Pintor, fotògraf i activista

Era el fill major dels tres que tingueren José Luis Castillejos, cosidor, i Manuela Furió, nascut al Raval de Santa Teresa d’Elx. Va estudiar fins als deu anys a les escoles graduades, però per motiu de les circumstàncies socials i familiars de la postguerra no va poder continuar a l’escola amb dedicació exclusiva i entrà de grum en l’Acadèmia Ripollés a canvi d’escolarització i treball, però hi va estar poc de temps.

Començà a treballar en un taller de motles de sabates i prompte passà a una fàbrica d’espardenyes arreplegant retalls tota la jornada. En acabar de treballar a les set de la vesprada, assistia a classes de dibuix a l’Acadèmia Municipal de Dibuix i Pintura i, fins a les onze de la nit, completava la formació amb coneixements elementals de lectura, escriptura i càlcul en una altra acadèmia. Dels 14 al 18 anys treballà en un taller de patronatge de sabates, però sense mostrar encara el seu talent per al dibuix. Després entrà en una fàbrica de caixes on necessitaven un dibuixant i el delineant oficial va descobrir per casualitat un dibuix seu i se l’emportà al seu estudi, on acabà fent tot el treball de dibuix de patronatge.

En el servei militar a Cartagena, el destinaren a un taller de disseny de peces i artefactes diversos per a l’exèrcit i, per tal de ser autosuficient i no demanar diners a casa, pintava quadres per als caporals, feia dibuixos de les núvies per als companys de pavelló que venia a cent pessetes, classes de dibuix a les filles del comandant i, encara, patronatges per a sabates que li demanaven des d’Elx. Just a Cartagena havia fet la primera exposició de pintures l’any 1966.

En llicenciar-se de l’exèrcit, se n’anà a París fent autoestop i va viure allà el Maig del 68. Continuà per Bèlgica i els Països Baixos amb l’objectiu de trobar inspiració i millorar la seua tècnica autodidacta amb la visita museus i l’observació de la natura, i en tornar a València va entrar en contacte amb el nacionalisme a través del Partit Socialista Valencià de Tomàs Ribera, Enric Tàrrega, Vicent Ventura, Joan Fuster, Josep Vicent Marqués, etc. Poc després, milità en la Germania Socialista de Marqués.

Com a pintor, va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives. En tornar a Elx, exposà als locals de la Unió Excursionista i del Club de la UNESCO, fou presentat per Joan Fuster a Alacant (1970), va mostrar obra a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent (1972 i 1973), a Tarragona (1972 i 1973, presentat per Maria Aurèlia Capmany), a Barcelona (1979), Burgos (1980), Madrid (1980), Conca (1982), etc. El 1987 fundà amb Joan Llorens i Casto Mendiola el grup Esbart Zero, que va organitzar exposicions a Nicaragua, Dinamarca, França i Cuba. A més, va ser professor de pintura al col·legi públic Eugeni d’Ors als anys 80, i més tard a l’Escola de Pintura de l’Hort del Xocolater d’Elx. Amb la complicitat d’Antoni Bru i Josep Maraldés, aconseguiren que la Coral Il·licitana els deixara una part al seu local i organitzaren el primer curs de valencià a Elx, però les suspicàcies del moment i les maniobres del govern local avortaren el curs i altres iniciatives com la nova delegació del Club de la UNESCO que havien creat, diversos actes culturals o les activitats del nou Grup Il·licità de Muntanyisme. Una nota per a memòria: la Federació Valenciana de Muntanyisme n’expulsà Andreu Castillejos «per fer un ús intensiu i ostentós de símbols valencians i de la llengua», explica Vicent F. Soler.

Castillejos fou una persona compromesa en la defensa de la diversitat cultural, actitud que manifestà en l’activisme en diversos moviments de solidaritat. En la seua obra, alhora que investigava llenguatges i tècniques, tenia sempre presents els marginats, els desposseïts i els oprimits en una societat que considerava injusta, alienada i hipòcrita. Un dels últims murals que va realitzar va ser per al cementeri en honor i record de 100 joves afusellats pel franquisme a Elx.

Com a enamorat de la ciutat i del Misteri d’Elx, va col·laborar en diversos llibres locals: Arquitectura d’Elx: Dossier per a la salvació del patrimoni arquitectònic (1978) i Llibre de la Festa d’Elx (1984, amb Gaspar Jaén i Urban). L’any 1986 havia participat en l’exposició impulsada per la Generalitat Valenciana «Món i Misteri de la Festa d’Elx», i el 2004 les seues fotografies van servir per a il·lustrar el llibre Elx: Palmerar i Misteri, amb textos de Gaspar Macià i Vicente Molina Foix, patrocinat per l’Ajuntament d’Elx per a commemorar la declaració del Palmerar i la Festa d’Elx com a Patrimonis de la Humanitat en 2000 i 2001, respectivament. El 2005 va presentar al Centre de Congressos Ciutat d’Elx una exposició retrospectiva amb obra fotogràfica sobre la Festa, del Patronat del qual era membre.

Les seues obres es troben en pinacoteques com el Museu Popular d’Art Contemporani de Villafamés, el Museu d’Art Contemporani d’Elx, el Museu d’Art Contemporani de l’Alt Aragó, el Museu de Sant Telm de Sant Sebastià i el Museu Estatal de Dibuix Castell de Larrés d’Osca. El valor de la seua obra fotogràfica ha estat reconegut amb diversos guardons com el Premi del Saló de Bocairent, el Premi del Saló de l’Escala a Girona, el Premi del Saló d’Eibar, el Premi del Saló de Tarragona i el primer premi al certamen convocat per l’Editorial de Barcelona Grup del Llibre.

En morir després d’una llarga malaltia als 71 anys, el 12 de desembre tingué lloc un acte civil en honor seu al Tanatori de l’Aljub d’Elx. El 29 de gener de 2016, el Casal Jaume I d’Elx li va retre un homenatge com a «artista compromés amb el seu poble i la nostra llengua, president d’honor del Casal Jaume I». A grans trets, aquest homenatge secundat per moltes entitats socials va consistir en el lliurament d’una escultura al seu fill Abraham, dissenyada pel pintor i escultor Antoni Miró; una actuació musical a càrrec del grup Saranda i Sevaïl, i la projecció d’un documental de fotos de la seua vida i obra. A principis del 2017, la Junta de Govern Local aprovava l’anomenament d’un llarg carrer a la ciutat; en principi, havia de substituir el nom de José María Pemán en compliment de la Llei de Memòria Històrica, però aquest segon no s’eliminà del tot. Per l’octubre del mateix any, un grup d’amics d’Andreu Castillejos i de Quito Soler van preparar la mostra «Homenatge a Andreu Castillejos, pintor» a la sala d’exposicions de la CAM.

Era soci i President Honorífic d’ACPV-Casal Jaume I d’Elx, i Soci d’Honor de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (2004).

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Vicent F. Soler Selva. «Laudàtio en record d’Andreu Castillejos (1942-2013)» a: La Rella, núm. 26, 2013, p. 153-158.

---

Vídeo sobre Andreu Castillejos Furió, pintor (2017)
Vídeo sobre Andreu Castillejos Furió, pintor (2017)
https://www.youtube.com/watch?v=rgSKOwHx4Ww