Josep Castanyer i Fons
València,
27 d'agost de 1900
París,
2 de gener de 1951
Activista cultural i polític
En la dècada del 1920 col·labora a diverses publicacions culturals valencianistes com Teatre Valencià, Galeria d'obres valencianes, Nostre Teatre, Teatre Novetats, Lletres Valencianes i Nostres Comèdies. Alhora col·labora activament a Lo Rat Penat, on havia entrat com a soci el 1924 i de la qual també era membre destacat el seu germà, Angelí Castanyer.
El 1931, amb l'arribada de la República, forma part del consell de redacció d'El Poble Valencià, històric setmanari fundat el 1917 per Josep Maria Bayarri i que a partir d'aquest moment viu la seua segona època. Formant part del seu consell de redacció trobem el mateix Bayarri, així com Ricard Sanmartí o Pasqual Asins.
El 1933 va fundar la Societat d'Autors Valencians, entitat que el 24 de juny de 1941 va ser anul·lada pel règim franquista per estar considerada "embebida de separatismo".
També durant aquesta década del 1930 entrà a formar part del Centre d'Actuació Valencianista, en eixos moments sota la presidència de Joaquim Reig. El setembre de 1934 esdevé president de l'entitat, càrrec que ocupa fins setembre del 1935, quan pasa a desenvolupar la tasca de secretari de Relacions.
Amb la seua presidència el Centre d'Actuació Valencianista torna a la idea del "front patriòtic", abandonant la idea d'esdevindre una entitat "totalitària", segons les idees exposades per Reig al seu Concepte doctrinal del valencianisme i què havia aplicat durant la seua presidència.
El 8 de desembre de 1935 és elegit president del Partit Valencianista d'Esquerra, fruit de la fusió del Centre d'Actuació Valencianista, de l'Agrupació Valencianista Republicana i del Centre Valencianista de Xàtiva; més tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuació Valencianista d'Esquerra. En aquest mateix període es nomenat també director de la publicació valencianista El País Valencià on escriu amb el pseudònim de Batiste Conca.
Després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, que posen fi al Bienni Negre, es reordenaren els ajuntaments. El governador civil de València, Brauli Solsona, nomenà nous regidors, entre els quals, en representació del PVE, Josep Rodríguez i Tortajada i Josep Castanyer que és triat tinent d'Alcalde i president de la Comissió d'Instrucció Pública. A més a més, va ser president de la comissió Pro Estatut, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de protecció de menors i de l'Associació Valenciana de Caritat.
Ja durant la Guerra Civil va ser el president del Consell d'Administració de la SGAE a la ciutat de València, president del Sindicat d'Autors i Compositors i delegat al Front Popular i al Comité Executiu Popular. També va ser subdelegat de Cultura de la província de València.
Alhora que desenvolupava aquests càrrecs fou comissari de brigada i de divisió i cap del Servei d'Intel·ligència Militar de la província de Castelló i del front de Llevant.
En finalitzar la guerra, va poder embarcar a Alacant el 28 març del 1939 en el darrer vaixell que va sortir del port rumb a Orà, l'Stanbrook, en companyia del seu germà Angelí.
A Orà són confinats a un camp d'internament amb unes condicions infrahumanes què fan que agafe una tuberculosi de la qual es va resentir fins al seu prematur traspàs, anys més tard. Amb tot, i una vegada fora del camp d'internament, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d'Esquerra amb dos línies d'actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme a l'exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a l'exili per tal de recuperar la legalitat republicana.
El febrer de 1944, i des d'Orà, el PVE llança un manifest en castellà i català, on s'anuncia la creació de la Unió Democràtica d'Acció Valenciana, què va tindre un curt recorregut a través de diversos manifestos i documents, l'últim dels quals data del 25 de febrer de 1946.
A finals de 1946 s'instal·la a París junt al seu germà; inmediatament, funden la Casa Regional Valenciana, de la qual és el seu primer president. El 23 de març queda constituïda formalment amb un acte al Club Amical de la Résistence, amb presència de destacats valencianistes com Juli Just o Gaetà Huguet.
Va morir el 1951, al seu exili parisenc.
Autoria: Raül Castanyer i Pinto
Josep Castanyer i Fons
Obra pròpia
Llibres
CASTANYER FONS, Josep. El corb. València: Impremta C. Villalba, 1928 [Col·leció Teatre Valencià, 89].
CASTANYER FONS, Josep. Ni picà!. 1928.
CASTANYER FONS, Josep. Roser etern. 1928.
CASTANYER FONS, Josep. Ana Maria . València: Edició Editorial Carceller, 1930 [Nostre Teatre].
CASTANYER FONS, Josep. Silenci...!. València: Edició Impremta Ramon Soto, 1930 [Nostres comèdies].
CASTANYER FONS, Josep. Encara estem a temps. València: Edició Editorial Carceller, 1931 [Nostre Teatre, 57].
CASTANYER FONS, Josep. Llops de ciutat. València: Edició Editorial Carceller, 1931 [Nostre Teatre, 13 ].
CASTANYER FONS, Josep. Tu tens pare? . València: Edició Editorial Carceller, 1931 [Nostre Teatre].
CASTANYER FONS, Josep. Es necessita un Tenorio. València: Editorial Arte y Letrasf, 1933 [Galeria d’obres valencianes. 103].
CASTANYER FONS, Josep. La Pepa. València: Edició Impremta Rumbeu, 1933 [Lletres valencianes].
CASTANYER FONS, Josep. La victòria dels vençuts. València: Editorial Arte y Letras, 1934 [Galeria d’Obres Valencianes].
Josep Castanyer i Fons
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
«Josep Castanyer i Fons» a: D'un temps, d'un país, 1990.