Llista alfabètica
Llista alfabètica

Amèlia Comba i Comba

València, 13 de juliol de 1907
València, 26 d'octubre de 1999

Fotografia de Amèlia Comba i Comba

Professora, poeta i cronista

Nascuda al carrer del Mar número 106 de València, davant de la casa natalícia de sant Vicent Ferrer. Hi ha constància que els ascendents d’Amèlia Comba van residir des d’antic a la ciutat de Sogorb (l’Alt Palància) i que es dedicaven a la fabricació de teles de seda.

Als sis anys va ingressar en el Col·legi Francés de València, on va cursar els estudis primaris i va obtindre el certificat superior. Posteriorment va assolir el títol de professora i intendent mercantil a l’Escola Oficial d’Alts Estudis Mercantils i va fer un curs de racionalització d’empreses. A l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de València va obtindre el títol de pèrita taquígrafa mecanògrafa i el certificat de diverses especialitats artístiques en cursos monogràfics. A l’Escola Normal de València va cursar la titulació de mestra i també els estudis de Pedagogia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. Va ser professora de llengua francesa i de la seua didàctica, becària de l’Institut de Ciències de l’Educació, directora de l’Escola Filial annexa a l’Escola de Magisteri de València i professora de valencià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València.

El 20 de novembre de 1960 fou nomenada cronista oficial d’Algar de Palància, localitat de la qual va ser nomenada filla adoptiva. Segons Lluís Mesa, la seua vinculació amb la població d’Algar era antiga: un avantpassat seu, Josep Gascó i Comba, va ser alcalde de la localitat del Camp de Morvedre. 

Com a escriptora, a partir del 1964 recull alguns premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, com ara l’Englantina d’Or (1964), el de la Regina (1971), el premi extraordinari de l’Ajuntament de València (1981), el Premi Jaume I en el centenari dels Jocs Florals (1983) i la Flor Natural (1986). Seguint la tradició jocfloralesca, tals guardons la van fer mereixedora del títol d’Honorable Escriptora. En 1971 va fer el llibret per a la Falla Borrull-Socors, que li valgué el premi a l’autor novell del concurs de LRP; col·laborà amb aquesta comissió fins al 1977, seguint les Normes de Castelló, moment a partir del qual s’inclinà cap al secessionisme lingüístic; la Junta Central Fallera li va atorgar el Bunyol d’Argent per la seua important aportació als llibrets de falla. Va col·laborar en els exemplars de la revista anual Pensat i Fet de 1966, 1968, 1969 i 1971, amb contes breus i poemes, escrits d’acord amb l’ortografia unitària.

Com a cronista d’Algar i membre de l’Associació de Cronistes del Regne de València i directiva de la dels Cronistes Oficials d’Espanya, va redactar treballs en valencià o en castellà per a la revista Cronicó dels Cronistes Oficials i escrigué per als diaris Levante i Las Provincias notícies i articles relatius a Algar, com ara «La torre de guaita àrab del poble d’Algar» (1982) i «València i el Tribunal de les Aigües» (1990). Lo Rat Penat va publicar en 1995 la seua obra Llegendes valencianes, dins de la sèrie «Cultura tradicional». Va deixar la lletra d’un himne dedicat al poble que no es va musicar.

Després de morir sense testar, la seua biblioteca i arxiu personal van passar a ser propietat de la Generalitat, que els va depositar en 2003 en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. L’arxiu d’Amelia Comba es conserva en 45 caixes d’arxiu, i és reflex de la seua trajectòria vital, com a docent, cronista i poetessa. En ell podem trobar els manuscrits dels seus poemes i investigacions històriques, documentació associativa com a membre de Lo Rat Penat, així com gran nombre de records i objectes personals. Aquest fons documental ens permet accedir a la producció literària i poètica d’Amèlia Comba, i a més permet reconstruir la vida cultural i associativa de la segona mitat del segle XX.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Amèlia Comba i Comba

Bibliografia


Articles en publicacions periòdiques

Lluís Mesa i Reig. «Amèlia Comba i Comba» a: El Periódico de Aquí, 27/9/2013.