Actor i dramaturg

Fill de Teresa Sales, natural de Massalfassar, i de l’industrial Josep Colom, de València. Va nàixer al carrer de Ribera (antic carrer Nou de Pescadors) i estudià uns anys a les Escoles Pies, on no va acabar els estudis i als tretze anys es posà a treballar en un taller de maquinària. Als catorze anys se li despertà la vocació teatral i començà a escriure alguna peça que representava per als amics i familiars, com ara la famosa Quatre còmics d’ocasió.

Als dènou anys va debutar a Xàtiva i Castelló de la Plana amb l’obra pròpia en un acte i en vers Talis cualis cum camalis, publicada el 1872 en aquella ciutat, amb la qual obtingué un bon èxit també a València.

Tal com explica l’investigador Jaume Lloret, l’aparició al voltant del 1877 de les primeres companyies en gira va significar una empenta molt important per al teatre autòcton perquè va suposar la formació dels primers conjunts independents valencians constituïts pels antics actors còmics. Amb aquest canvi d’organització, molts dels primers actors còmics s’independitzaren per formar els seus propis quadres dramàtics i, en aconseguir emancipar-se de les anteriors companyies estables, fortament jerarquitzades, els nous conjunts còmics van poder incorporar plenament el repertori valencià i, consegüentment, van superar la subordinació que havia patit el nostre teatre en les dècades anteriors. Nombroses companyies valencianes (o valenciano-castellanas), formades per actors valencians especialitzats bàsicament en el teatre autòcton, treballaren als coliseus secundaris de València (Princesa, Russafa, Circo Español, Circo Colom o Apolo), recorregueren en gira tot el País Valencià i arribaren, encara que més excepcionalment, a Barcelona i Palma de Mallorca, on donaven a conéixer el repertori infal·lible d’Escalante, Liern, Palanca i Roca, Balader, Ovara, Torromé, Roig i Civera, etcètera.

Joan Colom és un cas d’actor-autor, i fins i tot director o codirector de companyia: començà amb papers destacats en companyies d’èxit com les de Ascensi Mora (retirat dels escenaris en 1881 per malaltia), Ferrando i Manuel Llorens. A més de primers papers, va anar introduint les seues obres breus escrites en un acte o dos en les gires i això el feu pujar com una carabassera. Les primeres van ser les esmentades Quatre còmics d’ocasió, Talis cualis cum camalis (1872), L’avarícia romp el sac (1876), Lo que fa la roba (1877), Bona nit! (1878), El trobador (sarsuela, 1878), Per un velluter parat (1878), Última i primera corona (1878), Artistes p’al Palamó (1879), El tio de fora (1880), Vaoro (1880), Si no vols caldo, tres tasses (1881), El volantinero (1881), El millor escut (1881), De mal en pitjor (1883), El sant de l’agüelo (1884), Tòfol i la indutomia (1884) i Sensiet (1885). Fins a quaranta obres dramàtiques podem trobar en el seu repertori teatral, completat amb Un rato de dia de Glòria, Un madrilenyo en Alcoi, No cregues ni lo que veges, El benefici de Mora, Justícia del cel, ¡Peix d’ara viu!, ¡Tisoretes!, Els conspiradors, Una consulta, La paraula fa l’home, D’Albuixech i dolces, Un estreno, La força tonta, Jesús, Maria i Josep, Lio-Lio, Per un punt, El tio Canyaules, L’últim lio, Xicades, El xiquet de la portera, Xirigotes i, finalment, Tallarrobos. Algunes d’aquestes obres es van publicar en format de llibre, i moltes altres, fins a catorze, s’estamparen posteriorment en el setmanari El Cuento del Dumenche. També escrigué obres en castellà com ara El premio gordo, Equilibrio social, ¡Coincidencias!, La cruz del barranco i El monstruo de los titanes, estrenades a Cartagena, Madrid, la Corunya o València segons Constantí Llombart. Va treballar també a Portugal, Sevilla i l’Alger, on hi havia una colònia d’emigrats valencians.

Com a versador fàcil, va col·laborar amb un poema en la Corona poètica teixida en honor de la Musa del Xúquer (1887), és a dir, Josep Bernat i Baldoví. Com a curiositat, el 1889 havia patentat un joguet mecànic que consistia en una rèplica del submarí d’Isaac Peral.

Ja retirat dels escenaris, s’ocupà de la nova càtedra de Declamació creada al Conservatori de Música de València, per a la qual fou elegit per unanimitat. Era casat a Villena amb Virtudes Estay de Guzmán. En faltar als 65 anys, el 15 de març li van dedicar una vetlada artística a l’Acadèmia Ateneu Valencià, amb lectura de poemes dedicats, coronació d’un bust de l’artista i estrena encara d’una peça pòstuma titulada Un tio alegre i confiat. Tota la premsa va elogiar la llarga i fructífera trajectòria d’aquest actor de raça, mestre d’altres actors valencians de fama.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 1999.

Capítols de llibres

---

Constantí Llombart. «Joan Colom i Sales», a: Constantí Llombart. Los fills de la morta-viva. València: Emili Pasqual, 1879, p. 649-654.