Professor i historiador

Fill d’una família de llauradors, pogué estudiar per la insistència del seu mestre, Antoni Belmar, que convencé els seus pares. El batxillerat elemental el cursà a Gandia, on baixava a peu cada dia des del poble. En el període 1935-1939 milità en les Joventuts Socialistes Unificades. En acabar la guerra es traslladà a València, a casa d’un familiar, per tal de seguir els estudis, ja que a Gandia havien tancat el centre de segona ensenyança. A la capital coincidí amb un dels seus professors a Gandia, Manuel Dualde Serrano, que es convertí en el seu mentor. L’any 1946 acabà la carrera de Filosofia i Lletres, secció de Geografia i Història, i entrà a la universitat com a professor auxiliar d’Història Antiga i Paleografia en la càtedra de Manuel Ballesteros. Durant aquesta època col·laborà assíduament en Saitabi, revista de la facultat, on publicà un dels seus primers treballs: «Notas acerca del culto a Raimundo Lulio en Mallorca» (1946). L’any 1949 llegí la tesi doctoral El Reino de Valencia bajo Fernando I de Aragón a la Universidad Complutense.

El seu destacat paper com a investigador propicià que el nomenaren director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i que fora col·laborador i secretari de l’Escola d’Estudis Medievals del Centre Superior d’Investigacions Científiques, amb seu a València. L’any 1950 Gandia recuperà els estudis de secundària amb l’obertura de l’Institut Laboral Ausiàs March, i Josep Camarena hi accedí per concurs de mèrits. Ja sempre hi treballarà i n’esdevindrà catedràtic el 1958. A més, hi ocupà càrrecs en l’òrgan de govern: secretari entre 1950-1966 i director la dècada següent. D’altra banda, el centre disposava d’una petita emissora que tenia com a propòsit expandir la cultura en l’audiència del seu radi de cobertura, que abastava la ciutat i part de la comarca. Josep Camarena conduïa el programa divulgatiu setmanal titulat «Gandía de ayer y hoy».

Centrà el seu treball d’investigador principalment en la història medieval de la Corona d’Aragó: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1952); en col·laboració amb Manuel Dualde, El interregno y el compromiso de Caspe (1955) i El compromiso de Caspe (1964); i Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385) (1966). La seua tesi doctoral sobre Ferran d’Antequera estava en procés d’edició quan es produí la riuada, que inundà la impremta i feu malbé les planxes. Ha restat inèdita.

També presentà ponències als Congressos d’Història de la Corona d’Aragó, dels quals fou membre de la Comissió Permanent de la part valenciana: «La política peninsular de Pedro el Ceremonioso», «Drets pertanyents al senyor Rey en lo Regne de Valencia» i «El ‘Repartiment’ de la zona de Játiva», les dues darreres en col·laboració amb la seua muller, Emiliana Furió.

Així mateix, inclogué articles en obres col·lectives com els titulats «Función económica del General del Regne de Valencia en el siglo XV», en Anuario de Historia del Derecho Español (1955) i «La herencia que recibe Alfonso el Magnánimo», en Estudios sobre Alfonso el Magnánimo (1960). Joan Fuster li proposà la realització del volum relatiu a l’Edat Mitjana per a la Història del País Valencià, però el seu intens treball com a docent i la llunyania de les fonts historiogràfiques li aconsellaren renunciar al repte. El 1979 realitzà la transcripció parcial del Llibre del Repartiment de València, amb edició a cura d’Antoni Ferrando.

Fora d’aquest període històric publicà El padrón demográfico-económico del Reino de Valencia ¿1735? (1966), el Catálogo del archivo histórico municipal de Vila-real (1986), amb José M. Doñate, i, en Saitabi, «La Virgen de los Desamparados durante la Guerra de la Independencia» (1962).

Un altre vessant de la seua producció, prioritàriament divulgatiu, és el dedicat concretament a Gandia i la Safor, que el converteix en un avançat de la història local. El 1959 publicà Gandía dins la col·lecció «Temas españoles», i el 1965 Historia del Distrito de Gandia, editat per la institució gandiana Foment d’Agricultura, Indústria i Comerç. A més dels tres fascicles de la Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca (1959-1961), una labor que reprengué en una secció de les revistes Guaita i Ullal (1982). Completà la seua aproximació al tema amb col·laboracions en l’anuari Fira i Festes de Gandia i en articles en la premsa local, especialment en el setmanari Ciudad. L’any 1972 s’inaugurà el Museu Arqueològic de Gandia, impulsat per ell, que en fou el primer director.

L’any 1973 ingressà, com a director de número, en el Centre de Cultura Valenciana amb un discurs de recepció titulat «Toponímia e historia en el distrito de Gandía», contestat per Manuel Sanchis Guarner. El 1979 inclou l’extensa col·laboració «De la historia de Oliva y Rebollet» en el volum Iniciación a la historia de Oliva, traduïda després a l’italià en els Quaderni bolotanesi; i l’any 1981, «Panorama de un siglo» en el llibre de gran format Gandia 1881-1980. Era una tasca divulgadora que serví de base per a la generació de joves historiadors que isqueren de la universitat durant la transició democràtica amb ànims de recuperar les arrels usurpades tot coincidint amb l’auge de la història local.

Una de les seues múltiples conferències arribà a la impremta transcrita amb l’ortografia secessionista de les Normes del Puig que l’entitat editora, Duque Real Alonso el Viejo, havia adoptat. Es tracta de La Safor, del segle VIII al XVII (1984). Uns anys després, el Departament de Cultura de l’Ajuntament li encomanà Gandia, un itinerari pel passat (1992), un passeig per la geografia urbana de la ciutat per aprendre a estimar-la.

Així mateix, destacà en la tasca docent perquè vulnerava l’escola memorística i alliçonadora del franquisme. En les seues classes s’estudiava la geografia humana de l’Horta de Gandia, des de les muntanyes, els rius i els barrancs fins a les varietats de taronges i el seu preu. És a dir, el marc físic i les formes de vida dels seus habitants, que coneixia profundament, uns continguts que il·lustrava amb excursions per la comarca. I en el cas de la història, el procediment era semblant: el ducat de Gandia, la cort literària d’Alfons el Vell, les institucions valencianes de la Corona d’Aragó i la seua expansió mediterrània, els papes Borja…

A la seua saviesa i al rigor del seu treball generós afegia les virtuts de la cordialitat, la senzillesa i una oralitat viva i acolorida que el convertia en un gran comunicador fora en les aules, en tertúlies o en conferències. És un aspecte que s’evidencia en el llibre Josep Camarena i l’ocàs del món rural (Viatge a la Safor) (1988), escrit per Ignasi Mora sobre l’enregistrament de les converses amb el professor en els diversos indrets de la comarca que visitaven fins a assolir-ne la totalitat. Ha estat reeditat l’any 2015 pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, una institució de la qual fou conseller i que també li dedicà la Miscel·lània Josep Camarena (1997).

Cedí el seu fons bibliogràfic i documental a l’Ajuntament de Gandia, on ha quedat com una secció de l’Arxiu Municipal. El llibre Josep Camarena. L’arxiu d’un home i una època, de Frederic Aparisi i Carlos Lecuona, repassa la importància del llegat i efectua un recorregut per les diverses etapes de la seua vida. L’any 1993, l’Ajuntament el nomenà fill adoptiu. En el 2004, el Col·lectiu Vall de Vernissa li dedicà l’exposició «J. Camarena, història i paisatge», amb un catàleg que recull distints aspectes de la seua biografia, a més d’organitzar les jornades que duen el seu nom.

Pòstumament, l’Ajuntament de Gandia publicà el vídeo Josep Camarena (2006), amb guió i direcció d’Albert Monton i amb la intervenció del seu exalumne Néstor Novell, economista; de l’historiador medievalista Ferran Garcia Oliver, i dels escriptors Josep Piera i Ignasi Mora. La seua figura singular, pont entre generacions, desperta estima, respecte i agraïment generals entre els seus conciutadans, a més de constituir un referent cultural en els àmbits de la investigació, la docència i la civilitat.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Aparisi, Frederic i Leucona, Carlos. Josep Camarena. L’arxiu d’un home i una època. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara, 2009.

---

Diversos autors. Miscel·lània Josep Camarena. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1997.

---

Ignasi Mora. Josep Camarena i l’ocàs del món rural (Viatge a la Safor). Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1988, 2015.

Articles en publicacions periòdiques

---

Diversos autors. «J. Camarena. Història i paisatge (monogràfic)» a: La Falzia, núm. 9, 2004.