Mestre i escriptor

Fill de Rafael Carreres i Maria Antònia Liñana, i germà del culte capellà Francesc Carreres Liñana (1882-1919). Procedia d’una família de terratinents de Moixent; el pare tenia un celler i una almàssera de les millors del poble, però en morir les coses canviaren i la família es va veure obligada a vendre-ho per no haver-hi cap fill per seguir el negoci, ja que Lleonard era mestre i el seu germà era capellà.

Va estudiar Magisteri a la Normal de València i va ser mestre d’Aielo de Malferit en dues etapes: la primera com a substitut interí des del 1904 fins al 1911, i la segona, ja en propietat, entre 1916 i la jubilació el 2 de març de 1951. Entre una i altra època va exercir el magisteri al Grup Cervantes de València (1913-1916), ciutat on es va acostar a l’ideari jaimista o legitimista i feia discursos en vetlades pedagògiques i culturals com a vicepresident de l’Acadèmia de la Congregació Mariana del Magisteri Valencià. Pel febrer de 1915 va obtindre el número 1 en les oposicions, i un any més tard permutava la plaça de València per la d’Aielo per motius de salut. Es va casar amb Herminia Liñana, que fa faltar el 1918.

Lleonard Carreres va impulsar una de les majors reformes educatives a Aielo de Malferit, reorganitzant les escoles i les activitats dels alumnes. Va crear el repartiment de premis de l’escola, va fundar la Mutualitat Escolar (1917), fet que li va valdre l’obtenció de reconeixements. També va crear la Biblioteca Escolar (1934) i un Museu de Treballs Escolars. Va promoure i aconseguí que es duguera a terme la construcció del Grup Escolar i la graduació de les escoles unitàries. Va fundar juntament amb Maria Àngels Belda i Soler, professora d’institut i cronista de la vila, la Biblioteca Municipal (1953).

Organitzava excursions escolars als jaciments prehistòrics de la localitat, on els alumnes recollien restes arqueològiques, minerals i fòssils per al Museu Escolar. També es va preocupar de la formació dels adults organitzant conferències culturals de personalitats destacades i classes nocturnes.

Juntament amb el seu germà, amb qui mantenia una relació ben estreta, publicaren el periòdic satíric El Paixarell a Aielo de Malferit entre 1906 i 1907. Segons Emili Casanova, es tracta de la primera revista satírica de la comarca escrita en el valencià de l’època, amb un bon domini del lèxic i del ritme. Tots dos eren amants de la lectura i de la música, cultes i preocupats per la llengua. De fet, els dos van simpatitzar amb l’Obra del Diccionari de Mn. Alcover i es van inscriure al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebrà a Barcelona del 13 al 18 d’octubre de 1906. El seu germà capellà era qui mantenia correspondència amb mossén Alcover i una relació d’intercanvi més notable.

Va ser corresponsal literari del diari Levante de València i obtingué nombrosos premis i diplomes en diversos certàmens pedagògics i literaris, a més de ser un gran aficionat a la fotografia. Va tenir al seu càrrec l’Estació Pluviomètrica i fou corresponsal de l’Observatori Fabra de Barcelona per al registre de sismes. Durant molts anys va tindre càrrecs en associacions assistencials, religioses, agrícoles i fins i tot arribà a ser regidor i alcalde d’Aielo.

La seua empremta és tan notable que té un carrer dedicat a Aielo de Malferit, el poble on va viure i treballar tants anys.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Juan Colomer, Mª Jesús i Sanz Mora, Mariló. «Leonardo Carreres i Luis Requena. Llegat fotogràfic de dos aieloners de primeries del segle XX» a: Programa de Festes 2015. Aielo de Malferit, 2015.