Josep Calatayud i Bayà
València,
14 de gener de 1903
València,
9 de juliol de 1978
Metge, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres i poeta
Estudià medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la, època en que col·laborà amb els diaris El Diario de Galicia i El Ideal Gallego. Després treballà com a metge militar.
Ingressà a Lo Rat Penat el 1933.
Durant la República fou militant de l'Agrupació Valencianista de la Dreta, organització política fundada el 1930 pels sectors moderadament valencianistes de la Dreta Regional Valenciana. Els seus caps eren Josep Monmeneu Gómez i el mateix Josep Calatayud, i a les eleccions municipals del 1931 obtingueren un regidor (Monmeneu). El sector més valencianista de la societat s'escindí el 1933 per tal de fundar Acció Nacionalista Valenciana. La resta del grup, entre ells Calatayud, s'integrà definitivament en la Derecha Regional Valenciana, que es presentà a les eleccions de 1936 dins de la coalició de dreta autoritària CEDA.
En esclatar la Guerra Civil espanyola, Josep Calatayud, en tant que metge militar i militant catòlic i de dreta, va haver de fugir de la ciutat de València i es va amagar a Paiporta primer, i després a Murla, d'on era la seua dona, fins que fou detingut i empresonat a Múrcia.
Acabada la guerra es reincorporà a la vida activa, afiliant-se a Falange Española. El 1941 fou nomenat president de Lo Rat Penat, a la mort de Josep Monmeneu Gómez, ocupant-ne la presidència de 1942 a 1948. Les dues accions més importants de la seua presidència foren el trasllat de les despulles mortals del Pare Jofré del cementeri del Puig al sepulcre de marbre que ocupa la part lateral de l'Altar Major de l'església del Monestir, i la tramitació administrativa per a que les Falles foren declarades festes d'interès nacional. Malgrat envoltar-se de gent afí al règim, com ell mateix, va viure el que fins i tot des de la Societat es consideren anys difícils, amb prohibicions i problemes, i sovint enfrontat amb el governador civil.
En aquesta època, va mantindre l'amistat amb José María Gil Robles, amb qui participà en l'obra col·lectiva Cartas al pueblo español i donà suport al Manifest de Lausana de 1945, en que Juan de Borbón presentava, com alternativa moderada a la dictadura, una monarquia constitucional, i rebutjava el règim franquista. Aquesta col·laboració li va suposar haver de declarar davant el Tribunal de Ordre Públic, i ser obligat a dimitir de la presidència de Lo Rat Penat el 1948. Tot plegat significava un distanciament del règim franquista, que no de la dreta i l'Església, per contrast amb el gran nombre de militants de la Derecha Regional Valenciana que s'havien incorporat al règim, a diversos nivells, mentre que Calatayud tenia problemes amb la censura i amb el Govern Civil.
Millors relacions tenia amb l'Església: a la seua casa de les Platgetes, a Moraira, on passava els estius fins la seua mort en 1978, estiuejaven els bisbes de la Seu valenciana, com l'arquebisbe Marcelino Olaechea, i els seus seguicis que vivíen habitualment al Palau Arquebisbal de València.
La seua obra poètica era de tarannà claudicant i sucursalista, lloats per José María Pemán, que li va prologar alguna edició en castellà, i Juan Antonio Gómez-Trénor, alcalde de València. El major reconeixement com a poeta l'obtingué a les dècades de 1940 i 1950. Participà en els Jocs Florals de la Ciutat, aconseguint la Flor Natural el 1941, així com en altres convocatòries, fins 1971, en castellà.
Precisament al poema que li valgué el reconeixement el 1941, dedicat al dictador Francisco Franco i a la seua filla, tenim una mostra de la idiosincràsia del personatge, però també de la mesella bona societat valenciana vencedora, en aquells anys d'immediata postguerra: l'autor proclama la seua fe en Déu, la superioritat dels poetes sobre la resta dels humans i la necessitat que la trilogia ratpenatista presidesca la vida dels espanyols perquè, si s'esdevé així, Espanya assoliria els objectius d'unitat, imperi i autarquia, desenvolupant la contraposició temàtica llum/foscor, com a paràfrasi de la dicotomia Espanya/Antiespanya.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Josep Calatayud i Bayà
Bibliografia
Llibres
CORTÉS CARRERES, Santi. València sota el règim franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
MARTÍNEZ RODA, Federico ( dir.). Historia de Lo Rat Penat. València: Ajuntament de Valencia, Generalitat Valenciana, Diputació de València, Àrea de Cultura. Lo Rat Penat [2000].
Articles en publicacions periòdiques
CORTÉS CARRERES, Santi i CATALUNYA, Anna. «Antologia mínima de poemes franquistes valencians (1939-1943)» a: Els Marges, núm. 41, 1990.
MARTÍNEZ RODA, Federico. «Josep Calatayud Bayá: ¡D’estos no vull res!» a: Las Provincias, 30 d'agost de 2007.