Xavier Casp i Verger
Carlet,
7 d'octubre de 1915
València,
11 de novembre de 2004
Poeta, escriptor i polític
Fill de Vicent Casp i Herminia Vercher. Va tenir sis germans, d'entre els quals Vicent, poeta com ell. El 1928 i sent Xavier ben jove, la seua família es traslladà a viure a València.
Els únics estudis reglats que va cursar foren al Parque Escolar de Carlet. La seua formació posterior fou de caràcter autodidacta, mitjançant el contacte amb personatges rellevants del panorama cultural. A l'ingressar al servei militar, fou traslladat a Madrid on va conèixer la seua futura dona, Rosario Montero, amb qui es casaria el 7 d'octubre de 1946. Junts establiren la seua residencia a València on tindrien quatre fills: Catalina, Javier, Salvador i Maria. Quan va tornar a València passà a treballar a la empresa Yutera Española, fins el dia de la seua jubilació.
En la seua trajectòria literària començà publicant, els seus primers poemes, en la revista El Vers Valencià doncs era deixeble de Josep Maria Bayarri, propietari de la publicació. A més, altres dels seus versos van aparèixer al setmanari Acció, Diario de Valencia i l'Almanaque de Las Provincias. Per altre costat, va escriure articles a Las Provincias, Levante, Jornada i ABC i a les revistes Ínsula, Poesia Española, La Almudiana i Vida Nova. També participà en la revista mallorquina Raixa, i en altres publicacions de l'àmbit lingüístic català.
En 1932 a l'edat de 17 anys va ingressar al Centre d'Actuació Valencianista, a Lo Rat-Penat i en Acció Nacionalista Valenciana, partit del qual aplegaria a ser-ne secretari general i que editava el setmanari Acció. Al principi de la Guerra Civil aquest partit, d'inspiració socialcristiana, va haver de dissoldre's. En acabar la guerra ell, conjuntament amb Miquel Adlert, Josep Sanç Moia, Josep Vila Cabanes i Ricard Sanmartín van intentar reconstruir-lo, com a societat folklòrica, però va ser prohibit definitivament el 1940.
Durant la Guerra Civil fou mobilitzat per l'exèrcit republicà, per la qual cosa en acabar la guerra passà un temps pres a un camp de concentració, no tornant a València de forma definitiva fins el 1942.
El 1943 fundà amb el seu amic Miquel Adlert l'editorial Torre. Aquesta va donar eixida a les primeres publicacions en valencià durant la postguerra. Publicaren a aquesta editorial personatges com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Alfons Cucó, Francesc de Paula Burguera, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto... A més editarien clandestinament, el 1948, tres números de la revista literària Esclat.
Fou guardonat amb diverses distincions als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1950, a l'edició celebrada a Perpinyà, va guanyar la Flor Natural amb Tríptic del somni. El 1951, a l'edició celebrada a Nova York, guanyà l'Englantina amb l'obra Gran sonata de la pàtria. El 1952, a l'edició celebrada a Tolosa de Llenguadoc, guanyà l'accèssit a la Viola amb Variacions sobre un tema d'Isaïes i el Premi Concepció Rabell, ex aequo amb Proses en carn.
Al llarg del tardofranquisme i a la fi del franquisme Xavier Casp i Miquel Adlert passarien de ser l'elit progressista i intel·lectual de la postguerra a València, a formar part de nuclis cada vegada més reaccionaris. Així a finals dels anys 1970 «abjuraren» del seu passat «catalanista» i van ingressar en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) des d'on encapçalaren el moviment secessionista lingüístic tot adoptant les anomenades Normes del Puig. En aquesta nova etapa reedità totes les seues obres adoptant les Normes del Puig, va esdevenir president de la RACV (1972), cofundador i director de la revista Murta (1978-1983) —la capçalera més significativa de la premsa secessionista blavera— i president de Lo Rat-Penat (1980).
També va passar per la política esdevenint diputat en les Corts Valencianes per Unió Valenciana (1987-1991). Fou membre del Consell Valencià de Cultura fins el 2002, òrgan del qual era vicepresident des del 1998. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua el va anomenar acadèmic el 2001, encara que va deixar aquest càrrec el setembre de 2002 per motius de salut.
Al llarg de la seua vida va rebre diversos premis per les seues obres i mèrits, com el Premi de Poesia a Castelló, el Primer Premi de Poesia de Mallorca i el Premi València de Poesia de la Diputació de València. De la Generalitat Valenciana rebria la distinció al Mèrit Cultural el 1997 i l'any de la seua mort obtindria la Medalla d'Or al Mèrit al Treball per part del Consell de Ministres.
Per últim la seua obra literària fou molt extensa, podem destacar Volar (1943), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Jo, cap de casa (1962), D'arnar-te, Amor (1963), Silenci (1970), Confesión con Ausias March (1973), Vinatea (1975), Gran Sonata de la Patria (1981), Idees en memòria de Nicolau Primitiu (1973) i Proses en caro (1952) un llibre de narracions.
Autoria: Josep Antoni Boix i Molins
Xavier Casp i Verger
Obra pròpia
Llibres
CASP VERGER, Xavier. Volar. Tipografía Jesús Bernes, 1943.
CASP VERGER, Xavier. La inquietud en calma. Torre, 1945.
CASP VERGER, Xavier. Jo sense tu. Torre, 1948.
CASP VERGER, Xavier. On vaig, Senyor?. 1949.
CASP VERGER, Xavier. Aires de cançó. La Revista, 1950.
CASP VERGER, Xavier. Esparses. Torre, 1953.
CASP VERGER, Xavier. Goig . Del Cenia al Segura, 1953.
CASP VERGER, Xavier. Braçat. Editorial Moll, 1955.
CASP VERGER, Xavier. Home . Torre, 1957.
CASP VERGER, Xavier. Jo, cap de casa. Balenguera, 1962.
CASP VERGER, Xavier. D’amar-te, Amor. Promoció de Cultura Valenciana del Cenia al Segura, 1963.
CASP VERGER, Xavier. Silenci . València: Diputació Provincial de València, 1970.
CASP VERGER, Xavier. Confesión con Ausias March. Centre de Cultura Valenciana, 1973.
CASP VERGER, Xavier. Vinatea . 1975.
CASP VERGER, Xavier. Jo també tinc set . Arts grāfiques Soler, 1976.
CASP VERGER, Xavier. Gran Sonata de la Patria. 1981.
CASP VERGER, Xavier. Els sets d'octubre i ... : 61 variacions sobre un sol tema. 1995.
CASP VERGER, Xavier. Sóc qui sóc. València: Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2000.
Xavier Casp i Verger
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
ROMERO I VILAR, Antoni. «Xavier Casp i Vercher» a: Centenar de la Ploma-Manises, 2004.