Llista alfabètica
Llista alfabètica

Francesc Casas i Sala

Manresa, 24 de gener de 1896
Terol, 1 d'agost de 1936

Fotografia de Francesc Casas i Sala

Advocat i polític

Fill d'una família benestant de Manresa, va estudiar als maristes del Col·legi de Sant Gervasi, a Barcelona, i després es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona.

Tot i que, el 1921, inicià la seua carrera com a advocat a Manresa, eixe mateix any es trasllada a Barcelona per a treballar durant uns anys al torn d'ofici. Cap el 1925 comença a centrar la seua activitat en temes laborals i sindicals.

Un any després, i formant part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona, va fer que l'organisme es posicionara front la Dictadura de Primo de Rivera, el que li va costar ser desterrat a Alcalà de Xivert, on entra en contacte amb el republicanisme valencià per primera vegada.

Comença la seua activitat política el 1930 col·laborant amb el republicanisme federal per a, el 1931, entrar a formar part del radical Partit Republicà Democràtic Federal d'Eduardo Barriobero (que el presidia des d'un any abans). El 1932, va entrar a formar part d'Acción Republicana de Manuel Azaña. I el 1933, any en que obri el seu segon despatx professional a Castelló, es triat president del partit a la província de Castelló.

El 1934 es forma a Castelló un nou partit fruit de la unió d'Acción Republicana, encapçalada per Casas, del Partido Republicano Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i dels valencianistes del grup valencianista d'Esquerra de Gaetà Huguet. El nou partit, anomenat Esquerra Republicana del País Valencià (i sense cap relació amb Esquerra Republicana de Catalunya), estaria presidit pel mateix Casas, qui encapçalava el sector més nombrós dels militants.

El nou partit, que formava part d'Izquierda Republicana a nivell estatal, tingué una vida curta i molt convulsa degut a les grans diferències existents entre els distints grups que l'havien format. Així, la primera gran crisi es dona al desembre de 1935, quan el sector més nacionalista (encapçalats per Gaetà Huguet i per Miquel Peña), i d'acord amb la direcció estatal, aconsegueix la dimissió de Casas com a president del partit.

Uns mesos després Izquierda Republicana decideix establir-se a Castelló recuperant Casas, qui junt a Matías Sangüesa, lideraran el partit a la provincia de Castelló.

Un any després, el sector nacionalista de Gaetà Huguet entra a formar part d'Esquerra Valenciana, el partit encapçalat per Vicent Marco Miranda.

A les eleccions de febrer de 1936 fou elegit diputat d'Izquierda Republicana per la província de Castelló. Tot i que continua residint a Barcelona, encapçala diverses iniciatives en favor de la seua circumscripció, tot i que amb l'inici de la guerra es veieren aturades i no pogueren dur-se a terme.

Al juliol del mateix any es converteix en el responsable polític de la columna dirigida pel tinent Joaquin Osset Merle i pel coronel de carabiners Hilario Fernandes Bujada, l'anomenada Columna Casas Sala.
La columna, formada per milicians i per guàrdies civils va eixir de Castelló cap a Terol per tal de posar la ciutat aragonesa sota control de la República, ja que es trobava sota control dels militars sublevats. Però cinc dies després d'haver partit, en arribar a la localitat de la Puebla de Valverde, els guardies civils que integraven la columna es sublevaren passant-se al bàndol feixista i fent presoners els seus excompanys.

Casas Sala, com a màxim dirigent polític, va ser sotmés a un consell de guerra sumaríssim sense cap mena de garantia processal, encarregant-se ell mateix de la seua defensa. El "tribunal" el va condemnar a mort i l'1 d'agost va ser afusellat davant la tàpia del cementeri de Terol mentre cridava "Visca la República".

Poc després del seu assassinat, l'Ajuntament de Barcelona va dedicar un carrer en la seua memòria que, amb l'arribada dels governants feixistes va ser canviat pel de "Duque de la Victoria", en memòria del general Espartero, que al 1842 ordenà bombardejar la ciutat des de Montjuïc.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Francesc Casas i Sala

Bibliografia


Llibres

MARZAL RODRÍGUEZ, Pascual. El diputado Casas Sala: una aproximación biográfica. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2010.
Articles en publicacions periòdiques

PORCAR ORIHUELA, Juan Luis. «La Columna Casas Sala, memòria històrica de Castelló» a: Seminari d'Història Local i Font Orals Universitat Jaume I - Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, p. 43-62.