Periodista, docent i historiador

Sens dubte, Pere Miquel Campos és una de les principals icones del periodisme valencià contemporani, sobretot com a figura destacada en l’àmbit de la ràdio. A més, des de l’exercici de la seua professió, va distingir-se també per la defensa del valencià com a llengua d’ús públic en un moment en què els sectors reaccionaris lluitaven per barrar-li socialment el pas.

Nascut a Picassent, als sis anys es va traslladar amb la família a Mutxamel, on el seu pare se’n va anar a treballar com a encarregat d’un magatzem de tomaques.

Va estudiar Magisteri i Història a Barcelona, tot i que la seua vocació des de ben d’hora va ser la de la ràdio. Pere Miquel es va iniciar en l’ofici en Ràdio Popular d’Alacant, on va donar veu a col·lectius crítics amb el franquisme com el grup de teatre La Guadaña.  A més, va col·laborar en diaris com l’Avui, Información, El País, Hoy, Diario 16 o la mítica revista Valencia Semanal. Va ser gerent també fins al 1989 de l’organització del V Centenari de la Ciutat d’Alacant per commemorar la concessió de títol de Vila el 26 de juliol de 1490 pel rei Ferran II d’Aragó. Els actes van ser comissariats per Carlos Mateo.

Entre 1985 i 1987 va ser el cap de relacions informatives de la Generalitat Valenciana, quan n’era president el socialista Joan Lerma. A partir de 1989 va entrar per oposició a formar part de la plantilla de Ràdio 9 i va participar també en diversos programes de la televisió pública valenciana com Molt confidencial, del qual va ser presentador. En aquest programa va tenir de convidats personalitats com Vicent Andrés Estellés o Enric Valor, dues entrevistes que a hores d’ara formen part del patrimoni audiovisual dels valencians.   

Va ser també col·laborador docent de l’Observatori Permanent de Majors i Mitjans de Comunicació de la Universitat Permanent de la Universitat d’Alacant, on impartia classes de ràdio i de premsa.

Sense cap adscripció política però molt compromès amb les llibertats democràtiques, va contribuir a la fundació en Alacant de la Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes amb persones tan destacades com Manuel Alcaraz, José María Perea o José Ramón Navarro en moments, segons el seu amic i periodista Pepe López, “en què l’oposició política de la ciutat navegava entre el no-res i l’acomodament”.

Va ser un dels fundadors també el 1997 de la Unió de Periodistes Valencians, nascuda a partir de la fusió de l’Ateneu de Periodistes (hereu de l’Associació de la Premsa de València) i la Unió de Periodistes del País Valencià.

Jubilat el 2007, dos anys després va ser un dels fundadors de l’Associació Ciutadana i Comunicació (ACICOM), dedicada a la millora de la dieta comunicativa del País Valencià.  

L’any 2012, la Universitat de València li va concedir el XIII Premi Vicent Ventura per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la llengua i la cultura del País Valencià. Val a dir que amb aquest premi han estat guardonats entitats com Escola Valenciana, la Societat Coral El Micalet, la revista Saó o personalitats com Enric Tàrrega, el cantant Paco Muñoz, la historiadora Trini Simó, l’editora Rosa Serrano, l’estudiós Bernat Capó o el periodista i dirigent polític Francesc de Paula Burguera.

Un any més tard, el col·lectiu de Compromís de la ciutat d’Alacant li atorgava també el Premi Miquel Grau en la seua primera convocatòria.

Pere Miquel Campos va ser autor també de diversos llibres: Arcadi Blasco. Retrat (2009); Así (son) eran. Alicantinos en los 80 (2011), un aplec de 17 entrevistes amb personalitats de la vida social, política, judicial i cultural d’Alacant, dins i fora de la ciutat. Les trobades es van celebrar en els anys finals de la dècada dels 80 i moltes de les manifestacions dels entrevistats tenen una sorprenent vigència tants anys després. D’especial interès és també el seu llibre La veu interrompuda. Fragments de la ràdio pública valenciana (2022), un volum que aplega una recopilació de programes de l’espai de Ràdio 9, El setmanal, dirigit i presentat per ell mateix, emesos entre 1993 i 1997.

El periodista, que va viure sempre a cavall de València i Mutxamel, va faltar en aquesta darrera ciutat del Camp d’Alacant.

Imatge: Arxiu d’El Punt-Avui

Autoria: Francesc Viadel i Girbés