Filòleg clàssic i investigador

Estudià Teologia al Seminari de Montcada i a les ciutats de Roma i Munic. Es llicencià en Bíblia al Pontificium Institutum Biblicum de Roma (1967), en llengües semítiques a la Universitat de Barcelona (1976) i era doctor en Teologia per la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1973). A més, era doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de València (1983), professor del Seminari Metropolità de València, d’ensenyament secundari i més tard de llatí a la UV, on es va jubilar.

Quan se secularitzà exercí de professor a l’IES de Massamagrell en els anys de la Transició, quan ocupava la Conselleria d’Educació Amparo Cabanes Pecourt (1979). Com que llavors no hi havia llibres en valencià, perquè al parer de la consellera «estaven en català», el director de l’institut, Vicent Salvador Liern, va recórrer a ell i als professors Cristòfor Martí Adell i Ximo Escrig perquè en tots els cursos poguera impartir-se llengua almenys una hora per setmana. Cristòfol Martí va proposar l’elaboració d’unes fitxes didàctiques a partir de la cultura oral i així anaven funcionant.

En passar a la Universitat de València, desenvolupà una intensa labor investigadora. Es consagrà durant vint-i-cinc anys a la investigació sobre l’epigrafia romana del País Valencià, va publicar nombrosos articles en revistes especialitzades sobre inscripcions inèdites i revisà la lectura i interpretació d’altres ja conegudes, generalment de procedència valenciana, a partir de les làpides conservades i de descripcions fetes per erudits dels segles XVI al XIX, sovint inèdites o poc explotades. Les seues recerques, valorades com els estudis més senyers i actualitzats en aquesta matèria, van ser publicades en diverses obres, editades majorment pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, però també en revistes especialitzades com Studia Philologica Valentina, Arse (butlletí anual del Centre Arqueològic Saguntí), Braçal (revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre), Sylloge Epigraphica Barcinonensis, Ficheiro Epigráfico, Analecta Sacra Tarraconensia, Anuari de Filologia, Sefarad. Revista de Estudios Hebraicos y Sefardíes, Estudis Castellonencs,  Miscelánea de estudios árabes y hebraicos (1994), Florentia Iliberritana, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Faventia, Fortunatae (revista canaria de Filología, Cultura y Humanidades Clásicas), Lauro, Saguntum (Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia), Alba (revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida), Archivo de Prehistoria Levantina, Saitabi (revista de la Facultat de Geografia i Història), Archivo Español de Arqueología, Caplletra (revista internacional de filologia), Conimbriga (revista do Instituto de Arqueologia), Afers i Archivo de Arte Valenciano.

A més d’altres col·laboracions en treballs col·lectius sobre epigrafia grega, llatina, hebrea, medieval i renaixentista, i per al Corpus Inscriptionum Latinorum de l’Acadèmia de les Ciències de Berlín-Brandenburg, va dirigir a la Facultat de Filologia l’equip de recerca per a l’elaboració del corpus complet d’inscripcions romanes del País Valencià, en el qual es van integrar els deixebles Xavier Gómez i Font (1962-2009), Ferran Grau Codina i Concha Ferragut Domínguez. D’aquest corpus, titulat Inscripcions romanes del País Valencià, han aparegut fins ara sis volums entre 2002 i 2012 en la col·lecció de PUV «Fonts Històriques Valencianes». Abans havia publicat altres volums sobre inscripcions romanes en Ediciones Clásicas (1993, Madrid) i en Nau Llibres (1994-1999, València). Tot plegat, es tracta d’una magna obra sistemàtica: en total, centenars d’inscripcions llatines esparses per tot el territori valencià degudament inventariades i descrites, amb la referència de la seua història des de la primera notícia sobre la troballa fins a l’actualitat, acompanyades per la fotografia o pel dibuix corresponent, la transcripció, la traducció i un extens aparat crític ple de comentaris (epigràfics, onomàstics, lingüístics i històrics). Un treball d’un alt valor científic i acadèmic que es pretén continuar i culminar en homenatge a l’esforç d’una vida.

Tal com va escriure Antoni Furió, llavors director de Publicacions de la Universitat de València, «Josep Corell era, sense cap mena de dubte, un veritable savi, una d’aquelles persones que millor encarnen la imatge que ens fem de la saviesa. És a dir, un home d’una gran erudició i molt competent en la seua matèria, consagrat totalment al seu treball, però al mateix temps una persona del seu temps, compromesa amb el seu país i molt generosa amb els seus amics, col·laboradors i deixebles. Josep Corell deixa darrere seu una obra ingent i important, en forma de llibres i estudis, en la seua major part sobre epigrafia romana, la seua especialitat, però també altres matèries d’història cultural. Fa uns anys, Corell va tenir un bell somni: reunir tot el corpus conegut d’inscripcions romanes al País Valencià i veure’l publicat, si era possible, encara en vida. Una d’aquelles tasques grandioses i excepcionals, d’exhaustivitat i rigor germànics, a la qual va dedicar gran part de la seua vida i en la qual continuava treballant quan l’ha trobat la mort».

Va ser cronista oficial de Foios i primer president del Centre d’Estudis de l’Horta Nord, entitat cultural d’àmbit comarcal creada en 1994. Era casat amb Carme Segura i tenen una filla, Núria.

En faltar, li van tributar diversos homenatges: la revista Nihil Obstat, butlletí intern del col·lectiu de secularitzats agrupats en l’Associació AU…!, li dedicà la revista número 42 (febrer de 2010). El 13 de febrer del mateix any, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Foios, el reconeixien com a Fill Predilecte i posaven el seu nom a una plaça de Foios, amb parlaments d’autoritats, membres del Centre d’Estudis de l’Horta Nord i de la Universitat de València. A més, el 29 de gener de 2011 es va presentar al Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca un llibre dedicat a ell com a primer president del Centre d’Estudis de l’Horta Nord. Aquest llibre, que recull els discursos pronunciats el 13 de febrer de 2010 a Foios en aquell acte multitudinari, conté textos de Josep Vicent Frechina, Albert Ferrer, Vicent Sales, Ferran Grau, Antoni Furió, Antoni Corell i Héctor Bueno, una selecció de fotografies de l’estudiós i un apèndix amb la seua ingent producció científica.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Enrique Herrero (2012): “El bell somni de Josep Corell”
Enrique Herrero (2012): “El bell somni de Josep Corell”
https://9nihilo.blogspot.com/2012/05/el-bell-somni-de-josep-corell.html?zx=efe7c519f138a0c9

---

Josep Corell en la Foiospèdia
Josep Corell en la Foiospèdia
https://foiospedia.es/portfolio-item/josep-corell-cruz-termino/

---

Foios ret homenatge al professor Josep Corell (2010)
Foios ret homenatge al professor Josep Corell (2010)
https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2010/02/15/foios-ret-homenatge-professor-josep-13170192.html

---

Homenatge a Josep Corell (2011)
Homenatge a Josep Corell (2011)
https://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/364215-homenatge-a-josep-corell.html?cks_mnu_id=1373