Metge i cirurgià

Fill de Xiva, poble de la comarca castellanoparlant de la Foia de Bunyol, ben jove va restar orfe de mare. Son pare, que era barber, sagnador i procurador de tribunals, el va enviar quan tenia nou anys a estudiar a Barcelona a casa d’un familiar, concretament al barri d’Hostafrancs, que tants valencians va acollir des de finals del segle XIX. En l’últim curs del batxillerat quedà també orfe de pare i decidí continuar a Barcelona, compaginant els estudis de Medicina i el treball d’ajudant de barber per pagar-se la vida.

Quan estava en tercer curs de la carrera, van convocar unes oposicions per a alumnes interns de l’hospital i va quedar el primer en la selecció. Poc després, el Dr. Enric Ribas i Ribas (1870-1935) li va oferir una plaça en la seua clínica privada i es llicencià el 1905. Posteriorment s’establí en solitari en una clínica pròpia al barri de Sants, ocupació que abandonà per tal de dedicar-se a la cirurgia, per la qual sentia una vocació irresistible. En 1921 obri un nou establiment més capaç al carrer de Buïgas número 19, la Casa de Salut Clínica Corachan, que continua en funcionament.

Com a professional de prestigi, va guanyar per oposició la plaça de metge cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Les seues innovacions en les intervencions van crear escola, impulsaren modificacions tècniques i suggeriren comunicacions, articles i polèmiques en les principals revistes mèdiques de Barcelona, València, Madrid, Saragossa, París, Berlín, Xile o l’Argentina.

En 1931 funda la Revista de Cirugía de Barcelona amb els cirurgians Enric Ribas i els germans Trias Pujol, i alhora és nomenat president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, càrrec del qual va dimitir en ocupar la presidència del Sindicat de Metges de Catalunya i Balears. En 1932, en organitzar-se la Universitat Autònoma de Barcelona, fou nomenat professor de Patologia Quirúrgica. En 1934, en la plenitud de la seua vida i fama, publica l’obra definitiva i monumental: Cirugía gàstrica, i és nomenat Cavaller de l’Orde de la República. Al maig de 1936 el fan conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que abandona per dimissió poc després de començada la Guerra Civil. El 1937 s’exilia a França, des d’on ix cap a Veneçuela i treballa com a director de l’Institut de Cirurgia Experimental de Caracas. Mentre negociava el sobreseïment de les seues responsabilitats polítiques, el seu fill va morir al front, on l’havien enviat les autoritats republicanes com a càstig per l’actitud del seu pare. En tornar a Catalunya el 1941, mor arran d’una epidèmia de tifus exantemàtic que afectà Barcelona en 1942, contreta a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s’havia reintegrat com a cap de Cirurgia. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona el condemnà el 1940, però la Comisión Liquidadora li concedí l’indult de la sanció econòmica en 1960.

Poc abans d’iniciar-se la Guerra Civil, a finals de juny de 1936 havia participat en el IX Congrés de l’Associació de Metges de la Llengua Catalana a Perpinyà. En el seu discurs, Corachan es declarà irreductible valencià, i referint-se a la llengua manifestà: «No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres... Honorem-la nosaltres en aquestes reunions i procurem sempre enaltir-la i prestigiar-la per la consistència i pel valor del nostre treball i del nostre esforç científic». En aquelles sessions el proposaren com a president del X Congrés de València, fet que no s’esdevingué per la guerra.

A banda d’aquest extens i prestigiós currículum mèdic, va dirigir d’edició del Diccionari de Medicina, obra cabdal de la medicina catalana i el primer en llengua catalana, en realitat un encàrrec sorgit del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de 1930. Aquesta obra s’anomenà així «perquè creiem que ja és hora de no haver d’anunciar que són escrits en català els llibres catalans». Fou editada en fascicles per Salvat Editors entre 1932 i 1936, poc abans de l’inici de la Guerra Civil. Per tant, no se’n va poder fer la difusió que mereixia, però va ser un magnífic antecedent i base dels treballs lexicogràfics de caire mèdic a partir dels anys 70. Pompeu Fabra va deixar escrit en les primeres pàgines d’aquest diccionari de més de 800 pàgines: «Cal, per això, reconèixer i agrair l’esforç i patriotisme de tots els col·laboradors i, en especial, la direcció i mecenatge del cirurgià M. Corachan, que per ésser originari de la zona castellana de València mereix encara més la nostra sincera felicitació».

Des del 1932 és fill predilecte de Xiva, nomenament que va anar acompanyat per la dedicatòria d’un dels carrers principals del poble. En 1981, amb motiu del centenari del naixement, hi van retolar la casa natal del metge. Corachan va regalar en vida uns terrenys al seu poble per a la construcció d’una escola, que porta el seu nom. Pel juliol de 2021 s’hi va celebrar un acte d’homenatge amb la presència dels seus nets, arribats expressament des de Barcelona per complir el desig d’una de les seues filles: lliurar el retrat que havia de presidir l’entrada principal del centre escolar públic, on hi ha un bust del famós cirurgià. També existeix a Barcelona la Fundació Corachan, una institució sense ànim de lucre que promou la formació especialitzada de professionals sanitaris i desenvolupa accions de salut orientades a l’adquisició d’hàbits saludables. El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya conserva un fons seu dels anys 1924-1936, compost sobretot per històries clíniques.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Marí i Balcells, V. J.. El Dr. Manuel Corachan i Garcia. Su vida. Análisis crítico de su obra (tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1981.

Articles en publicacions periòdiques

---

BAUSSET I VERDÚ, Josep Miquel. «Manuel Corachan, metge i bibliògraf» a: Saó, núm. 429, 2017, p. 9.

---

Diccionari de medicina
Diccionari de medicina
http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaUnitat.do?on=&tipusUnitat=0&posUni=0&totalUniT=1&totalUniN=0&pageUni=1&cerca=avan&pos=0&total=1&page=1&tipusUnitatCerca=0&selecimatges=2&contingut=&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&c

---

Galeria de Metges
Galeria de Metges
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HJ

---

Museu de la Medicina
Museu de la Medicina
https://www.museudelamedicina.cat/coleccions/fitxa_arxiu_historics.php?UpOm5=H&UpRu5Am=JF