Poeta

Va formar-se en el si d'una família de lletrats implicada en el moviment de recuperació de la cultura valenciana. Fill de Lluís Cebrián i Mezquita (1851-1934), metge, escriptor, afiliat al Partit Republicà Possibilista i membre de Lo Rat-Penat i germà de Lluís Cebrián i Ibor (1885-1941), poeta, arxiver, republicà i valencianista.

Va pertànyer a Lo Rat-Penat de València dins la qual, el 1906, va promoure la creació de petits certàmens poètics pels socis de l'entitat amb l'objectiu d'estimular a la joventut.

Col·laborà amb diversos articles a la revista de l'entitat i a partir de 1908 fou l'encarregat de la secció de literatura, des d'on va cooperar amb autors com Josep Sanchis i Sivera, Lluís Fullana i Leopold López i Trènor. Fou dins d'aquesta secció on destacà amb la publicació del seu article, de tarannà clarament patriòtic, «El viage a Alacant» (1911). Des d'un primer moment intentà encaminar a la direcció de la revista per tal que restringís el nombre d'articles no escrits en valencià. Arribà a participar, també, als Tès literaris de Lo Rat-Penat, organitzats pel republicà i rat-penatista Vicent Dualde.

Va escriure poesia de temàtica patriòtica, com ara el poema «Vent de Ponent» que amb el lema «Sant Jordi, mata l’aranya» va ser presentat a un concurs d'himnes que Pàtria Nova va convocar en 1915 i del que resultaria guanyador. «Vent de Ponent» fou musicat el 1917, i va esdevenir un dels himnes del valencianisme polític, juntament amb la «Cançó de lluita» o «Cant de redempció». 

Recorregut polític

Primerament, va formar part de València Nova, que havia estat formada el 1904 i presidida per Faustí Barberà. El 1906 l'entitat s'adherí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i organitzà, un any després, la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, des d'on s'impulsà l'inici del valencianisme polític. Aquell mateix any fou nomenat secretari general de l'entitat.

El 1907 els elements més joves i dinàmics s'escindiren de València Nova i crearen Joventut Valencianista, formant part de la seua junta directiva. El 1914 Joventut Valencianista impulsà la celebració de l'Acte d'Afirmació Valencianista amb l'objectiu de prendre contacte amb organitzacions afins per tal de fer un front comú valencianista i reivindicar la necessitat d'autonomia política pel País Valencià. El 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera l'entitat fou prohibida i dissolta.

Com a proclamat valencianista havia col·laborat en el seguiment apassionat que el valencianisme feia de la trajectòria de la lluita del poble irlandès. Així, a tall d'exemple, davant de l'empresonament de l'alcalde de Cork l'agost de 1920, havia escrit un telegrama al primer ministre britànic, Lloyd George, on exigia, com a president de Joventut Valencianista, la posada en llibertat de l'alcalde.

A l'últim tram de la seva vida, conjuntament amb el seu germà Lluís, va escriure una de les seves obres més reeixides, Los fueros de Valencia. Apuntes preliminares para su exposición y completo estudio que fou publicada postumament, el 1925.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

CEBRIÁN IBOR, Santiago. Pàtria. València: Agrupació Pro Poesia Valenciana, 1915 [Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis, 8].

---

CEBRIÁN IBOR, Santiago i CEBRIÁN IBOR Lluís. Los fueros de Valencia. Apuntes preliminares para su exposición y completo estudio. València: Impremta Hijo de F. Vives Mora, 1925.

Articles en publicacions periòdiques

---

CEBRIÁN IBOR, Santiago. «Viage a Alacant» a: Lo Rat-Penat, 1911.

Articles en publicacions periòdiques

---

MARTÍNEZ RODA, Federico. «Valencianismo en familia: Los Cebrián» a: Las provincias.