Religiós i arxiver

Els seus pares, Andreu Chabàs i Fornés i Teodora i Llorens Sala, gaudien d'una bona situació econòmica. Els seus primers estudis els realitza a Dénia, després ingressà a l'Institut Nacional d'Alacant. El 1859 entrà al Seminari Central de València. El 1869 s'ordenà com a sacerdot després de cursar els estudis corresponents a la carrera sacerdotal. Els seus estudis teològics es completarien amb el grau de doctor en Sagrada Teologia.

El 5 de febrer de 1862, amb 18 anys d'edat, per encàrrec del setmanari denier La Revista de la Marina, publicà el seu primer article titulat «El Capitán Carroz», fent la seua primera incursió en la investigació històrica.

Fou nomenat sacerdot coadjutor del seu poble natal. El 1891 canonge de la Catedral Metropolitana de València i, el 24 de març de 1877, nomenat acadèmic de la Reial Història.

El 26 de gener de 1885 fou nomenat visitador del Tercer Orde de Sant Francesc. El 26 d'octubre fou designat com a capellà castrense de la plaça de Dénia, en una època en què el còlera va atacar la ciutat, dedicant-se intensament a ajudar els malalts posant en risc la seua pròpia vida.

Participà de manera activa en la societat Lo Rat-Penat, de la qual va ser nomenat corresponent a 1878. Dins d'aquesta societat, va ser un dels iniciadors dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó i cronista oficial de la província d'Alacant. Aquest últim càrrec li comporta una remuneració de 2.000 pessetes anuals que li permeteren dedicar-se amb més tranquil·litat a la tasca d'estudiós de la història.

Va exercir el càrrec d'arxiver a la Catedral Metropolitana de València. A partir d'aquest moment, dedicà tota la seua vida a la investigació. Abans, el 1875, ingressà a la Societat Arqueològica Valenciana. La seua tasca com a arxiver va destacar per l'ordenació i classificació de milers de legats, documents i codis de l'Arxiu catedralici, l'última catalogació del qual és remuntava al segle XVIII. Confeccionà milers de fitxes, com abans ho havia fet en els arxius d'Alzira, Sueca, Gandia i Sogorb. Va ser font d'inspiració de deixebles seus com Josep Sanchis i Sivera i Elies Olmos i Canalda.

Com a editor, funda la influent revista El Archivo. Primer va ser editada a Dénia i, set anys després, a València. Moltes van ser les dificultats econòmiques que va haver de sortejar aquesta publicació tot i que per les seves pàgines passessin les firmes més destacades de la intel·lectualitat valenciana. El primer número d'aquesta revista aparegué el 6 de maig de 1886.

La seua amistat amb Teodor Llorente li va fer que, a petició del intel·lectual valencià, assistís al Primer Congrés de la Llengua Catalana. També funda la societat El Archivo Valentino per reeditar obres desconegudes com Las Antigüedades de Valencia de José Teixidor.

Ajudà a recuperar, protegir i conservar de l'espoli nombroses restes arqueològiques, documents i antiguitats. Entre elles destaca el Tresor ibèric de Xàbia, únic guarniment d'or del passat ibèric. Organitzava, en un petit museu arqueològic a Dénia, exposicions amb tots els objectes que reunia en les seves investigacions.

Quan renuncià al seu càrrec com coadjutor i cura castrense a Dénia, oposità a les canongies d'Alacant i Saragossa, sense aconseguir obtenir plaça. El 29 de desembre de 1890, aconseguí la canongia de València i es traslladà a aquesta ciutat.

Com a historiador, destacà la seua obra Història de Dénia, escrita entre 1874 i 1876, que constitueix la primera història local amb veritable rigor. Aquesta obra li va atorgar prestigi internacional. Va ser lloada des de la revista parisenca Le Musée archéologique. Una gran quantitat d'obres van seguir a aquesta obra, destaquen: El Sepulcro de Severina, Episcopologia, Los Mozárabes valencianos, Génesis del derecho floral valenciano o Estudio sobre El espill de Jaume Roig, obra que, per documentar-se correctament, li va obligar a traslladar-se un temps al Vaticà. Els seus estudis arriben a la xifra d'uns 120 títols, molts d'ells molt dispersos en revistes o diaris.

Tot i tenir una formació religiosa, la seua tasca com a historiador destacà per la seva rigorositat i rigor científic, no en va, se li atribueix ser el primer representant del positivisme històric europeu. Mantenia una activa correspondència amb intel·lectuals de la talla de Theodor Mommsen, Franziskus Erhle o Huber.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Llibres

---

CHABÀS LLORENS, Rocs. Història de Denia. València: 1874-1876.

Articles en publicacions periòdiques

---

«El Dr. Roch Chabàs» a: Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1911-1912, p. 718-719.