Periodista i escriptor

Fill d’una família nombrosa de set descendents, formada pel matrimoni entre Vicent Cardona Lerma i Josefa Llabata Sebastià, germà de Maria Lluïsa Cardona Llabata, mestra paternera a les escoles del Calvari i més tard del col·legi Cervantes.

La seua passió pel teatre va fer que ja de ben jove formara part del grup de teatre Grupo Los 41, posteriorment de la companyia Cuello Duro, de la qual era director l’actor Antonio Ferrandis, totes elles de teatre amateur.

Fou corresponsal del diari Las Provincias des de 1935 fins al 1970. Va escriure guions d'adaptació de novel·les per a televisió i també va col·laborar en els llibrets de festes del poble amb articles literaris, sempre relacionats amb la festa i amb Paterna durant quasi cinquanta anys. En un dels seus articles últims deia que el dia de demà, quan s’escriga la història contemporània de Paterna, caldria consultar els llibres de festes.

El seu gran interés per la cultura i la literatura locals va fer que en 1958 es pogueren restaurar els Jocs Florals de Paterna, després d’una absència de 28 anys en l’agenda cultural de la vila. Ell, Vicent Fabado Valero i Enric Guillem Torrella van mantindre encesa la flama any rere any per la cultura literària d’aquest certamen. En aquest camp, fou col·laborador i guionista en els actes de lliurament dels premis, membre del jurat qualificador en diverses edicions i mantenidor. Va ser membre fundador de l’Ateneu Cultural de Paterna i vocal en la primera directiva de 1980.

Com a creador, va escriure diverses obres de teatre en valencià o en castellà que estrenà la companyia en què actuava. Amb l’obra Los puentes va guanyar el Premi València de Literatura-Teatre en 1965 (publicada en 1968 amb il·lustracions de Joaquim Michavila). En 1967 es va emportar el Premi Ciutat de Palma amb Desvío en el camino i el Premi Joan Senent amb Les paraules i la urgència. A més, va estrenar les peces Recuerda... lo que debes i Eixa estranya tutela, posada en escena al Teatre Talia al desembre de 1980 pel Grup de Teatre Coturno que dirigia Rafael Maestre.

El professor Ferran Carbó (2000) ha dit de Cardona Llabata que és un dramaturg desconegut en la literatura del País Valencià. Si bé de jove es dedicà a actuar en textos de sainet valencià i de comèdia en castellà, després temptà l’escriptura dramàtica com a forma superadora dels esquemes còmics i optà per la conscienciació respecte dels problemes del món que ens envolten. Pel que fa a Les paraules i la urgència, l’estrena oficial va ser a l’Ateneu Mercantil a finals de 1969, tot i que Francesc Pérez i Moragón en va localitzar una representació anterior al Micalet pel juny de 1968. La premsa va remarcar l’èxit de l’estrena per la universalitat de la indiferència com a problema. Al seu torn, el dramaturg va escriure una columna en Las Provincias en què aclaria que la seua obra denunciava aquells que per ambició, violència i guerra imposen la seua força amb un clar menyspreu a la humanitat. Per a Carbó, «aquesta columna era un clar reclam a l’assistència».

En 1967, el poble de Paterna li dedicà un homenatge pels premis literaris rebuts i en agraïment a la seua dedicació a engrandir la cultura local. Com a aficionat a la fotografia i al passeig, va deixar una bona col·lecció d’imatges del seu poble de mitjan segle XX, llavors un poble encara menut i tranquil. Vivia al carrer Vicent Cardona, dedicat a son pare com a alcalde, antic carrer de Quart de Paterna, al voltant de la plaça del Poble. Va morir als 89 anys i fou soterrat al panteó familiar del cementeri de Paterna.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Ferran Carbó Aguilar. Ferran Carbó Aguilar. El teatre a València entre 1963 i 1970. València: PUV, 2000, p. 53-60.

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Vicent Cardona Llabata» a: El Testar de Paterna, núm. 6, 2015, p. 25-28.

---

Alejandro Llabata Lleonart (2013)
Semblança de Vicent Cardona Llabata
http://alejandrollabata.blogspot.com/2013/07/paterners-de-paterna-vicente-cardona.html