Advocat i escriptor

Va pertànyer a una nissaga d'acadèmics de la cultura valenciana. Ja el seu avi, Francesc Carreres Vall (Carcaixent, 17 de setembre de 1858 - 22 d'agost de 1936), fou president d'Acció Bibliogràfica Valenciana, càrrec que ostentaria fins la seua mort, i va crear una important biblioteca d'història valenciana. En 1895 fou elegit regidor de València pel districte de la Universitat i va pertànyer a nombroses entitats en les quals desenvolupà diversos càrrecs, com ara el de tresorer de la Societat de Bibliòfils Valencians, director de número del Centre de Cultura Valenciana, en 1915, directiu de Lo Rat-Penat, president i vicepresident de la Comissió de Publicacions, president del Canal del Túria, conseller de la Caixa d'Estalvis de València...

El seu pare, Salvador Carreres Zacarés, es va llicenciar en Dret i es doctorà en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. Fou director de l'Arxiu Municipal de València, va col·laborar amb Acció Bibliogràfica Valenciana i amb l'Arxiu d'Art de València. Fou també secretari del Centre de Cultura Valenciana, col·laborant en Anales i cronista de la Ciutat de València. A més va ser un dels signataris de les Normes de Castelló en 1932 motivat per la preocupació normativa ortogràfica i gramatical.

Es va casar amb Assumpció de Lambea Martínez Mathews amb qui tingueren una filla: Maria Elisabet.

Francesc Carreres, com el seu pare, es va llicenciar en Dret i es doctorà en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. Des de molt jove va ser una persona molt activa dintre dels moviments valencianistes, sent un dels signataris de les Normes de Castelló en 1932 i col·laborant en la revista Acció Valenciana i també va publicar en 1931 un estudi, «El Procurador de los Miserables», en Anales del Centre de Cultura Valenciana.

Formà part de la primera Junta Directiva d'Acció Cultural Valenciana, creada en 1930 junt a altres personalitats, com ara Emili Gómez Nadal, Manuel Sanchis Guarner o Antoni Igual Úbeda, de la qual va estar secretari. Aquesta entitat era en inici un grup apolític i la seua preocupació principal era la cultura, la universitat i el país. Volien una universitat jove, valenciana i europea. Tot i que tots els seus membres no obedien la mateixa tendència —uns eren conservadors i altres d'esquerres— compartien l'objectiu d'assolir la reconstrucció de la personalitat valenciana i la cooperació entre els diversos partits valencianistes. Editaven la revista Acció Valenciana.

Després de la Guerra Civil fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, director del British Institute de València, membre del Queen's College Oxford i membre col·laborador de l'Institut de Literatura i Estudis Filològics que tenia com a objectiu investigar la llengua catalana al País Valencià i dur a terme una activitat editorial i literària.

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Llibres

---

CARRERES DE CALATAYUD, Francesc. Un arxiver cerca núvia . 1931.

---

CARRERES DE CALATAYUD, Francesc. Un home i una dona s’estimen . 1931.

---

CARRERES DE CALATAYUD, Francesc. El cavaller del dubte . 1933.

---

CARRERES DE CALATAYUD, Francesc. Las fiesas valencianas y su expresión poética. Siglos XVI-XVII. 1949.

Traduccions

---

ELIOT, T.S. . Asesinato en la Catedral . Traducció de: CARRERES DE CALATAYUD, Francesc. .

Llibres

---

CORTÉS CARRERES, Santi. València sota el règim franquista (1939-1951) : Instrumentalització, repressió i resistència cultural . València : Universitat de València, Departament de Filologia Catalana, 1994.

---

CUCÓ, Alfons i BLASCO, Ricard (eds.). El pensament valencianista (1868-1939) : Antologia. Barcelona: La Magrana, 1992.