Periodista, activista cultural i polític

Entra per primera vegada en contacte amb el món del valencianisme cultural del moment a edat temprana; ho fa des de Lo Rat Penat, on el 1922 fundarà les seues Joventuts.

És un dels fundadors, l'agost de 1931, del Centre d'Actuació Valencianista, entitat què volia ser un punt de trobada transversal entre les diferents organitzacions i faccions existents en el valencianisme del moment. Va ser el seu primer president, fins que el 1933 el subtitueix Joaquim Reig.

La presidència de Reig representa un gir radical de l'entitat, que deixa de costat les activitats culturals per a centrar-se en temes polítics, bàsicament en l'expansió del "valencianisme totalitari" propugnat per ell mateix. En efecte, un any abans es publica la influent obra de Reig, Concepte doctrinal del valencianisme, en la que propugna un "valencianisme totalitari", és a dir, integral. Així, aposta per l'aglutinació del País Valencià per mitjà del valencianisme, evitant qualsevol divisió política en nom de la unitat nacional. En aquesta nova etapa, més política, Emili Cebrian continua absolutament implicat en l'entitat, ocupant el càrrec de secretari.

Al Centre d'Actuació Valencianista és l'organitzador dels "Dimarts d'amical conversa", reunions peròdiques on es debat sobre temes d'actualitat del valencianisme.

Així mateix, el trobem com un dels signants de les Normes de Castelló, impulsades per Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet i Lluís Revest.

El desembre de 1935 el Centre d'Actuació Valencianista, l'Agrupació Valencianista Republicana de Miquel Duran, Francesc Soto i Adolf Pizcueta, i el Centre Valencianista d'Esquerra acorden la fussió de les tres organitzacions per tal de crear un nou partit, nacionalista i d'esquerres, destinat a jugar un paper semblant al d'Esquerra Republicana de Catalunya al Principat. Un més després, i junt a Joaquim Reig, encapçala la refundació de la Unió Valencianista, passant aquest a ser el seu president i Emili Cebrian, el seu secretàri. Ambdós, partidaris del valencianisme totalitari, no estan d'acord amb una unió del valencianisme què sols aplegara la seua vessant esquerrana.

El juny de 1936 Emili Gómez Pastor —germanastre de Nicolau Primitiu Gómez i militant del PCE— llança el dia L'Hora sota la direcció d'Emili Cebrian. Tot i la seua curta durada —només va eixir al carrer durant tres dies—, és important remarcar què és el primer i únic diari en català llançat al País Valencià al segle XX.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto