Pelai del Castillo i López
Castelló de la Plana,
10 de setembre de 1837
Madrid,
4 de gener de 1883
Dramaturg i poeta
Va ser un autor teatral molt conegut en els cercles literaris populars de Madrid i va pertànyer a la primera generació de literats bohemis del segle XIX.
Fill de Manuel Castillo Aguirre i Mariana López Ventura, procedents d’Énguera i Xixona. Fou el petit dels tres germans, Miquel Maria i Constància. Malgrat que els pares posseïen una botiga tèxtil a València es traslladaren durant la seua infantesa a Castelló on el pare, funcionari de l'Estat, havia estat nomenat delegat del Ministeri d’Hisenda a la província.
Quan tenia sis anys, la família es traslladà a Girona. Allà hi viuria la seva joventut. Un cop acabat el batxillerat va traslladar-se a Madrid per cursar els estudis de Dret, tal i com els seu pare havia planificat. Ràpidament, però, va fer-se explícit que Pelai del Castillo es decantava més per les Lletres.
L’ambient en què es movien els literats de Madrid el portà a relacionar-se amb la bohèmia artística, a la vegada, però, continuà amb afició els estudis de Dret.
Durant els primers anys de la seva dedicació literària es va relacionar amb un autor conegut del moment, Miguel Pastorfido. D’ell cobrà minsos sous a canvi d’escriure-li diverses obres. Aquesta relació va durar poc però es va reprendre en una situació més de col·laboració en igualtat. Es relacionà també amb Francisco Comprodón, a qui li traduí una obra teatral francesa.
Amb els anys acabà per llicenciar-se en Dret, tot i que mai arribà a exercir. Es va complaure més en moure’s en els ambients bohemis relacionats amb la creació literària.
Amb aquest afany es traslladà de nou a València. Allà va treballar com a periodista en diverses publicacions i va escriure els seus articles en català, alhora que esdevingué membre de Lo Rat-Penat. El 25 de març del 1867 es va casar amb la germana del director de La Gaceta Popular, Josefa Garcia Cañas. Al cap de poc temps, però, es separà de la seva dona per traslladar-se de nou, a Madrid.
En els anys que va estar a Madrid, Pelai es va fer amic del ministre Francisco Romero Robledo, qui li va oferir un lloc de treball a l’administració de Correus, una feina que li durà molt poc temps.
Va decidir dedicar-se a la producció literària exclusivament, des de poesia fins al teatre, però també alguna publicació com a periodista. S’entregà per complet al món de la bohèmia de Madrid i va anar abandonant poc a poc el contacte amb la realitat, fins el punt que arribà a ser reclòs a l’Hospital Mental de Guadalajara.
Estant ja molt malalt, es traslladà a l’Hospital on moriria. El seu enterrament, amb molt poca assistència —sols dos amics seus, Pedro Marquina i Pedro Escamilla—, va ser costejat pel ministre, i amic seu, Francisco Romero Robledo.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Pelai del Castillo i López
Obra pròpia
Llibres
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Botas llovidas del cielo. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. El mejor alcalde, el pueblo. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. El polvo de la academia. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. La piedra filosofal. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Las huellas del crimen. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Los treinta mil del pico. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Luna llena. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Más vale pájaro en mano.... .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Mate usted a mi mujer. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Morirse a gusto. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Un año después. Madrid: Impremta de J. Peña.
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Ver para creer. .
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Cuestion de temperamento. Madrid: Impremta de J. Peña, 1866.
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Un secreto... de estado. Madrid: Impremta de J. Peña, 1868.
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. En tren directo. Madrid: Impremta de J. Rodríguez, 1869.
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Marzo y agosto. Madrid: Impremta de R. Velasco, 1872.
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Un duque sin ducado. Madrid: Impremta de J. Rodríguez, 1879.
DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. El que nace para ochavo.... Madrid: Sucesores de Rodríguez y Odriózola, 1897.
Traduccions
GULLON, Alonso. Una broma conyugal. Traducció de: DEL CASTILLO LÓPEZ, Pelai. Madrid: Impremta de J. Rodríguez, 1873.
Pelai del Castillo i López
Bibliografia
Llibres
AGUT, Fátima. Obras de teatro de Pelayo del Castillo. Castelló: Ajuntament de Castelló, 2004.
NEBOT I NEBOT, Vicent Josep. Pelayo del Castillo. la obra lírica de un escritor castellonense en la bohemia madrileña decimonónica. Castelló: Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2013 [Col·lecció d'Estudis filològics, 32].
Articles en publicacions periòdiques
BELLÉS, Salvador. «Pelayo del Castillo López. Autor teatral desde su vida de novela» a: Seres Humanos de Castellón, p. 63-66.
VIÑAS-VALLE, Carlos. «Pelayo del Castillo, primigenio bohemio de Madrid» a: Madrid La Ciudad, núm. 26 d'abril.