Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josefina Cardona-Bosch

València, 15 de març de 1957
València, 2 de febrer de 2022

Fotografia de Josefina Cardona-Bosch

Poeta, articulista, guionista i professora

Tot i la seua escassa producció poètica, és considerada una de les veus més destacades de la lírica femenina en català de finals del segle XX.

El seu amor per la nostra llengua va aparéixer de molt jove, ja que amb dèsset anys fou alumna de les classes de valencià de Manuel Sanchis Guarner i assistí als cursos de valencià de l’ICE on tingué de professor el poeta Eduard Verger, que la introduí en els cercles literaris valencians, en els quals, però, va preferir no integrar-se com a bon esperit lliure que desitjava ser. 

Va estudiar Història i Geografia a la Universitat de València, on es va llicenciar en l’especialitat d’Art. Va exercir tota la vida de professora de secundària. Cardona va irrompre en el panorama literari a finals de la dècada de 1970 amb el poemari Plouen pigues (1978), finalista als Premis Octubre i editada per Edicions 3 i 4, amb un pròleg de Vicent Andrés Estellés. El poeta de Burjassot assenyalava amb un to merescudament elogiós que, a Plouen pigues, «la soledat, el tacte de colzes, la furtiva companyia, la més alta il·lusió, la mort planen per damunt de tots els poemes, i donen un to esqueixat, crispat, amb permanent voluntat de càntic, rupestre». Aquells versos tenien, segons l’insigne prologuista, «un desolat aspecte de cançó» o bé constituïen «el manual, l’itinerari terrible d’una vida al través de la nit» o, encara, «la consciència, amarga i bella, del misteri».

El segon recull de versos, titulat Pessigolles de palmera (1981), editat per Llibres del Mall i prologat per Maria del Mar Bonet, va acabar de situar-la com una de les figures literàries més prometedores d’aquella generació literària valenciana.

Va ser guionista de televisió per als programes La otra mitad a Aitana, per a Tres en ratlla i Bypass, participà al Qué y Dónde en la secció «Entrevistas desde el Congo» i en el programa Arrels de Canal 9. Els últims anys escrivia setmanalment en Culturplaza.

Cardona tenia una omnívora i eclèctica curiositat: l’actualitat, la cuina, el cinema i les sèries, la literatura i sobretot la música eren les seues passions. Va estar casada amb el cantautor Carles Barranco, que li va musicar el seu poema «Miralls».

Autoria: Maria L. Fernández