Funcionari i escriptor

Era el menut dels cinc descendents del matrimoni format per Julián Chabret Fraga i Carmen Villar, amb domicili al carrer del Remei de Sagunt; a més, era nebot del metge i cronista Antoni Chabret.

Va tindre una formació autodidacta perquè de molt jove va entrar a treballar a la Compañía Minera de Sierra Menera i, posteriorment, al Departament d’Aigües de l’Ajuntament de Sagunt. Tot i la seua timidesa, tenia un humor subtil en què feia servir un llenguatge popular i tractava la cultura casolana. Era un bon lector i un lletraferit popular. De fet, l’any 1943, l’Ajuntament de Sagunt el va nomenar un dels tres cronistes de la ciutat, amb Josep Blasco Such i Antoni Carbó Ferrer.

Com a literat, els seus escrits tenien la finalitat d’animar les persones, de manera que tota la producció de Joan Chabret, tant en prosa com en vers, era humorística. Un exemple model fou el romanç La bastida, en què parla informalment dels amics i de la tradició més estimada al vell Morvedre, la Setmana Santa. En aquesta mateixa línia, la composició La mort del matxo va ser premiada als Jocs Florals de València del 1946, dins del grup de poesia festiva. Amb els guions radiofònics, escrits entre 1953 i 1962, de les emissions de la Penya Esvaradora, un grup cultural que actuava com a delegació de Lo Rat Penat a Sagunt, va aconseguir una retransmissió molt popular a escala comarcal. Tot i ser el guionista principal de la Penya, mai no hi va posar la veu. D’aquests guions s’han recuperat dues obres: Les agonies de Constantino (1953) i La destrucció de Sagunt (1954), subtitulada «Paròdia de tragèdia arreplegada al vol per La Penya Esvaradora» i premiada per Lo Rat Penat. Sobre la primera obra, estudiada per Veva Martínez Suay i Manuel Civera Gómez (2007), és una narració en vers, emesa en dènou sessions setmanals entre els mesos de febrer i juliol de 1953, que conta les aventures d’un porc que havia estat comprat i criat amb la finalitat d’aconseguir fons econòmics per a la realització de les Festes Patronals de Sagunt. D’aquesta manera, Joan Chabret va convertir la ciutat de Sagunt i la seua societat en escenari de l’obra.

L’any 1957, l’autor va assistir a un homenatge literari celebrat a Sagunt, on també van acudir altres escriptors i poetes valencians: Enric Matalí, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual Úbeda, Josep Cervera Grifol, Joan Lacomba, Leopold Piles Ros, Agustí Gómez, Bernat Bono i Barber, Salvador Chanzà, Rafael Ferreres, Rafael Villar, Vicent Andrés Estellés, Xavier Casp, Joan Valls Jordà, Ovidi Pons, Ramón Palanca Palos, Jaume Bru i Vidal, Josep Mª Cueco, Germà Ribelles, Miquel Martínez Nebot, Maximilià Thous Llorens, Lluís Guarner, Enric Quevedo, Francesc Sánchez Castañer, Josep Blasco Such i Ricard Sanmartín.

Tal com afirmen els investigadors esmentats, Joan Chabret va ser el millor romancer humorístic de Sagunt, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus escrits. A més, cal ressaltar que tota la seua producció fou escrita en valencià.

Va casar-se amb Adelina Bahilo, amb qui va tindre tres fills: Inés, Juan i Carmen. La família va viure al Camí Reial a Sagunt.

Autoria: Mireia Pérez i Gómez

Llibres

---

Veva Martínez Suay i Manuel Civera Gómez. Les agonies de Constantino. Sagunt: Comissió de Festes Sant Antoni del Porquet, 2007.

Articles en publicacions periòdiques

---

Juan Antonio Millón Villena. «L’homenatge literari a Sagunt ofert pels poetes valencians (Teatre Romà, 1957)» a: Braçal, núm. 45-46, 2012, p. 185-236.