Agustí Centelles Ossó
El Grau de València,
22 de maig de 1909
Barcelona,
1 de desembre de 1985
Fotoperiodista
Centelles va nàixer al Grau de València, però de xiquet es va traslladar a Barcelona amb son pare després de quedar orfe de mare; allà el pare es va tornar a casar. La seua educació formal va ser limitada a causa d’uns problemes de salut i la situació econòmica precària de la família. Va començar a treballar molt jove i, als tretze anys, va desenvolupar una passió per la fotografia després que son pare li regalara una càmera. Tot i el seu desig inicial de convertir-se en operador cinematogràfic, es va interessar per la fotografia i es va unir a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya als quinze anys.
Agustí Centelles va treballar com a aprenent en l'estudi del fotògraf Francisco de Baños i després en els tallers gràfics de Publicaciones Gráficas SA, on va conéixer l’ofici en el qual desenvoluparia la seua carrera. Posteriorment, es va unir a l'estudi de Josep Badosa, un fotògraf destacat de l'època, on va poder formar-se com a reporter gràfic i guanyar experiència en el camp.
A partir de 1934, Centelles va començar a treballar de manera independent, enviant reportatges a periòdics i revistes. El seu estil innovador i diferent del reporterisme gràfic tradicional va cridar l'atenció de les publicacions, i prompte es va convertir en un dels fotògrafs més sol·licitats de Barcelona. Va treballar per a diverses publicacions importants, incloent-hi La Vanguardia, La Humanitat i Diario de Barcelona.
Durant la Guerra Civil espanyola, Agustí Centelles va documentar amb les seues fotografies els esdeveniments clau: la sublevació militar, la resposta popular i la de les forces de seguretat. També va fotografiar consells de guerra, la formació de milícies i l'eixida de columnes cap al front d'Aragó. Va acompanyar a primera línia diverses columnes i va dur a terme reportatges sobre les tropes en el front. També va treballar per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, ajudant a difondre imatges i materials antifeixistes de la guerra.
Durant la jornada del 19 de juliol, a Barcelona, Centelles va captar multitud d'imatges de la resistència que la població civil i les forces lleials a la República van oposar al colp d'estat. La foto d'uns guàrdies d'assalt disparant parapetats darrere de dos cavalls morts es va convertir en una icona universal de la resistència del poble català que va aparéixer en la premsa espanyola i internacional. Centelles va iniciar una activitat frenètica per a documentar la vida en la rereguarda i, especialment, la lluita en el front d'Aragó. Durant el primer any de la guerra, les seues fotos apareixien diàriament en la premsa barcelonina i són nombroses les portades que aconsegueix per a La Vanguardia i altres periòdics. A partir de setembre de 1937 és mobilitzat com a fotògraf en l'Exèrcit de l'Est i com a col·laborador del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El 2 de novembre de 1937, Centelles es trobava a Lleida quan la ciutat va ser bombardejada. Va recollir nombroses fotografies de les víctimes mortals i els danys materials causats per l'atac.
L'obra d'Agustí Centelles és reconeguda per un enfocament innovador i la seua contribució al fotoperiodisme durant un període crucial en la història d'Espanya. Les seues fotografies de la Guerra Civil espanyola són especialment valorades per la capacitat per a capturar l'emoció i la realitat dels fets de l'època.
Compromés amb la causa de la República, Centelles va eixir cap a l'exili a finals de gener de 1939. Ho abandonà tot, excepte uns deu mil negatius que s'emportà en unes maletes que contenien la memòria visual dels anys de la República i la Guerra Civil a Catalunya.
Les autoritats franquistes van intentar recuperar sense èxit l'arxiu de Centelles durant els primers mesos de l'ocupació. Primer en el camp de concentració d’Argelès-sur-Mer i després en el camp de Bram, prop de Carcassonne. Centelles va aconseguir salvaguardar els negatius i documentar, a més, la vida en els camps francesos.
Agustí Centelles va tornar a casa després de la Segona Guerra Mundial i es va establir a Barcelona. No obstant això, el treball com a fotoperiodista es va veure limitat a causa del seu historial polític i la falta d'oportunitats en un país sota el règim de Franco. Centelles viurà discretament com a fotògraf industrial i publicitari.
El seu arxiu fotogràfic, ocult en una maleta, quedà ben guardat pels Degheil, la família francesa que li havia llogat una habitació en Carcassonne. En 1976, després de la mort de Franco, Centelles va tornar a França amb el seu amic i historiador Eduard Pons Prades per recuperar aquell arxiu.
A partir de finals dels 70, les fotografies de Centelles van començar a ser exposades i reconegudes a Espanya i altres llocs. En 1984, va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
En 2009, els fills de Centelles van vendre l'arxiu fotogràfic del pare al Ministeri de Cultura espanyol per 700.000 euros. També es van realitzar subhastes d'algunes de les fotografies originals. La seua família va emprendre accions legals per protegir els drets d'autor de les fotografies del seu pare i evitar-ne l’ús no autoritzat. El Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH), a Salamanca, va rebre l'últim fons de fotografia publicitària i industrial de Centelles el 18 de desembre de 2011.
L'obra d'Agustí Centelles és apreciada pel seu valor històric i artístic, i les seues fotografies han contribuït significativament a la comprensió de la Guerra Civil Espanyola i les seues conseqüències. Té un carrer dedicat a València des de 2017, i a Barcelona una biblioteca i uns jardins.
Autoria: Maria L. Fernández
Agustí Centelles Ossó
Bibliografia
Llibres
Chema Conesa. Agustí Centelles. La lucidez de la mejor fotografía de guerra. Madrid: TF Editores, 1999 [Biblioteca de Fotógrafos Españoles, vol. 15].
Diversos autors. Agustí Centelles (1909-1985). Fotoperiodista. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1988.
Diversos autors. Centelles: Las vidas de un fotógrafo, 1909-1985. Barcelona: Lunwerg, 2006.
Eduard Pons Prades. Els catalans a la república i a la guerra. Barcelona: Blume, 1979.
Capítols de llibres
Manuel Aznar Soler y J. R. López García. «Agustí Centelles Ossó», a: Manuel Aznar Soler y J. R. López García. Diccionario biobibliográfico de los escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939, vol. 2. Sevilla: Renacimiento, 2016, p. 51-52.
Articles en publicacions periòdiques
José García. «Agustí Centelles, antología del fotoperiodista» a: Galería Antiqvaria: Arte contemporáneo, antigüedades, mercado, coleccionismo, núm. 265, 2007, p. 88.
Agustí Centelles Ossó
Enllaços relacionats
Blog "Los grandes fotógrafos"
Blog "Los grandes fotógrafos"
http://losgrandesfotografos.blogspot.com/2017/01/agusti-centelles-y-osso-1909-1985.html