Advocat i polític

Advocat de professió, cursa la carrera a la Universitat de València, arribant a ser jutge d'instrucció a l'Audiència Provincial de València.

Als 21 anys s'afilia a les Joventuts Socialistes i dos anys després, el desembre de 1931, ingressa a la Unió General de Treballadors, fent-ho al Sindicat d'Oficis Varis. Posteriorment, i en crear-se el Sindicat d'Advocats, entra a formar part d'aquest.

El 1933 assumeix distints càrrecs d'importància al si del PSOE; així, aquest any és triat secretari general de les Joventuts Socialistes de València (càrrec que ostentarà fins el 1936, quan és triat diputat a Corts), membre de la junta directiva de l'Assemblea Local del partit a València, i vicesecretari de la Federació Provincial Socialista (ho farà fins el 1934). A més a més, continua desenvolupant activament tasques sindicals i assumint la secretaria del Sindicat d'Oficis Varis, càrrec que ostentarà fins 1935. Durant la vaga revolucionària d'octubre de 1934, va formar part del Comitè Revolucionari de València.

A les eleccions de febrer de 1936 va eixir elegit diputat a les Corts per la província de València (què excloïa València i el seu partit judicial) pel PSOE en la candidatura del Front Popular, obtenint 138.646 vots. Ja com a diputat va formar part de les comissions de Justícia i del Tribunal de Comptes, i va ser suplent a les de Marina, Estat i Incompatibilitats.

Aquest mateix any, i com un dels destacats militants de la nova Joventut Socialista Unificada què s'acabava de crear (fruit de la fusió de les Joventuts Socialistes i de les Joventuts Comunistes del PCE), va ser un dels negociadors de la integració a la JSU de la Joventut de Nova Germania (grup valencianista d'esquerres). Així, ambdues organitzacions van arribar a un "acuerdo de fusión de las mismas sobre las bases de las primeras, como guión inicial de una entidad juvenil marxista, cada dia más potente, que en las tierras del País Valenciano (Valencia, Alicante y Castellón), abra nuevos horizontes a sus libertades nacionales".

En finalitzar la Guerra Civil espanyola es va exiliar al Marroc de d'on el 1942 s'embarca a Casablanca al vaixell Nyassa, què el durà a Mèxic, el seu destí definitiu.

Es va establir a Mèxic DF, on va col·laborar amb la Casa Regional Valenciana i en les seues publicacions com Levante, Senyera o Mediterrani, de la qual fou gerent, així com amb les principals capçaleres de l'exili català com La Nostra Revista i Quaderns de l'Exili.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto