Advocat, escriptor i activista cultural

El seu pare, Constantí Castelló Frasquet, era natural de l'Alqueria de Comtessa i sa mare, Consuelo Gómez-Trevijano Viteri, era natural d'Alberite (Logronyo). El seu germà Josep, nascut el 1898, era advocat i notari i va marxar a Mèxic entrant pel port de Veracruz el 27 de juliol de 1939 exiliant-se amb la seua família.

El 1945 es va casar amb Dolors Gaos González-Pola, actriu coneguda com Lola Gaos (València, 1921 - Madrid, 1993). Gonçal va aportar una filla al matrimoni, Luz. Ambdós també tingueren una filla comuna, Inés, que va morir en 2003. Es divorcià de Lola Gaos el 1982 i anys després es casà amb Elisabet Orri, que l'acompanyaria fins la seua mort.

Els estudis primaris els va cursar als maristes de València i el Batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament, ubicat al casalot de San Pau. Els estudis universitaris els va fer a la Universitat de València ingressant al curs 1930-31, matriculant-se primer en Dret i després en Filosofia i Lletres. L'ambient social del moment estava patint canvis i hi havia molt de moviment social i de protestes, contra la Dictadura del general Primo de Rivera, en les quals participà. Mentre era universitari va participar en la creació l'Associació de Dret on va ocupar un càrrec a la directiva. També va participar en la fundació de la Federació Universitària Escolar (FUE) i es va afiliar al PCE. Va assistir al primer Congrés celebrat a Madrid de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos i de la FUE.

Va viatjar a París on per indicacions de Josep Renau va anar a visitar a Louis Aragon que li va facilitar els Estatuts de la Association des Écrivains et Artistes Révolutionnaires (AEAR), els quals va traduir i emprar com a base de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris en 1932 (UEAP) on va treballar intervenint en la revista Nueva Cultura.

Durant l'etapa republicana treballà com a professor de francès al col·legi Cervera del Rio de Alhama, en Logronyo, i a l'Institut de Segon Ensenyament de Felanitx, en Mallorca. En 1936 va demanar l'excedència per tal d'anar a Madrid per preparar-se oposicions per a la carrera consular. En estiu d'aquest mateix any es va produir l'aixecament dels militars i se'n va anar a la serra amb un grup de milicians. Quant baixava cap a Madrid va tindre una trobada amb José Antonio Uribe que li va proposar d'anar a València. Allí va formar part del Comitè Executiu Popular de la subdelegació de milícies on el general Martínez Monge el va nomenar cap provisional de la 22 Brigada Mixta que estava a l'espera del seu cap definitiu, Francisco Galan.

Seguidament va marxar al front on va passar per totes les intendències de guerra, va participar a la conquesta de Terol, i per mèrits de guerra va aplegar al grau de comandant major. Va cursar durant tres mesos un curs d'oficials d'Estat Major a Barcelona i al finalitzar va triar la zona central on fou anomenat Cap d'Estat Major de la divisió 54 del Cos d'exèrcit A al front del Llevant i va defensar València dels atacs al front del Viver.

Acabada la Guerra Civil fou detingut a Alacant i enviat al camp de concentració d'Albatera, d'on va fugir el 14 d'abril. Però el varen tornar a detindre i l'empresonaren a la presó Model de València durant sis anys. Quant va sortir una ordre judicial l'obligava a fixar la seua residència a Madrid per desterrament, on va treballar com a passant d'advocat fins que en 1951 es varen cancel·lar els antecedents i es va poder col·legiar i va poder treballar fins la seua jubilació en 1982 com a procurador dels tribunals al Col·legi d'Advocats de Madrid. Des de la creació del Tribunal de Orden Público, el 1963, fou un dels advocats més destacats en defensa de processats i presos polítics.

Durant la seua vida a Madrid va impulsar diversos projectes cívics i culturals com per exemple la Colla Tirant lo Blanc, amb la finalitat d'agrupar tots els valencians residents a la capital de l'Estat espanyol. En 1973 es va fer càrrec de l'editorial Gorg, que fou suspesa per la Dirección de Prensa del Ministerio de Información y Turismo. Gonçal Castelló va aconseguir treure 12 exemplars més de la col·lecció Quaderns de Gorg amb obres d'autors com ara Carles Salvador, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o Vicent Ventura, entre d'altres. Així com monografies seues: Estimem la nostra llengua, Homenatge al Pensat i Fet, Homenatge a la impremta valenciana i Nova Frontera Econòmica.

Amb una vinculació molt forta amb el valencianisme cultural i polític, fou un dels promotors, el 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre d'honor de la mateixa. Com a escriptor destacà com a memorialista.

A inicis de 1970 fou membre de l'Assemblea de Catalunya, un moviment clandestí partidari del retorn a la democràcia i la llibertat de Catalunya. Políticament evolucionà des dels postulats del republicanisme comunista valencià fins als de l'esquerra independentista catalana. Així fou militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional durant la transició i, a partir del 2002, d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou col·laborador de nombroses publicacions com el setmanari Ciudad de Gandía, El Temps, Diari de València, Diario de Barcelona, l'Avui, El Tossal, Xarxa, Tele-Estel entre d'altres. A més va rebre el premi l'Estelada d'Or dels Països Catalans i el premi Jaume Roig de l'Ajuntament de València en 1982.

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Llibres

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. A gat vell ratolí tendre . .

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Terra guanyada i altres contes. .

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Viure a Madrid: Cròniques des d l’altiplà . 1973.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Dia a dia des dels Països Catalans . 1977.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Sumaríssim d’urgència. 1978.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Un sopar de Roders . 1978.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. La Clau d’un temps . 1982.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. I tant que volava! . 1984.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. València dins la tempesta . 1987.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Miracles d’Antoni Miró. 1994.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Fornall d’històries . 2001.

---

CASTELLÓ GÓMEZ-TREVIJANO, Gonçal. Final del viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats. 2010.

Llibres

---

CORTÉS, Santi. València sota el règim franquista (1939-1951): Instrumentalització, repressió i resistència cultural. .