Llista alfabètica
Llista alfabètica

Angelí Castanyer i Fons

Huéjena, 13 d'abril de 1905
València, 12 d'agost de 1974

Fotografia de Angelí Castanyer i Fons

Activista cultural i polític

Com el seu germà Josep inicià de ben jove el seu compromís valencianista. Des del 1924 col·laborà a la revista Germania, de la Joventut de Lo Rat-Penat. El 1930 va obtindre la Flor Natural als Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Des de mitjans dels anys 1920 i al llarg de tota la dècada de 1930 col·laborà amb multitud de publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià, dirigida pel seu germà Josep. I el 1932 fou un dels signants de les Normes de Castelló.

El 1931 fou un dels fundadors del Centre d'Actuació Valencianista (CAV), formant part de les seues dues primeres juntes directives, el mateix 1931, com a encarregat de publicacions, i el 1933, com a encarregat de propaganda. Des de la seua fundació el CAV era una entitat valencianista transversal, però el 1933, amb la nova junta directiva dirigida per Joaquim Reig, es va convertir en una entitat política deixant de costat les seues pretensions inicials. El 1935 el CAV es va fusionar amb l'Agrupació Valencianista Republicana i el Centre Valencianista de Xàtiva donant com a resultat el Partit Valencianista d'Esquerra, del qual formarien part els germans Castanyer.

La tasca cultural del CAV fou assumida per una nova entitat, Proa - Consell de Cultura i Relacions Valencianes —creada el mateix 1935 per l'impuls de Gaetà Huguet— de la qual fou vocal de la junta directiva, alhora que col·laborava en el seu butlletí, Timó.

Durant la Guerra Civil, el maig de 1938, fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d'Esquerra.

A la fi de la Guerra Civil marxà a l'exili amb el seu germà Josep. Van sortir d'Alacant amb l'últim vaixell, l'Stanbrook, el 28 de març del 1939, abans que les tropes italianes, que atacaven la ciutat, l'ocuparen.

Passaren la primera part del seu exili, fins el 1945, a Orà, Algèria, on treballaren per reconstruir el Partit Valencianista d'Esquerra. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, s'establiren a Bordeus durant tres anys i finalment, a partir de 1948, s'instal·larien a París. A la capital de França els germans Castanyer treballarien per impulsar el partit Acció Democràtica Valenciana i la Casa Regional de València on s'organitzaren conferències, funcions teatrals, emissions radiofòniques especials, homenatges i actes de germanor.

El 1954 publicà el seu únic llibre de versos Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà amb revistes de l'exili com El Poble Català, Vincle o Foc Nou. Participà activament a diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. A l'edició de 1947 celebrada a Londres va obtenir un Premi Extraordinari. A la del 1951 celebrada a Nova York fou premiat amb un accèssit de l'Englantina per Deler íntim i el 1965 formà part del Consistori de Mantenidors de l'edició celebrada a París.

El 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d'exili. El 1973, un any abans de la seua mort, guanyà una Flor Natural als Jocs Florals de Lo Rat-Penat.

La seua dona i el seu fill, Àngel Castanyer Rausell (Foios, 1937), es van exiliar el 1947 per tal de retrobar-se amb ell a Bordeus. Àngel Castanyer Rausell fou cofundador de la Joventut del Casal de Catalunya de París i arribà a ser vicepresident del Casal Català a París. El 1960 amb Romà Planas creà la revista Foc Nou i el 1977 acompanyà al president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas en el seu retorn de l'exili.

Autoria: Josep Antoni Boix i Molins

Angelí Castanyer i Fons

Obra pròpia


Articles en publicacions periòdiques

CASTANYER I FONS, Angelí. «Lletra oberta a l’estimat compatrici inconegut» a: Timó, núm. 1, 1935.
CASTANYER I FONS, Angelí. «Mirador valencià» a: Vincle, núm. 13, 1953.
CASTANYER I FONS, Angelí. «El patriotisme i la cultura» a: Vincle, núm. 25, 1955.
CASTANYER I FONS, Angelí. «Un sol origen i un sol destí» a: Pont Blau, núm. 29, 1955.
CASTANYER I FONS, Angelí. «Troballa» a: Senyera, núm. 23, 1956.
CASTANYER I FONS, Angelí. «El pintor Josep Gumbau» a: Senyera, núm. 60-61, 1960.