Escriptor, dibuixant, polític i activista cultural

Fill d’un senador i de família amb poder adquisitiu, estudià la llicenciatura en Filosofia i Lletres a Barcelona, Saragossa i Madrid, on va coincidir amb Marcelino Menéndez y Pelayo, escriptor, filòleg i mentor de Ricard.

El seu interés per la lectura, per l’art i el col·leccionisme caracteritzaren una vida dedicada a la cultura. Als vint anys d’edat, ja retornat a Castelló, fundà el setmanari festiu Don Cristóbal. Al 1901 fundà la revista quinzenal Ayer y Hoy, fins que en 1903 passà a dirigir La Tribuna fins al 1906. També va dirigir El Heraldo de Castellón i les pàgines literàries d’El Liberal. Solia emprar els pseudònims Kock i Licenciado Torralba.

També fou narrador de costums conegut per obres com Rata grossa, que aparegué en 1896 per primera vegada en forma de crònica a l’Heraldo, i per la novel·la premiada Doña Abulia (1903). A més, com a bon excursionista cultural va elaborar la monografia Catí (1928) per a realçar la riquesa patrimonial d’aquesta vila del Maestrat, i Homenaje a Francisco Pérez Dolz y Juan Adsuara Ramos (1930), entre altres. També fou periodista i caricaturista, dibuixava portades, investigava i redactava articles per a diferents periòdics i setmanaris com Las Provincias, Diario de Valencia, Cultura Española de Madrid i Labor Nueva de Barcelona.

La seua aportació principal a la cultura valenciana, sens dubte, fou la cofundació en 1919 de la Societat Castellonenca de Cultura, creada amb la intenció de promoure els estudis històrics i filològics de Castelló, i de l’imprescindible Boletín (BSCC), que encara es publica i en va ser el primer director. L’acompanyaren en aquesta aventura Salvador Guinot, Àngel Sánchez Gozalbo, Lluís Revest Corzo i Joan Baptista Carbó Doménech. Va ser membre de la Comissió Provincial de Monuments de Castelló.

Tal com confessa el llaurador lletraferit Josep Pascual Tirado, el Tombatossals va nàixer en 1922 gràcies a l'encoratjament, a les correccions i les orientacions de Ricard Carreras. La mort no li va permetre conéixer l'edició en format de llibre il·lustrat, titulat Tomba-tossals: contalles de la terra, que va eixir el 20 de setembre de 1930. A més, tenia un bon coneixement dels clàssics valencians i va elaborar vocabularis i estudis del Tirant lo Blanch i la Crònica de Muntaner.

Dedicà una gran part de la seua vida a la política local castellonenca i es convertí en regidor i diputat provincial. A més, preocupat pel sistema agrari, defensava l’agrarisme conservador i va ser comissari reial de foment de la Federació Agrària i fundador de la UNEA.

Ricard Carreras va contraure matrimoni amb Carmen Montoya Alemán, amb la qual va tindre dos fills i dues filles: Ricard, Manuel, Emília i Carme, aquesta última coneguda com "la Nena". Vivien al carrer de González Chermá, número 61.

Passats el anys, Carreras va rebre diversos homenatges. En 1905, el govern li concedia la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, i pel febrer de 1932 es proposava a l’Ajuntament de Castelló que es retolara un carrer amb el seu nom, situat entre la Ronda de la Magdalena i els carrers de Viver i Joaquim Costa. En 1994, en el Dia del Llibre, es va interpretar a Castelló Doña Abulia en forma d’obra teatral com a homenatge.

Autoria: Pau Pérez i Gómez

Capítols de llibres

---

Vicent Falomir. «La Sociedad Castellonense de Cultura (1920-1939)», a: Diversos autors. Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes de Castelló. València: AVL, 2007, p. 80-96.

---

Salvador Bellés. «Ricardo Carreras Balado. Guía intelectual de una época creadora», a: Salvador Bellés. Seres humanos de Castellón. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló, 1993, p. 55-58.

Articles en publicacions periòdiques

---

Josep Pascual Tirado. «Com vaig escriure jo el Tomba-tossals» a: BSCC, 1929, p. 111-113.

---

Redacció. «Ricardo Carreras Balado» a: Almanaque Las Provincias, núm. 1930, 1930, p. 460-461.