Agrònom, erudit i arqueòleg

Nasqué al carrer de Montcada de Xàtiva, fill de Rafael Chocomeli Codina, poeta i propietari agrícola, i de Fernanda Galán. Era nebot del poeta Antonino Chocomeli, persona de gran formació i erudició, autor d’una extensa producció literària poc estudiada i molt desconeguda en bona mesura per estar dispersa en la premsa periòdica. Els Chocomeli tenien arrels italianes (Giacomelli) i havien arribat a Xàtiva des de València en 1757.

Tots tres –pare, fill i oncle– van escriure i publicaren en l’Almanaque de Las Provincias i eren de tendència lliberal moderada, segons l’investigador Salvador Català. Josep Chocomeli fou un personatge autodidacta de gran formació cultural, que solia fer donacions de llibres i peces ceràmiques a les escoles, ateneus i museus. La seua condició de fill de propietari l’inicià en l’interés per l’agricultura, encetà una carrera tècnica d’enginyeria però l’abandonà. Va inventar el rusc mobilista anomenat Tolva, ja conegut pel nom de l’inventor en 1929, el qual permetia una ventilació molt bona del rusc i una neteja automàtica plena d’avantatges, pel qual va rebre un premi a la Fira Apícola Internacional de Lió (1927). Defensà l’associació de l’apicultura com a complement de l’agricultura, de forma que millorara la polinització i els rendiments dels cultius, i va realitzar una campanya per la creació de vedats apiculturals a les escoles rurals. En 1910 el trobem a Utiel, on consta com a estudiant esperantista, professor d’aquesta llengua artificial i vocal del Grup Esperantista de València. També a Utiel, va guanyar un premi literari en els Jocs Florals de 1912 per un conte. Pels anys 20 estava establit a Xella (la Canal de Navarrés), des d’on preparava encàrrecs de sement d’arròs per a la Ribera en un camp d’experimentació al seu càrrec. A principis de febrer de 1931 es va casar a València amb Empar Lera Gassó, amb qui tingué set fills.

El seu gran interés va ser l’arqueologia i el col·leccionisme, entre altres, de ceràmica de Manises, que donava i cedia per a exposicions. S’inicià en la professió en les excavacions d’Empúries, en les quals tingué com a instructor el també xativí Emili Gandia, director de la prospecció des del 1908. A partir d’aleshores compaginà la professió de mestre amb nombroses excavacions i localitzà pintures rupestres i inscripcions ibèriques. Col·laborà en la publicació especialitzada Archivo de Prehistoria Levantina, creada en 1927 per la Diputació de València i el SIP per tal de comptar amb un òrgan d’expressió que divulgara entre la comunitat científica la labor desplegada per aquest servei. Li posaren el nom d’Archivo en record de l’antiga revista fundada per Roc Chabàs (El Archivo, Dénia-València, 1886-1893).

La seua dedicació obtingué com a premi el càrrec de secretari general de l’Institut d’Estudis Valencians, nomenat per Carles Salvador en 1937, que n’era secretari general. L’IEV va ser la institució oficial més transcendent per al valencianisme, dependent de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, de la qual era titular Francesc Bosch Morata, del Partit Valencià d’Esquerra. El Ple del Consell Provincial del 9 de febrer de 1937 aprovà per unanimitat la creació d’aquest institut, a imatge de l’Institut d’Estudis Catalans, «per al conreu i propagació de la cultura valenciana».

Un altre punt de contacte amb Carles Salvador és Benassal: després del trasllat del mestre i gramàtic a Benimaclet en 1934, Josep Chocomeli va ocupar la vacant de l’escola benassalenca. Andreu Beltran (2019) explica que s’hi va incorporar a principis de l’any 1935, però hi va estar poc de temps perquè la vox populi deia que li agradava més buscar pedres que no fer escola, de manera que la intensa dedicació a les prospeccions a Benassal el van fer oblidar les obligacions docents i va haver d’abandonar el poble i també la campanya arqueològica, en la qual havia trobat una làpida amb caràcters ibers. En descàrrec parcial, hem de dir que en 1933 havia obtingut de la superioritat de Magisteri una autorització per a practicar excavacions en diversos llocs.

En arribar la guerra vivia al número 14 del carrer de Sant Vicent de Xàtiva, des d’on va marxar pel març de 1938 al bàndol revoltat. Caldria matisar, encara, els papers que van tindre ell i Carlos Sarthou en la salvaguarda del patrimoni artístic durant el període bèl·lic. En acabar la contesa, hi tornà com a agent del Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico Nacional i fundà en 1940 la prestigiosa revista Saitabi en la històrica Facultat de Filosofia i Lletres, quan Chocomeli ocupava el càrrec de delegat a València del Servicio esmentat, entitat que patrocinava el butlletí. La revista devia el seu nom –que és de la ciutat ibèrica de Xàtiva– al fet que, encara que eixia a la impremta valenciana Semana Gráfica, la redacció estava situada en aquella població. Pel mateix motiu, les cobertes i portades dels números de Saitabi ostentaren com a emblema fins al tom IX (1952-1953) un petit gravat del genet ibèric que figura a l’anvers de les monedes setabitanes d’aquella època. Apareixia inicialment en números trimestrals, amb el subtítol Noticiario de Historia, Arte y Arqueología de Levante, i des del primer moment es nodrí de col·laboracions del món universitari en el camp de la història, l’arqueologia i l’art. Des del número 3 (1942), la revista va ser adoptada per la Facultat de Filosofia i Lletres, en qualitat d’òrgan del Laboratorio de Arqueologia y Ciencias Auxiliares i sota la direcció del catedràtic i historiador americanista Manuel Ballesteros Gaibrois. Patrocinaven l’edició la Diputació i l’Ajuntament de València, i més tard altres ajuntaments i corporacions provincials. Des del tom IV (1945), Saitabi passarà a ser la revista oficial de la Facultat, com a òrgan dels Instituts d’Investigació Històrica Roc Chabàs i Joan Baptista Muñoz, el segon dedicat als estudis de l’americanisme, i serà el seu director el degà del centre, llavors el catedràtic Francesc Alcayde Vilar. Amb el tom IX (1953), tanmateix, se’n va interrompre l’edició, però tornà a eixir en 1960 de la mà del secretari de la Facultat, l’arqueòleg professor Miquel Tarradell. Amb la nova empenta adquirida pel centre gràcies a la incorporació de distingits catedràtics, com ara els doctors Miquel Dolç, José María Jover, Miquel Tarradell, Antonio López Gómez, Joan Reglà o Antonio Ubieto, entre altres, li asseguraren un dels períodes de major activitat científica i prestigi exterior que arriba als nostres dies, com a publicació de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València-Estudi General. És una de les revistes universitàries vives més antigues de la península.

Josep Chocomeli va col·laborar amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de València en diverses campanyes a Utiel, Moixent, Navarrés, Dosaigües, Ares del Maestrat, etc. Fou autor de nombrosos articles d’investigació i divulgació històrica al voltant de Tartessos, el pintor Ribera, el palau de Pinohermoso, la indústria papera, etc., creador del primer Llibre de Fira (1945, amb una combinació d’articles de divulgació cultural i la programació festiva), descobridor de les pintures murals de Sant Feliu a Xàtiva, director de la Institución de Estudios Setabenses Jaime y Lorenzo Villanueva, membre corresponent de l’Academia de la Historia, primer director de la Biblioteca Pública Municipal de Xàtiva i delegat provincial del Patrimoni Artístic Valencià, càrrecs que no va poder gaudir massa per la sobtada i prematura mort, esdevinguda en 1946 a causa d’una greu afecció cardíaca que patia des de jove. L’estudiós de la nissaga, Salvador Català, explica que la vídua hagué de marxar a València amb set fills per cercar un futur millor.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Salvador Català Sanchis. Xàtiva, Valencia y los Chocomeli (1757-1946). Xàtiva: Autoedició, 2006.

Articles en publicacions periòdiques

---

Andreu Beltran Zaragozà. «L’escrit més antic de Benassal» a: Aiguaclara, núm. 45, 2019, p. 17-18.

---

Redacció. «In memoriam. José Chocomeli Galán» a: Saitabi, núm. 4, 1946, p. 83-84.

---

Orígens de la Biblioteca de Xàtiva (1945)
Orígens de la Biblioteca de Xàtiva (1945)
https://biblioteca.xativa.es/origens-biblioteca-municipal/