Francesc Caballero i Muñoz
València,
23 d'abril de 1894
València,
22 de gener de 1982
Poeta
Participà en els concursos literaris organitzats per l'Ajuntament de València i Lo Rat Penat i milità a Unió Valencianista Regional.
Inicià la seua tasca literària com a col·laborador en el setmanari popular valencianista Foc y Flama (València 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919), formant part del grups dels renovadors que tracten d'aportar matisos modernistes per mitjà de recursos d'origen simbolista.
Col·laborà també en diverses revistes polítiques i literàries valencianes anteriors al 1936 com Pàtria Nova, El Poble Valencià, Pensat i Fet i El Camí, en aquesta última amb el pseudònim Daniel Tossal. Va ser fundador, el 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, amb Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Francesc Almela i Vives de la revista literària Taula de Lletres Valencianes, amb l'objectiu d'impulsar la regeneració de la literatura i de acostar-se a les corrents literàries i culturals avantguardistes que en les dècades de 1920 i 1930 sorgiren en tota Europa.
El 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castelló, i es va enfrontar a Josep Maria Bayarri pel seu pamflet El perill català (1932): "tot lo que hi ha en el llibre pot ser tractat, folgadament, en un article de periòdic" i denunciava la inoportunitat del pamflet: "en estos dies [...] quan s'està abocant sobre Catalunya, que representa, en esta hora històrica, els nacionalismes hispànics, totes les malvolences, tot l'odi tradicional dels unitaristes castellans, la sola enunciació del títol del llibre [...] és d'una inoportunitat imperdonable".
El 7 de febrer de 1934 va assistir a l'assemblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, on es va elegir el Consell Directiu i es van aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz va ser escollit president segon, acompanyant a Vicent Vilaplana, Robert Moròder, Carles Salvador, Pasqual Asins o Baldomer Vendrell, entre d'altres.
Després de la Guerra Civil abjurà tant de l'ideari polític com de l'estètic que havia defensat abans del 1936, separant-se del valencianisme i publicant poesia de temàtica fallera i inequívocament franquista, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i col·laborant en Diario de Valencia, Las Provincias i en el Almanaque del mateix periòdic.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Francesc Caballero i Muñoz
Obra pròpia
Llibres
CABALLERO MUÑOZ, Francesc. Jardí espritual. València: Agrupació Pro Poesia Valenciana, 1915 [Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis, 5].
Francesc Caballero i Muñoz
Bibliografia
Llibres
BALLESTER, Josep. Temps de quarantena : cultura i societat a la postguerra (1939-1959) . València: Eliseu Climent, 1992.
CORTÉS CARRERES, Santi. València sota el règim franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
VERGER, Eduard J. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. València: Institució Alfons el Magnànim [1988].
Articles en publicacions periòdiques
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. «El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)» a: L'Espill, núm. 14, 1983.