Mestre i escriptor

Fill de llauradors humils de l’horta, amb domicili al carrer València, 39 de Massanassa. Va assistir a l’escola pública amb els mestres Francisco Royo Torner i Francisco Hidalgo Moreno, mestre laïcista, que prompte va observar els dots intel·lectuals del xiquet. Als 14 anys va ingressar a l’Escola Normal de Magisteri de València i obtingué el títol en 1914, als 18 anys, però va tardar cinc anys a preparar-se unes oposicions. Mentrestant, ajudava la família fent classes en una escola no oficial creada per ell a la Plaça Vella i en les tasques del camp al pare, delicat de salut.

En aprovar les oposicions en 1919 va triar plaça a l’escola mixta número 1 de Xest, on va estar de mestre fins al 1924 i passà a la número 4 del mateix poble fins al 1936. Va contraure matrimoni amb una jove massanassera, Josefina Nácher Penella, la qual va morir als 18 mesos de casats. L’any 1935 es va casar de nou amb la mestra Carme Merino Gómez, vídua d’un amic i company de professió. Carmen aportava dos fills anteriors a la família (Vicent i Francesc), i amb Ramon va tindre una filla més (Carme).

Com a republicà, en 1929 va participar en la creació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT a la demarcació de València, i al març de 1930 va ingressar en l’Agrupació Socialista de Xest, de la qual fou secretari. A l’estiu de 1934 va ser director de la Colònia Escolar Pablo Iglesias a Setaigües. Durant la Guerra Civil va ser nomenat membre del Comité de Control d’Edificis dels ordes religiosos dedicats a l’ensenyament que havien estat abandonats i pel setembre de 1936 va ser nomenat director del Grup Escolar Octubre al carrer de Sant Vicent, 122 de València (anteriorment era un centre religiós). Des de maig de 1937 va pertànyer al Consell Consultiu de la Direcció Provincial de Primer Ensenyament en representació de la FETE-UGT mentre residia a Montcada. Finalitzada la guerra, va ser detingut i condemnat a 12 anys de presó, fou depurat i separat del servei com a mestre al març de 1942 i reintegrat al desembre de 1960 amb la sanció de no poder exercir a la província de València durant tres anys i inhabilitació per a càrrecs de confiança i direcció. Amb 65 anys d’edat, Ramon va poder tornar a exercir la seua professió de mestre: va intentar obtindre una plaça pròxima al cap i casal –vivia a la plaça del Negret, 2, 4a– i fou possible, però canviant cada curs de centre: Avenida de Castilla (1961-1962), San Pedro (1962-1963) i Castellar-l’Oliveral (1963-1966), on es va jubilar per edat reglamentària.

Tantes penalitats i l’exili interior no li van anul·lar el compromís social i polític, amb al contrari. En restablir-se la democràcia, va formar part de l’Agrupació Socialista de València, on va morir als 86 anys.

Com a lletraferit, va escriure poesia i prosa en valencià almenys des del 1912. Trobarem poemes i contes breus de caràcter festiu i costumista entre 1915 i 1917 en les revistes El Fallero, La Traca i El Cuento del Dumenche, dirigits i editats per Vicent Miguel Carceller. La major part de l’obra poètica –igualment festiva, costumista i amorosa– aparegué en la revista La Terreta, fundada a Massanassa per ell en 1917 amb les complicitats de José Olmos, Juan Cercós, Vicente Nácher, Carlos Barrera i Carmelo Baixauli. Hi va publicar entre 1917 i 1936, i hi tornà en 1982 amb el canvi de règim.

Ramon Codonyer ambientava els seus relats i poemes en el medi rural, en el dur treball dels llauradors, en els costums populars, en fets reals i en personatges pintorescos de la seua localitat natal. En paraules del desaparegut David Rosaleny (2006), Codonyer «és un exemple prototípic de poeta-escriptor de caire popular i amb una visió llorentina, protagonista de la Renaixença al seu poble».

En plena postguerra, va poder estampar a València l’opuscle Allipebre malcuinat d’epigrames en valencià (1948), quan ja s’havien autoritzat amb restriccions els llibres de versos en la llengua del país. Entre 1953 i 1971 va escriure quasi anualment en la revista fallera Pensat i Fet, i el 1966 va guanyar un premi de poesia festiva en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.

En 1972 li van retre homenatge de gratitud a Xest per tants anys d’ensenyament i li van dedicar un carrer per petició popular dels antics alumnes. En 1975, Massanassa li va retre tribut com a cofundador de la revista centenària La Terreta, que encara continua.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Federico Verdet Gómez. La enseñanza en la Hoya de Buñol-Chiva (1857-1931). Bunyol: IDECO, 2014.

Articles en publicacions periòdiques

---

David Rosaleny. «La Renaixença a Massanassa: poesia a “La Terreta” (1917-1939)» a: La Terreta, 2006.

---

Federico Verdet Gómez. «Ramón Codoñer Pons: maestro, escritor y militante socialista» a: Revista de Estudios Comarcales, núm. 13, 2020, p. 35-42.