Pintor i dibuixant

Va nàixer en una família humil de ferroviaris i va estudiar a l’escola pública, on se li va despertar la vocació artística. Va freqüentar el taller del pintor Salvador Abril, que l’animà a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Allà va coincidir amb alumnes com Canet, Gabino, Lastra, Mas, Montesinos, Dubón, Bonet, Bisbal, Cortes i Villarrasa. El 1913, als 20 anys, va guanyar la medalla d’or al premi artístic convocat per l’Escola d’Arts i Oficis de Granada.

En acabar els estudis reglats, va viatjar a París per ampliar la seua formació i obrir-se camí com a pintor. Allà va assistir a les acadèmies lliures, va aprendre la tècnica de pintura sobre vidre i va executar nombrosos cartells en els quals es noten les influències de les tendències del Modern Style i l’art noveau.

Va tornar a València en 1923 i s’incorporà com a professor de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. És en aquest moment que comencen les seues col·laboracions com a cartellista i dissenyador a les revistes Revue Moderne, Anales i altres.

Durant la II República va participar com a pintor en diverses exposicions col·lectives en el Cercle de Belles Arts i a la Sala Blava d’Acció d’Art. Com la majoria d’artistes i intel·lectuals, va donar suport al govern legítim al llarg de la Guerra Civil i va col·laborar amb el govern republicà en tasques d’ajuda als refugiats que fugien de les zones de combat.

En 1939 va ser detingut per les seues idees republicanes i enviat a la Presó Provincial de València, on hi havia un considerable grup d’artistes valencians que s’havien distingit per la seua lleialtat al govern republicà i per haver desenvolupat treballs de propaganda bèl·lica en sindicats, organismes polítics i publicacions de clar matís esquerrà. Després de la guerra hi havia artistes de diferents disciplines i de diversos llocs de l’Estat espanyol. Aprofitant un grup tan nodrit d’artistes, el règim franquista va crear un taller d’arts plàstiques que es va prendre com a model per a altres presons. Els artistes van veure en la creació del taller una possibilitat d’acurtar les penes a què havien sigut condemnats per la Llei de Redempció de Penes pel Treball. Al llarg del seu captiveri, Francesc Caro va col·laborar amb l’escultor Antoni Ballester, que coordinava els tallers d’arts plàstiques de la presó, i amb el cartellista Rafael Raga, que coordinava el de Porta-Coeli.

Després del captiveri es guanyà la vida com a dissenyador de mobles i col·laborador en la càtedra de Gerónimo Forteza de la Facultat de Medicina. Fou l’autor dels dibuixos de l’Atlas de Citologia Metática, Citogenética y Citologia Molecular.

Va emigrar a l’Argentina el 1949 després de rebre una oferta del Ministerio de Salud Pública argentí, que li va oferir un treball com a dibuixant a l’Hospital Neuropsiquiátrico de Hombres de Buenos Aires. Va viure allà més de vint anys, on va compaginar aquest treball amb la caricatura, el cartellisme i la pintura.

En 1970 va tornar definitivament a València i s’instal·là en una urbanització de l’Eliana, on allunyat del món artístic valencià es va dedicar completament a pintar quadres que atresorava i ocultava amb singular cautela. En aquest temps va realitzar algunes portades per a revistes valencianes i en 1971 va guanyar el Segon Premi de Cartells de les Falles de València. La Junta Central Fallera li va atorgar un homenatge per la seua brillant activitat com a caricaturista, il·lustrador i cartellista. Tot i el seu caràcter introvertit, el seu tarannà personal apocat i la seua amarga existència a causa de la frustració provocada per la guerra, la presó i l’emigració, la seua capacitat de treball artístic es va mantindre ferma. L’artista, que mai va voler desfer-se de la seua obra, inopinadament va vendre a un col·leccionista un dia abans de morir tota l’obra que guardava a sa casa i que havia realitzat en els últims anys de vida.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Francisco Agramunt Lacruz. Un arte valenciano en América. Exiliados y emigrados. València: Consell Valencià de Cultura, 1992.

---

Francisco Agramunt Lacruz. Arte y represión en la Guerra Civil Española. Artistas en checas, cárceles y campos de concentración. Salamanca: Junta de Castilla y León-Generalitat Valenciana, 2005.

---

Paloma Aguilar Fernández. Memoria y olvido de la Guerra Civil Española. Madrid: Alianza Editorial, 1996.