Escriptora

Maria Lluïsa Camilleri va ser una sainetera valenciana de principis del segle XX. Tot i que, a hores d’ara, comptem amb escasses dades sobre la seua biografia, sabem que va nàixer a València l’any 1911 i que residia al districte del port; era la filla de Ricard Camilleri, el director artístic de la sala de teatre Moderno de València, regentada per Lluís Camilleri. Aquest ambient familiar, estretament vinculat a les arts escèniques, van contribuir a la seua precocitat com a escriptora i el 25 de juny de 1925, amb catorze anys, va veure estrenada la seua primera obra, El repatriat, representada per la companyia de Pepe Alba a l’escenari del Moderno.

L’entremés gira al voltant de la tornada a la llar familiar, llauradora, d’un soldat que ha lluitat al Marroc durant la Guerra del Rif, un tema d’absoluta actualitat aleshores, quan el conflicte encara no havia finalitzat. La crítica es mostra sorpresa pel domini en la construcció de la psicologia dels personatges que demostra Camilleri malgrat la seua joventut, i per la naturalitat dels diàlegs entre el retornat, la mare i la promesa. Les cròniques periodístiques del moment coincideixen en afirmar que l’obra va ser un èxit i a posar de relleu el talent de l’autora. El llibret del sainet es publicarà durant el mes d’octubre d’aquell any al número 4 de la col·lecció «Teatre Valensià» i es representarà l’any següent també a l’Ateneu Valencià.

El 10 de setembre del 1925 estrenarà Els viveros, també al Teatre Moderno. Una farsa en un acte al voltant de dos joves que festegen; se situa en una parc públic, que podria identificar-se amb els Jardins del Real de València. El seu amor és tan exageradament romàntic que acaba provocant situacions que, de tan absurdes, resulten còmiques, com ara que el protagonista s’ha d’enfrontar amb l’autoritat, representada pel guardià del jardí, per haver collit roses en excés; finalment, li perdona la multa perquè les flors eren per a regalar-li-les a l’estimada. Dos mesos després, el 17 de novembre, Camilleri estrenarà el sainet Modernismes un entremès satíric que va atreure, majoritàriament, públic femení. Finalment, el 31 de desembre de 1925, s’estrena al Moderno el sainet Un ratet de pronòstic, una doble farsa on la serventa d’una dona aparentment adinerada impedeix que siga enganyada per un vell que es fa passar per ric i que només vol casar-s’hi pel seu suposat patrimoni.

Finalment, Camilleri publicà el poema «Amor de filla» en l’Almanach 1926 de «Teatre Valensià». A hores d’ara, no tenim constància de més obres signades amb el seu nom.

Autoria: Maria Lacueva Lorenz