Actor i director teatral

Els inicis de Pep Cortés en l’art de la interpretació es remunten a l’època d’estudiant als Salesians d’Alcoi i a la formació d’un grup anomenat Evohe, en el qual va dirigir La lliçó de Ionesco. D’ací va passar al grup teatral La Cazuela, també d’Alcoi, amb el qual va fer el salt a València i Castelló, on recala en diversos grups d’aficionats (Carasses, Grup Espiral, Grup TIO, Baladre) i hi crea amb l’actor Raül Torrent la companyia professional Universal Còmics. Amb aquesta companyia muntà el 1980 una obra que ell considerava fonamental en la seua trajectòria: Qui vol un miraclet?, basada en el text Misterio Buffo de Dario Fo, que va estar en cartell més de cinc anys i es va representar arreu de l’Estat espanyol. Posteriorment, el 1991 la va reprendre i la dirigí per a La Dependent amb el títol Miraclets, un espectacle sobre els nostres primer joglars i còmics.

Poc després va estrenar La dama del mar d’Ibsen (1981) i La força del costum de Thomas Bernhard (1989). Aquest va ser també el principi de l’etapa més dolça a la trajectòria professional de Pep Cortés. Propostes d’Els Joglars, treballs amb Carles Santos, amb Teatres de la Generalitat... I obres com La força del costum (1989), dirigida per Jordi Mesalles per a la companyia Teatre a la Deriva, cofundada per Cortés, la qual va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona i li va obrir de bat a bat les portes de la ciutat. La direcció de Dario Fo en Isabel, tres caravel·les i un embolicador (1992), els treballs amb Dagoll Dagom, les representacions al Grec, al Centre Dramàtic, al Lliure, al Teatre Nacional de Catalunya...

Va tornar a Alcoi per formar el grup La Cassola en 1987, que seria el germen de la prestigiosa companyia La Dependent, una companyia productora i gestora de teatre que s’ha mantingut fidel al llarg de tres dècades a un projecte teatral que es defineix a cavall entre la tradició i la modernitat, amb una clara voluntat de donar suport a la dramatúrgia valenciana contemporània en valencià.

Una de les activitats més populars i estimades de la vida teatral de La Dependent des del 1989 és la gestió i representació del Betlem de Tirisiti, un retaule de titelles de finals del segle XIX patrimoni del poble d’Alcoi, declarat Bé Immaterial d’Interés Cultural de la Generalitat Valenciana l’any 2002. Entre altres reconeixements, ha obtingut l’Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat l’any 2004, el Premi ASSITEJ-Espanya l’any 2007, el Guardó Extraordinari d’Escola Valenciana 2011 i el Premi Honorífic de la Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida 2016. El mateix any, La Dependent va rebre el Premi AVETID d’Or per a la seua trajectòria.

Després van vindre les estrenes d’Això diu que era… Enric Valor (1990), Dinamita a la sang (1991), La dona de negre (1991), Isabel, tres caravel·les i un embolicador (1992), Roberto Zucco (1993), La Mandrágora (1994), Poquelín-Poquelén (1994), Terentius (1997, Premi de la Generalitat Valenciana a la millor direcció), Què fem de la mare? (2010), Las listas (2010) i Bankabaret (2012).

Per a Roser Soler, els tres grups teatrals esmentats «reflecteixen la preocupació de Cortés per incidir en la societat des de dalt dels escenaris, amb unes obres que combinen la tradició i la modernitat. Pep Cortés destaca la importància de la investigació teatral en la societat en què vivim; un exemple d’aquesta implicació és Còmplices (2004), amb text d’Isabel-Clara Simó, i, més recentment, Bankabaret (2013)».

El primer contacte amb la televisió es va produir a Barcelona, ​​on viatjà amb Vicent Andrés Estellés per fer una entrevista i un recital de l’obra del poeta de Burjassot. Per a TV3 treballà en sèries com El cor de la ciutat o Infidels. Tot i el seu gran prestigi entre els especialistes i aficionats al teatre, Pep Cortés va assolir popularitat arreu del País Valencià arran de les seues intervencions en sèries d’indubtable èxit d’audiència a l’extinta Canal 9, com la pionera Herència de sang (1995-1996), Unió Musical Da Capo (2009-2010) i Senyor Retor (2011). L’actor també va intervindre en altres ficcions com Cuéntame i Hospital Central. En el cinema, va treballar en Son de mar de Bigas Lunas, Todos a la cárcel de García Berlanga o El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba. El film Els dies de la nit, projecte al qual va participar com a director, va ser un dels seus últims reptes professionals.

Les darreres actuacions de l’actor i director alcoià a València van ser l’espectacle Santos, i ara què?, dirigit per Ximo Solano, que es va representar l’octubre del 2018 al Teatre Principal en homenatge al compositor de Vinaròs, i el musical Sugar.

Com a actor que es movia arreu de les terres de parla catalana, a principis dels 90 denunciava: «És necessària la descentralització teatral. Cal poder realitzar les produccions públiques a altres territoris valencians que no siguen València ciutat». En paraules de Tomàs Mestre, «va ser un professional compromés culturalment i políticament amb el nostre país, clarivident, lúcid, vigorós, ple d’ànims i vida. Així et recordarem».

El 27 de març de 2021, el Teatre Principal de València va acollir el muntatge Pep Cortés, teatre i vida, el primer acte d’homenatge pòstum a l’actor i director. L’objectiu era posar en valor la trajectòria professional d’una figura considerada clau en el teatre valencià coincidint amb el Dia Internacional del Teatre. Els actes següents foren al Teatre Calderón d’Alcoi (9 d’abril) i al Teatre Principal de Castelló (2 d’octubre), ciutats molt vinculades a la seua trajectòria vital i artística. L’homenatge fou una iniciativa conjunta de la companyia La Dependent, l’Ajuntament d’Alcoi, l’Institut Valencià de Cultura i la Universitat Jaume I de Castelló, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En l’acte expressaren: «Hi ha gent que és necessària, i en la vida teatral del País Valencià és imprescindible el nom i la figura d’en Pep Cortés, una persona que per on passava plantava llavors i feia que germinaren i creixeren les flors; això sí, en les teues mans. En les nostres mans estava el fet de poder-les recollir i gaudir-ne d’elles. Això és Pep Cortés en la seua trajectòria professional: un home que va possibilitar que es forjara amb les seues iniciatives teatre al País Valencià, fonamentalment a Alcoi, Castelló i València, i amb una aposta decidida per la vertebració d’un país i el suport al teatre valencià i en valencià. Amb aquest humil i sentit homenatge, volem reconéixer una trajectòria teatral i vital, perquè si alguna cosa expressa la seua impressionant vida és el teatre».

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Roser Soler Piera: “Pep Cortés”
Roser Soler Piera: “Pep Cortés”
https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/items/6a20a8ed-b55b-4201-94c0-1765f3f4122c

---

Pep Cortés: teatre i vida (vídeo)
Pep Cortés: teatre i vida (vídeo)
https://www.youtube.com/watch?v=HTjDgD2Ny2M&t=1307s

---

Tomàs Mestre: “Pep Cortés, un homenot del teatre valencià”
Tomàs Mestre: “Pep Cortés, un homenot del teatre valencià”
https://alicanteplaza.es/pep-cortes-un-homenot-del-teatre-valencia?amp=1

---

Entrevista a Pep Cortés (1989): El Temps, 238 (9-1-1989)”
Entrevista a Pep Cortés (1989): El Temps, 238 (9-1-1989)”
https://www.eltemps.cat/article/8852/mor-el-director-teatral-alcoia-pep-cortes