Arqueòleg

Fou contractat per l’Ajuntament de Gandia el 1985. D’una banda, el consistori havia engegat una revitalització de millora del medi urbà que, entre altres objectius, pretenia preservar la memòria històrica de la ciutat i, de l’altra, s’acabava de publicar la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, que establia una protecció sobre el patrimoni arqueològic que ordenava vigilar les afeccions del subsol de tal manera que, en moltes ocasions, s’havien de realitzar prospeccions o excavacions prèviament a la remoció de terres. Ell fou l’encarregat de controlar les obres del nucli urbà i, al mateix temps, participà en la restauració d’edificis històrics.

El 1989 consolidà la plaça en oposició pública i es convertí en el primer arqueòleg municipal de Gandia, un càrrec que exercí fins a la seua jubilació avançada, el 2018, a causa d’una malaltia.

Entre les intervencions del seu departament destaquen les de l’Hospital de Sant Marc, les muralles de Gandia i el Torrelló del Pi, l’alqueria islàmica de Benipeixcar, la vil·la romana del Rajolar i el castell de Bairén.

Una altra important responsabilitat que assumí fou la direcció del Museu Arqueològic local, que romania tancat des de 1983 com a conseqüència d’unes instal·lacions deficients i la manca de personal especialitzat. Joan Cardona el reobrí el 1985, però dos anys després hagué de tornar a tancar la part expositiva per l’afectació de la riuada de 1987. El període següent s’inventarià i es restaurà el material i es preparà un projecte museogràfic per al nou emplaçament previst, l’antic Hospital de Sant Marc.

A més, sota la seua direcció tècnica, el 1990 es realitzà una exposició titulada «Viure al segle XV», que s’instal·là al Palau Ducal com un dels actes rellevants de l’Any del Tirant, en el cinc-cents aniversari de la primera edició. Incloïa vaixella de taula i de luxe, ceràmica de cuina, objectes de vidre, motius arquitectònics, eines de caràcter industrial, armament, numismàtica, manuscrits, maquetes i rèpliques. El catàleg corresponent, a més de les fitxes catalogràfiques de les peces exposades, procedents de diversos museus, dedicava una bona part a l’aprofitament didàctic de la mostra.

El 2004, una vegada enllestida la restauració i la rehabilitació de l’Hospital de Sant Roc, institució fundada en el segle XIV, s’inaugurà el Museu Arqueològic de Gandia-MAGa amb una exposició permanent que se centrava en la prehistòria de la Safor entre el Paleolític inferior i el Neolític. Hi destacaven especialment les restes arqueològiques de les coves del Parpalló, Bolomor i de les Meravelles. Com a complement i per aconseguir una major difusió, s’hi oferien visites didàctiques de temàtica diversa com els caçadors de la prehistòria, les societats agrícoles i ramaderes, el culte a la imatge personal i altres aspectes de les diferents cultures. 

Així mateix, el museu es convertí en la referència comarcal per a les intervencions arqueològiques, la qual cosa permeté preservar diversos jaciments. Per exemple, el 2003 Joan Cardona comunicà el descobriment d’un jaciment arqueològic de 5.000 anys d’antiguitat, consistent en un camp de sitges situades en el Marge Gros, prop del barranc de Beneteixir en terme de Piles, que generà diverses excavacions d’urgència per a documentar-lo. Posteriorment, al maig de 2007, el MAGa i l’Ajuntament de Piles organitzaren una exposició amb la col·laboració de la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià per tal de donar-ne a conèixer els resultats,

Paral·lelament, Joan Cardona donava compte dels seus treballs en la revista d’història i cultura Ullal, entre 1985 i 1987, en articles com «Notes sobre un assentament ibèric en l’Hospital de Sant Marc (Gandia)», «Materials ceràmics de la Baixa Edat Mitjana a l’Hospital de Sant Marc», «Nous exvots ibèrics de la Cova de les Meravelles (Gandia)» i «Inscripció epigràfica de Llocnou de Sant Jeroni». I també en la revista Recerques del Museu d’Alcoi (2021), com a coautor de «La col·lecció arqueològica prehistòrica de la Cova del Rectoret (Gandia, la Safor, País Valencià)». I encara es pot afegir la seua participació en el monogràfic divulgatiu Gandia pedra sobre pedra. Un recorregut per la Gandia monumental, coordinat per Salvador Rovira per al Llibret Corea 2001, on inclogué «El castell de Bairén» i «Gandia, una vila emmurallada».

Així mateix, participà activament en diversos congressos i simposis des del seu inici professional fins als anys posteriors a la jubilació. En el col·loqui El Eneolítico en el País Valenciano (Alcoi 1984) presentà, juntament amb Joaquim Juan Cabanilles, la comunicació «La cova de l’Almud (Salem, la Vall d’Albaida)». En el I Congreso de Arqueología Medieval Española (1986), amb Javier Martí, «Materiales bajomedievales del Hospital de Sant Marc. Gandia (Valencia)»; i en la tercera edició del mateix congrés (1989), amb el mateix coautor, «La necrópolis de Bellreguard y otros datos sobre necrópolis moriscas valencianas». En el IV Congreso del Neolítico Peninsular fou coautor de «L’alqueria de Sant Andreu (Gandia): avanç sobre un assentament costaner de finals del Neolític» (2008). En el Coloquio del Centro de Estudios Fenicios y Púnicos (Alacant 2017) fou coautor d’«Una colección de exvotos de terracota procedentes de la Cova de les Meravelles (Gandia-Valencia)». I finalment, en les XI Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana, celebrades al desembre de 2023 al Museu de Prehistòria de València, presentà, amb Miquel Sánchez Signes, la comunicació «A propòsit d’una nova inscripció romana localitzada en el Molí de Bas de Rafelcofer (la Safor). València». 

La seua labor, al llarg de quatre dècades, va ser fonamental per a l’estudi, la difusió i la salvaguarda del patrimoni arqueològic tant de Gandia com del conjunt de la Safor.

Imatge: Ximo Ferri

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Carles Miret Estruch. La investigació de la prehistòria a la Safor-Valldigna. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2018.

Articles en publicacions periòdiques

---

Joan Negre. «Joan Cardona i la lluita per la defensa del patrimoni de la Safor» a: Levante-EMV, ed. La Safor, 12-2-2024.