerat i va estudiar Magisteri per lliure a Castelló. Durant temps va treballar al matí a l'Ajuntament de Sagunt i de vesprada feia classes en una escola privada de la ciutat. En acabar la carrera de Magisteri ja s'havia tret la plaça com a funcionari municipal.
El 1946 va guanyar una plaça de professor a l'Institut Valencià de Sordmuts. El 1957 entra a treballar al Servei d'Investigació de Prehistòria de la Diputació Provincial de València, on s'estarà durant deu anys.
A mitjans dels anys 1940, ja amb el títol de mestre, es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València on va entrar en contacte amb els cercles culturals valencianistes vinculats a Lo Rat-Penat i l'editorial Torre. Participà en l'activisme cultural del moment, repartint estampetes en valencià a la porta de les esglésies. Aquestes estampetes, impreses per Miquel Adlert i Xavier Casp, foren la primera publicació en valencià després de la guerra.
El 1950 s'adscriu com a poeta al Grup Torre, impulsat per Adlert i Casp, que impulsen una literatura culta i cosmopolita que atrau als joves valors valencianistes com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Francesc de Paula Burguera...
El valencianisme cultural de la postguerra era tolerat, però absolutament vigilat pel règim tal com demostra l'anècdota que el mateix Santiago Bru i Vidal recordava quan un comissari de policia de Sagunt li va dir una volta que estava fitxat i ell li va respondre «Senyor comissari, com puc estar fitxat si no he estat ficat en cap qüestió política?» i el comissari li contestà: «¿Pero usted no escribe en valenciano?, ¿Y le parece poco?».
Fou president de la Secció d'Història i Arqueologia de Lo Rat-Penat, entitat en la qual fou també bibliotecari (1958-1964). Secretari general de la Secció de Cronistes oficials del Regne de València (1966-1972). Va obtenir premis en diversos certamens poètics valencians: Sagunt, València, Castelló, Carlet, Godella...
De la seua obra poètica cal destacar els llibres Ala encesa (1950) i Retrobament (premi València de Literatura 1960). Fou col·laborador asidu de l'Arxiu de Prehistòria de Llevantina en el qual van aparèixer diverses monografies seues sobre arqueologia de la seua ciutat natal.
Les terres valencianes durant l'època romana, un treball publicat el1963 a l'editorial L'Estel, dirigida per Manuel Sanchis Guarner, fou durant molts anys una guia bàsica per als estudiants d'història de la Universitat de València. Va publicar treballs i monografies de tipus històric, artístic i de divulgació turística. Cal assenyalar que la poesia li eixia espontàniament, però la seua vocació era la d'historiador.
El 1973 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de València fins a la seua mort. El 1989 va fundar la revista Braçal, del Centre d´Estudis del Camp de Morvedre.
El 2000 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes i es va publicar la seua Obra poètica completa en dos volums.
Autoria: Maria Àngels Alcolea i Campos
Santiago Bru i Vidal
Obra pròpia
Llibres
BRU I VIDAL, Santiago. Ala encesa. València: Torre, 1958.
BRU I VIDAL, Santiago. Tres cançons de primavera. València: 1958.
BRU I VIDAL, Santiago. Retrobament. Premi de València de Literatura-poesia. València: 1960.
BRU I VIDAL, Santiago. Cant al meu poble. Sagunt: 1969.
BRU I VIDAL, Santiago. Antologia de poetes saguntins. Sueca: 1980.
BRU I VIDAL, Santiago. Ofrena lírica. 1981.
BRU I VIDAL, Santiago. Poeta en darrer cant. 1985.
BRU I VIDAL, Santiago. Crit esperançat. 1986.
BRU I VIDAL, Santiago. Kanefora. 1998.
BRU I VIDAL, Santiago. Antologia poètica. 1999.
BRU I VIDAL, Santiago. Recer de tardor. 1999.
BRU I VIDAL, Santiago. Clams d'ardida confessió. 2000.
BRU I VIDAL, Santiago. Glorieta i altres poemes per a infants. 2000.
Santiago Bru i Vidal
Bibliografia
Llibres
GÓMEZ, Antoni. Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta. València: 2003.