Mestre, escriptor i cronista

Era fill d’Antonio Castelló i de Natalia Baylach. El seu pare era contractista i pedrapiquer, i sa mare, per la seua part, ama de casa. A causa del treball del pare, el jove Lambert va passar la infància i l’adolescència traslladant-se de poble en poble. Un dels municipis on va habitar temporalment (1912-1916) va ser Corbera, atés que a son pare el contractaren al pont de Fortaleny. Aquesta localitat prendria molta importància en la vida adulta de Lambert.

Es va formar per ser mestre i, en 1931, acabat de llicenciar del servei militar, va començar a impartir classes a Socovos (Albacete). Uns anys després, l’any 1933, va escriure un llibre que fou publicat pel Centre d’Actuació Valencianista. L’obra, anomenada Primer llibre per a infants, va ser coescrita amb Emili Beüt, geògraf, escriptor, editor i activista cultural valencià. Aquest va ser el primer cató per a l’ensenyament de la lectura en valencià i fou utilitzat com a eina pels mestres de la II República per poder treballar en la difusió del idioma autòcton. Encara que Lambert tenia pensat escriure i publicar més llibres, la guerra no va fer possible. No obstant això, va ser pioner en la renovació de les tendències pedagògiques als anys 30 i fou delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana el 1934. 

Un dia abans que esclatés la guerra, el dia 16 de juliol de 1936, es va casar amb la mestra María Antonia Berenguer Sanchis (natural de Callosa d’en Sarrià, 1908-1993), amb qui va tindre tres fills: Lambert, Mari Carmen i Natàlia. Malauradament, la seua quinta va ser la primera que cridaren a files, així que va partir molt prompte al front i hagué de deixar la seua feina. A la guerra fou ferit al turmell, motiu pel qual quasi li amputen una cama, però un metge es va oferir a curar-lo. Nogensmenys, es va quedar coix tota la vida. Acabada la guerra, va estar quatre anys a la presó per depuració. 

Al principi de la seua condemna, del 1939 al 1941, va estar a la presó d’Alzira. Posteriorment, el traslladaren a la de Yeste, on fou sentenciat a 14 anys, 8 mesos i 1 dia de presó menor pels càrrecs d’organitzador d’Izquierda Republicana a Socovos i president de la Casa del Poble i del Front Popular de la mateixa localitat. Fou acusat també de ser fundador i secretari general de les Joventuts Socialistes, a més de fer propaganda i ser assessor dels “capitostos rojos”. També va ser inculpat d’haver ordenat l’enderrocament de les campanes d’una església i de confiscar una casa per fer una escola. No obstant això, l’any 1943 va obtenir la llibertat condicional gràcies a una carta que van escriure els habitants del seu poble defenent-lo. Va complir, per tant, només quatre anys. 

En eixir de la presó, es va mudar a Corbera. Volia exercir de nou, però li prohibiren fer escola. No obstant això, no es va poder quedar sense fer res. La seua inquietud per la cultura i la terra el va portar a escriure una monografia de la Ribera Baixa, que va ser premiada als Jocs Florals de 1954 i, encara que la volia publicar, no ho va poder fer a causa de les circumstàncies del moment. A més a més, era un amant del poble de Corbera i va crear un museu arqueològic amb ajuda econòmica de l’ajuntament del poble, i en va ser cronista durant molt de temps. En 1966, finalment, pogué tornar a les aules: va fer classe a Sueca dos anys i posteriorment a Llaurí. Ara bé, va ser a Corbera on, l’any 1978, va posar fi a la seua carrera com a mestre, després d’haver exercit un temps allí. En aquest municipi va romandre fins que va morir als 83 anys. Dos anys després va faltar la seua dona.

Per reconéixer la seua contribució i dedicació a aquest municipi, li van concedir l’honor de donar nom a un carrer. Així mateix, en aquesta localitat va formar una empresa familiar que encara perviu i que s’encarrega de les assegurances. El 6 d’abril de 2014, amb motiu de la 29 Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera, es va inaugurar a Corbera una exposició sobre la seua obra.

Autoria: Maria Badia Castelló i Laia Gil Franch (besnetes de Lambert Castelló).